El Govern va fer públiques ahir principals xifres dels futurs Pressupostos de la Generalitat, amb una previsió d'increment de la despesa departamental de 1.665,5 milions d'euros, per pressionar Catalunya en Comú Podem perquè es pronunciï en el ple del Parlament de demà.
Abans d'aquesta compareixença, el Govern, reunit ahir de forma extraordinària per l'agenda d'avui del judici del procés, va decidir fer un pas endavant i, en un format poc habitual, va explicar les xifres dels comptes com un avantprojecte de llei, que és allò previ al projecte de llei que sí es porta al Parlament per a la seva tramitació.
En roda de premsa, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, va explicar que el Govern ha treballat aquest esborrany de Pressupostos amb «discreció» durant deu reunions amb els comuns, però aquesta negociació ha arribat «al seu límit» i han decidit revelar a la ciutadania tot el «detall pressupostari».
Així, el Govern espera que demà els grups del Parlament siguin «responsables» i donin «llum verd» a aquests números, i, si això passa, el Consell Executiu aprovarà «com més aviat millor» el projecte de llei de Pressupostos per a, en aquest cas sí, presentar-lo a la Cambra catalana, ha explicat Aragonès.
En aquest avantprojecte, la Generalitat incrementa la despesa no financera ni finalista a 1.715 milions d'euros respecte a l'anterior pressupost del 2017, fins a arribar als 26.157 milions.
La despesa departamental, en concret, puja el 7,4% i creix en 1.665,5 milions d'euros, i la majoria d'aquest increment va destinat als departaments de Salut, Educació, i Treball, Afers Socials i Famílies.
El vicepresident del Govern va demanar als grups que dimecres deixin a una banda la «temptació electoralista» i que estiguin a «l'altura» davant uns futurs pressupostos que, segons va dir, se situen a «nivells precrisi».
Per seduir els comuns, el vicepresident català va avançar que presentaran en el ple de demà una «proposta sobre fiscalitat», com demana el grup de l'esquerra alternativa.
En al·lusió a allò que va passar amb els Pressupostos Generals de l'Estat, Aragonès ha indicat que «vist el que passa en altres latituds» prefereix mantenir-se en la política de no presentar els comptes mentre no es donin les «condicions parlamentàries per tramitar-los».
Però tampoc va clarificar què requerirà exactament als comuns dimecres per decidir si farà el pas de presentar el projecte de llei de Pressupostos.
Mentrestant, el Govern va decidir fer públic el conjunt de xifres dels comptes que s'estaven negociant perquè la ciutadania ho pugui «avaluar» i perquè pugui ser objecte de debat dimecres al Parlament.
Quant a la possibilitat que hi hagi eleccions si no aconsegueixen aprovar els comptes, Aragonès ha dit que això és «prerrogativa del president de la Generalitat» però va indicar que l'avançament electoral no és un escenari que s'estigui «tenint en compte».
Si no hi ha comptes, el vicepresident va apuntar que intentaran aprovar per decret les mesures que puguin, tot i que va insistir que seria «trist i un error que algú pel calendari electoral» decidís oposar-se a tramitar els comptes.
Les dades globals d'aquest avantprojecte inclouen una previsió d'ingressos no financers i no finalistes de 25.234 milions d'euros, un increment de 2.546 milions (11,2%) respecte als últims pressupostos del 2017.
Però el dèficit en el 0,1% no permet elevar a la despesa no financera ni finalista a la mateixa proporció, doncs augmenta només en 1.715 milions d'euros (7%) per situar-se en els 26.157 milions.
Tirar endavant polítiques socials
Abans que es fes pública la xifra la presidenta de CatECP, Jéssica Albiach, havia demanat «audàcia» al Govern amb els pressupostos per reparar els «danys» que, segons ella, va causar a la ciutadania el rebuig als comptes estatals.
«Si han estat valents per tombar uns pressupostos objectivament bons per a Catalunya, ara seran audaços perquè les polítiques socials tirin endavant», va afirmar en roda de premsa des del Parlament.«Si han renunciat a tot això entenem que és perquè han pensat en una altra font d'ingressos, i ens agradaria saber quina és. Si no, el que entendrem és que el Govern ha renunciat a governar i només està mirant el calendari electoral, ignorant les necessitats de la gent, el que tampoc ens sorprendria», va afegir. En aquest context, va retreure al candidat d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, que digués que «blindar els serveis públics bàsics és petita política».
