04 de març de 2019
04.03.2019

Duran acusa Mas de rebutjar un pacte amb Rajoy per votar abans del 9-N

Assegura que va ser «un intent real d'arribar a una sortida política que evités el xoc de trens»

04.03.2019 | 06:30
Duran i Lleida, en una foto d'arxiu de l'any 2015.

L'expresident d'Unió i exportaveu de CiU al Congrés Josep Antoni Duran i Lleida va assegurar que l'expresident de la Generalitat Artur Mas va rebutjar un pacte amb el llavors president del Govern Mariano Rajoy «que es pogués votar» abans de la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014.

En una entrevista a El Periódico, Duran va explicar que Rajoy va voler buscar un acord polític que poguessin votar els catalans «sempre que CiU es comprometés a donar-li suport i a defensar-lo a Catalunya». L'exdirigent de CiU va afirmar que Mas va frustrar aquesta possibilitat: «Vaig dir-li (a Rajoy) que parlaria amb Mas. És llavors quan Mas diu no, pel que poguessin votar els independentistes», va concretar Duran, que va sostenir que aquest «sí que va ser un intent real d'arribar a una sortida política que evités el xoc de trens». Duran va defensar que el fracàs no va ser solament responsabilitat de Rajoy, encara que va criticar que l'expresident del Govern no hagi intentat després reiniciar el diàleg.

En referència a aquest pacte, el portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, va demanar que «acabi el tripijoc dels vells partits» i va assegurar que ells no pactaran amb els separatistes. Per la seva banda, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va assegurar que «la dreta sempre ha estat molt hipòcrita» i va sostenir que «l'important és que no hi ha una altra solució que no passi pel diàleg dins de la llei i això és Pedro Sánchez».

En aquest sentit, Duran va aplaudir també l'intent del president del Govern, Pedro Sánchez, de «desinflar el conflicte» i va criticar que el sobiranisme demani més i demostri que no vol el diàleg, en les seves paraules.

En un altre ordre de coses, l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro va denunciar davant la Fiscalia General de l'Estat i davant el Tribunal de Comptes les despeses de publicitat del referèndum de l'1 d'octubre, els pagaments del Diplocat per als observadors internacionals, el possible desviament de fons per a crear la Hisenda catalana i les despeses pel viatge de 200 alcaldes a Brussel·les. Així consta a l'informe remès per Hisenda al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que ha instruït el sumari del procés que s'està jutjant des de fa dues setmanes.

Les defenses dels imputats s'havien acollit fins al moment a les declaracions de l'exministre en què assegurava que l'1-O no s'havia pagat amb diners públics, però dimecres passat Montoro va sorprendre revelant que havia remès denúncies i que totes elles constaven en un informe que va exhibir davant una pregunta de l'advocat de Vox Pedro Fernández. En aquest informe s'explica que a través de la informació de què disposava Montoro pels controls del Ministeri i dels sis requeriments que va enviar a la Interventora General de la Generalitat havia detectat «indicis de delicte».

Per això, relata quatre denúncies presentades davant la Fiscalia General, la primera d'elles és del 14 de febrer de 2017, set mesos i mig abans del referèndum. En ella, el Ministeri posa en coneixement del fiscal tot allò relacionat amb els requeriments d'informació i resposta de la Generalitat sobre la difusió de la «campanya institucional pel referèndum».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook