03 de març de 2019
03.03.2019
Ensenyament

Creix l'interès i l'oferta per als cursos de preparació per les proves d'accés a magisteri

Universitats i acadèmies perfilen cursos i tallers per ajudar als estudiants a superar la prova de competències

03.03.2019 | 09:00
Proves de la PAP per accedir als graus d'Educació.

Des del curs 2014-205, els aspirants a mestres han de passar les Proves d'Aptitud Personal (PAP) per poder cursar els estudis de grau d'educació., uns exàmens que han anat evolucionat any rere any i que actualment són dos exàmens competencials que per primera vegada es faran abans de la selectivitat, el mes d'abril. Segons les dades de la Secretaria d'Universitat i Recerca, el 40% dels aspirants no les supera i per tant, es queda a les portes dels estudis de magisteri. Per contrarestar-ho, algunes universitats han apostat per fer tallers i cursos preparatoris, una oferta que ha anat en augment per respondre a la demanda creixent i ja s'hi ha sumat acadèmies de tot tipus. L'objectiu és entrenar els estudiants de Batxillerat o Cicles Formatius per unes proves a les quals no hi estan acostumats.

El 41% dels estudiants que en les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) del juny passat es van presentar també a les Proves d'Aptitud Personal (PAP) per accedir als graus d'Educació no les van superar i per tant, es van quedar a les portes dels estudis de magisteri. Així, només 6 de cada 10 aspirants no van superar un filtre imposat per millorar la formació inicial del professorat català i que posa a prova les competències logicomatemàtica i comunicativa, una proporció un xic inferior a la que es va registrar el 2017, quan 3 de cada 10 aspirants no van poder superar aquests exàmens i per tant, dels 2.926 matriculats, només 1.931 van poder fer la preinscripció a magisteri.

Amb aquests resultats, i tenint en compte que la prova és relativament nova i ha anat evolucionant des de la primera edició, en què les PAP eren requisits de llengua, algunes universitats fa temps que aposten per tallers i cursos que preparin els joves per superar-les. Així, els darrers cursos l'oferta i el ventall de possibilitats per ''entrenar'' aquests exàmens competencials ha anat creixent i fins i tot acadèmies de tot tipus han apostat per programes de formació encarats a la preparació d'aquestes proves. Una simple cerca a internet posa de manifest la proliferació de tota aquesta oferta, però el cert és que, les universitats que des del primer moment van optar per ajudar als joves que volien ser mestres, també omplen cada any la seva oferta. La demanda per tant, hi és i també és creixent.

Així ho ha explicat en declaracions a l'ACN, la Vicedegana d'Educació de Blanquerna-URL, Anna de Montserrat. De Montserrat explica que des del primer moment en què es van imposar aquestes proves, els centres de secundària anaven ''desorientats'' i per tant, van veure necessari donar suport als alumnes que volguessin fer aquests estudis. Des del primer any, explica De Montserrat, els cursos van tenir molt bona acollida per part dels estudiants, però també per les institucions que ''no sabien com afrontar la situació''.

Tot i que ''entrenar'' una prova que avalua competències pot semblar contradictori amb la mateixa prova, De Montserrat explica que són cursos on no es dona contingut, sinó que es mostra la tipologia de prova a la qual els estudiants no hi estan acostumats. Per De Montserrat, molts d'aquests estudiants no han tingut una formació competencial i participar d'aquests tallers els permet reduir l'angoixa que els suposa. De moment, des de la primera edició de les proves, 400 estudiants ja han fet aquests cursos a Blanquerna.

En una mateixa línia s'ha pronunciat la coordinadora del doble grau en Mestre d'Educació Infantil i Mestre d'Educació Primària amb Menció de Llengua Anglesa de la Universitat de Vic, Mariona Casas, que considera que per aquestes probes s'ha de ''mobilitzar allò que sabem'' i per tant, els cursos tracten d'ajudar als estudiants a adonar-se que allò que se'ls demana ja ho saben però que cal saber demostrar-ho. A la Universitat de Vic, han anat tenint inscrits cada any i enguany, han decidit allargar més el programa formatiu perquè havien detectat que les dues sessions inicials no eren suficient. El mateix ha passat a la Universitat de Manresa, on any rere any han crescut en nombre d'alumnes dels cursos de les PAP i per aquesta edició, hi han sumat la possibilitat de fer-lo a distància, una opció que de moment, ja ha interessat 13 persones.

Tot i que no tenen dades concloents sobre el resultat de cursar aquestes formacions, tant de Montserrat com Casas s'han mostrat convençudes que els estudiants que els fan encaren amb més opcions les PAP. Confien que l'avaluació per competències que s'està imposant al sistema educatiu faci menys necessaris aquests tallers en un futur, però de moment, i tenint en compte que estan en constant evolució, ho defensen com una bona opció per als qui vulguin ser mestres. Enguany, la Secretaria d'Universitats i Recerca ha canviat les dates, i en comptes de ser exàmens després de la selectivitat, seran el mes d'abril, un mes i mig abans de les PAU. Per De Montserrat i Casas caldrà veure l'efecte que tindrà aquest canvi, ja que enganxarà els joves en el darrer tram de Batxillerat i també en pot condicionar els resultats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook