L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat que el 20 de setembre va ser una "manifestació pacífica" que forma part "de la normalitat democràtica". A més, ha constatat que aquell dia -i també en dies previs- es vivia una situació "d'excepcionalitat i alarma social" i ha reconegut que estaven "preocupats" perquè es registraven institucions i es detenien càrrecs electes. També s'ha referit a l'intent de registre a la CUP sense permís judicial. Per això, reconeix que va fer una crida a la mobilització "pacífica i massiva" perquè creia que les els drets fonamentals i les institucions "podien estar en perill". Sobre l'1-O, ha explicat que hi va participar "com alcaldessa i ciutadana" i ha criticat les "càrregues policials brutals", que considera que van "alterar una mobilització pacífica, exemplar i massiva". "L'1-O no va ser de cap partit ni de cap institució, va ser de la gent autoorganitzada", ha afirmat Colau, que creu que es pot fer paral·lelismes amb una acció de "desobediència civil".
L'exlíder de Podem Catalunya, Albano-Dante Fachín, ha relatat al Suprem que la seva formació va fer una crida a la participació "massiva" l'1-O després de consultar la militància i que ho aprovessin per majoria (64%). Fachín -que ha declarat a proposta de la defensa de Cuixart i lluint un llaç groc- ha explicat que la independència no és "objectiu" del seu partit però que se sentien "interpel·lats" perquè la gent pogués votar el que considerés. Fachín ha recordat que 300.000 persones van votar 'no' en el referèndum i ha lamentat que la policia també va "picar" persones no independentistes que havien anat a votar. Sobre el 20 de setembre, ha explicat que era una concentració "plural" -"no era una manifestació independència a l'ús", ha dit- i que no va veure violència.
A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, ha explicat que va veure 20 periodistes dalt un cotxe de la guàrdia civil però no ha concretat quin tipus de danys va apreciar als vehicles. "Vaig veure dos cotxes però no m'adono que són de policia fins molt després, hi havia molts periodistes amb càmeres i trípodes a dalt", ha explicat.
A preguntes de la lletrada de Forcadell, Olga Arderiu, ha explicat que en els plens del 6 i 7 de setembre el seu grup parlamentari (Catalunya sí que es pot) va poder presentar esmenes a les lleis de desconnexió. "Vam introduir una esmena a la totalitat, i ens vam quedar a votar", ha remarcat. La seva formació es va abstenir.
"Entenc que no puc manifestar el que penso d'aquest judici, oi?"; s'ha preguntat al final de la declaració. Marchena li ha negat i li ha demanat que abandonés la sala. Fachín va deixar la secretaria general de Podem Catalunya i va estripar el carnet el novembre de 2017.
També el diputat d'ERC al Congrés dels Diputats Gabriel Rufián ha qualificat de "fake news" que la comitiva judicial que feia l'escorcoll el 20 de setembre del 2017 al Departament d'Economia hagués de sortir per un edifici adjacent. "És una fake news com que el català està perseguit a Catalunya", ha assegurat en una resposta a l'acusació popular exercida per Vox. De fet, Rufián ha qualificat de "vergonya" que Vox estigui present com a part al judici i els ha titllat de "partit xenòfob i racista", fet que ha provocat que el president del tribunal, Manuel Marchena, li hagi cridat l'atenció. Rufián ha estat citat com a testimoni per la defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha defensat que el 20-S no va veure violència i sí l'1-O per part dels cossos policials estatals.
En resposta a preguntes de l'advocat Andreu van den Eynde, Rufián ha relatat com es va assabentar de l'escorcoll de la Guàrdia Civil el 20-S. "Estaven detenint companys davant de les seves filles", ha denunciat. Ha dit que va arribar sobre la una del migdia procedent de Madrid i que va intentar entrar a la conselleria per demanar "informació", però que agents de la Guàrdia Civil els ho van negar.
També ha negat que el 20-S hi hagués violència: "Jo vaig anar a dinar i a berenar, crec que en una revolució a berenar hi va poca gent". Per això, ha dit que li "grinyola" que es digui "que allò era una rebel·lió o un tumult perillós". "També ha dit que qui va convocar la manifestació va ser "la gent del poble de Catalunya" que veia "injustes" les detencions.
Pel que fa a l'1-O, ha dit que aquell dia hi havia "gent amb un anhel brutal de votar, gent que va dormir als col·legis davant la por que vingués la policia", i que a partir de primera hora del matí hi va haver agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil que van "apallissar persones grans als col·legis". "Sabíem que ens enfrontàvem a gent amb enormes carències democràtiques, però no amb salvatges, perquè va ser una salvatjada pegar a la gent perquè volia votar", ha dit.
En repostes a l'advocacia de l'Estat sobre el full de ruta signat el març del 2015, Rufián li ha replica que no tenia "ni idea" del que li estava preguntant.
El lehendakari, Íñigo Urkullu, també ha relatat al Tribunal Suprem que en els dies previs al 155 va fer "intermediació" per buscar una sortida al conflicte. En aquest context, ha afirmat que l'expresident Rajoy no va donar les "garanties" que demanava Carles Puigdemont que havia decidir convocar eleccions si el govern espanyol no aplicava el 155. Urkullu ha dit que Rajoy no li va donar cap resposta "taxativa", tot i que va "intuir" que l'expresident no es decantava per aplicar el 155. El lehendakari ha reconegut que va ser Puigdemont qui, el 19 de juny de 2019, li va demanar que "intervingués" i va constatar el "bloqueig total" entre els dos governs. Va arribar a fer cinc propostes de diàleg a tots dos executius per evitar la DUI i el 155 però ha negat que, en cap cas, va ser objecte de negociació ni el referèndum ni el dret d'autodeterminació. També ha dit que es va reunir a Moncloa amb Rajoy, tot i que l'expresident va dir al Suprem que no ho recordava.
El judici de l'1-O es reprèn aquest dijous amb la segona sessió de declaracions de testimonis, amb un marcat caràcter polític. La sessió començarà a les deu del matí amb la declaració del lehendakari Íñigo Urkullu, que haurà d'aclarir quin paper va jugar entre el govern espanyol i la Generalitat abans de la declaració d'independència després que l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy hagi negat aquest dimecres que hi hagués cap mediació i no hagi aclarit si es va veure personalment. Per aquest dijous també estan citats l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián i els exdiputats dels comuns Albano-Dante Fachín i Xavier Domènech.
Completen la llista de testimonis d'aquest dijous l'expresident del Parlament Ernest Benach, el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, el secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, i l'actual director del CatSalut Adrià Comella.
Amb aquests deu testimonis es completaran les sessions d'aquesta setmana, que van arrencar dimarts amb les declaracions dels acusats Jordi Cuixart i Carme Forcadell, i van continuar dimarts amb els primers nou testimonis, entre els quals alguns de destacats, com Rajoy, l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, l'expresident de la Generalitat Artur Mas o l'exministra d'Hisenda Cristóbal Montoro.
