La Guàrdia Civil xifra en 17 milions d'euros els diners que va gastar la Generalitat de Catalunya, presidida en aquell moment per Carles Puigdemont, per desplegar l'Administració Tributària que pretenien que fos de la República catalana.

A més, havien fet un càlcul de 500 milions per al desplegament complet i una estratègia per gestionar les pensions i prestacions socials que ara fa la Tresoreria General de la Seguretat Social, segons la documentació que es va confiscar a l'exsecretari d'Hisenda Josep Lluís Salvadó, un dels homes d'Oriol Junqueras.

Així consta en un dels últims informes, al qual va tenir accés Europa Press, que va entregar l'Institut Armat al Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, que investiga la constitució d'estructures d'estat a Catalunya i la implicació en el referèndum il·legal de l'1 d'octubre de la Generalitat.

En aquest sentit, volia obtenir les dades de cotització dels pensionistes que té la Tresoreria General de la Seguretat Social a través de les entitats financeres, segons consta en l'informe.

Segons aquest document, els investigadors consideren que aquests 17 milions es distribueixen de la següent manera: 200.000 euros per al desenvolupament del Codi Tributari; 7,8 milions en el desplegament de la Junta de Tributs, el Consell Fiscal i l'Institut d'Investigació Fiscal; 4,5 milions per al desplegament territorial de l'administració tributària i 4,92 milions en la implementació del sistema e-Spriu, si més no en les sis fases inicials.

El DNI de la República

Un equip format per agents dels Mossos d'Esquadra va participar al juny de 2016 en diverses reunions amb directius de l'empresa alemanya T-Systems, que els van exposar la plataforma digital per a la Policia d'una futura república catalana i el projecte per crear el que podria ser el document d'identitat d'aquest Estat independent.

La Guàrdia Civil també investiga el grau d'implicació de l'expresident de la Generalitat Artur Mas en la contractació de l'empresa T-Systems perquè donés suport informàtic a l'organització del referèndum il·legal l'1 d'octubre de 2017.

Paral·lelament, la titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Alejandra Gil, va acordar una pròrroga de 18 mesos per seguir investigant els preparatius del referèndum de l'1-O, segons van confirmar a l'ACN fonts judicials. Gil pren aquesta decisió a petició de la fiscalia.