Ahir, Íñigo Urkullu „com a la vigília van fer Rajoy i SSS„ va fer una declaració més política que jurídica. Però va deixar anar coses de molt interès. Resulta que des del 19-VI-17 ja feia d'enllaç, interrelació o el que fos „evità dir-se mediador o relator„ entre el govern central i l'autonòmic. El 21-IX, arran de les detencions i de la concentració del dia abans, Rajoy li va dir que procuraria fer les coses amb més tacte, perquè, segons el lehendakari, «se l'hi anaven de les mans». A partir del 4-X-17, després de l'1-O, va tenir moltes sol·licituds per fer d'intermediari. Després del 10-X, més. Sobretot el 20/22-X i la nit del 25/26, quan Puigdemont havia decidit convocar eleccions. Ho deixà clar: Puigdemont era receptiu i dialogant; Rajoy, escoltava, però era renuent. I la bona: «Puigdemont no volia la DUI. Però em demanà unes garanties que no li podia donar». De Gabriel Rufian, enllà del 20-IX i l'1-O, es volia saber si amb 18 mesos s'aconseguiria la República catalana. Albano Dante Fachin, que es presentà com un precari, va deixar clar que les FCSE havien estossinat també els 300.000 ciutadans que el dia 1-O van votar «no». D'un i l'altre no es pot inferir «violència» (com a molt «desordre públic»). E. Benach va repetir el que la tarda abans havia deixar clar Núria de Gispert: el funcionament del Parlament i que la Mesa és un òrgan col·legiat. Se li veia el llautó a fiscalia en no obtenir proves per demostrar una mala praxi de Forcadell els dies 6/7-IX-17. No era la primera vegada que s'aprovaven ordres del dia sense els vist-i-plau dels lletrats. Ada Colau fou la gran desaprofitada per part de l'advocacia de l'Estat que la va deixar sortir airosa sense rematar res del que la vigília havia declarat Montoro: que obrir locals públics ja era una despesa. I això que ella acusa de malversació! Zoido, a la tarda, volgué tornar a la cançó enfadosa (« No comparteixo que les FCSE s'haguessin excedit», començà), però X. Melero i els altres advocats no el van deixar respirar. No sabia res o carregava els neulers als «operatius». Ni el baló d'oxigen de fiscalia li va donar aire. KO.