L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell s'ha referit a la declaració d'independència com una "resolució política sense transcendència jurídica" i ha dit que no suposava donar "validesa" al resultat del referèndum. "No es parlava del referèndum en les propostes de resolució que es van aprovar", ha afirmat a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal. L'expresidenta ha remarcat que la declaració d'independència estava només al "preàmbul" de la resolució, que el va llegir per donar-li "més rellevància política" però que no es va "ni votar ni publicar". Preguntada sobre si el 27 d'octubre es va proclamar la independència, Forcadell ha evitat ser taxativa. "Es van aprovar dues propostes de resolució i es va llegir un preàmbul que era una declaració política sense transcendència jurídica", s'ha limitat a dir. Per tant, ha negat que el que es va aprovar "equivalgui a una DUI".

Forcadell ha estat curosa a l'hora d'escollir les paraules quan Consuelo Madrigal l'ha preguntat sobre la declaració d'independència. Ha reconegut que només estava inclosa al preàmbul i que la va llegir a petició del llavors diputat Roger Torrent. "És normal, es fa per donar més rellevància política a una proposta de resolució que no es vota", ha manifestat.

A més, ha afegit que el secretari general del Parlament va afirmar que els preàmbuls "normalment no es voten ni es publiquen".

L'expresidenta del Parlament ha dit que l'única cosa que es va votar van ser les dues propostes que s'incorporaven al final de la resolució i que, segons Forcadell, es van limitar a "rebutjar el 155 i a insistir que calia un procés constituent que no s'havia fet".

La fiscal equipara la DUI amb "una farsa o un sainet"

La fiscal ha dit que si considerava que havia estat una "declaració política" volia dir que era una "farsa un sainet". "Si vostè considera que la política és això serà vostè, jo crec que és una cosa seriosa", li ha contestat Forcadell.

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell també ha assegurat davant del Tribunal Suprem que el Tribunal Constitucional (TC) demanava a la Mesa "una cosa impossible", que era convertir-se en un "òrgan censor" que decideixi "de què es pot parlar i de que no". Per Forcadell, la Mesa "ha d'afavorir el debat i la paraula, que han de ser lliures". En respostes a la fiscal, Forcadell ha dit "respectar" el TC, tribunal que ni ella ni la Mesa volien "desobeir". Però ha afegit que és un òrgan "polititzat" que en algunes decisions sobre Catalunya ha "usat criteris polítics i no jurídics". Durant la seva declaració ha assegurat que no participar ni dirigir "cap estratègia", que es va limitar a les tasques del seu càrrec i ha apel·lat a la "inviolabilitat parlamentària".

La fiscal Consuelo Madrigal ha preguntat a Forcadell què hauria fet si algun grup hagués demanat debatre a la cambra catalana "sobre la legislació del tràfic de persones". Forcadell li ha recordat que ja li va fer la mateixa pregunta el 9 de novembre del 2017, en la fase d'instrucció, i que aleshores ja li va respondre que el seu "únic límit a la llibertat d'expressió i el debat parlamentari és el respecte als drets humans". "I cap grup parlamentari pretendria que és parlés de l'esclavitud en un parlament democràtic", ha afegit. "Qui declara els drets humans, vostè?", li ha replicat Madrigal, que també li ha preguntat si estava "per sobre del TC" en la interpretació de la Constitució.

"Politització del TC"

Forcadell ha manifestat que "respecta" el TC i que no ha volgut mai ni ella ni la Mesa "desobeir" les seves resolucions. Ara bé, ha dit que ens últims anys i en el cas de Catalunya ha pres decisions "polítiques". "És un tribunal que està polititzat, en algunes sentències especialment les últimes ha usat criteris polítics i no jurídics però no estava a la nostra voluntat ni està tampoc desobeir els mandats del TC", ha remarcat.

Suport a Carme Forcadell

Un centenar de treballadors de la cambra catalana i diputats del PDeCAT, ERC, CAT-ECP i CUP s'han concentrat aquest dimarts al migdia a les escales del Parlament en una mostra d'escalf a l'expresidenta Carme Forcadell, que està ara declarant davant del Tribunal Suprem. Els concentrats han desplegat cartells on es podia llegir 'Defensem el Parlament" i "Suport a la presidenta Forcadell", a més d'alguna imatge amb la seva cara. L'acció ha transcorregut en silenci, que han acabat trencant amb un fort aplaudiment.

Treballadors a l'es escales del Parlament

Aquest matí el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha afirmat que ja no té com a «prioritat» sortir de la presó perquè se sent un «pres polític» després de més de 500 dies privat de llibertat i que la seva voluntat prioritària ara és «resoldre» el conflicte entre Catalunya i Espanya i «denunciar la vulneració de drets fonamentals que hi ha a Catalunya i l'estat espanyol». En aquest sentit, s'ha desvinculat de les explicacions que va donar durant la fase d'instrucció davant del magistrat Pablo Llarena perquè, segons sosté, llavors «volia sortir de la presó al preu que fos». «Ara ja no tinc aquesta prioritat», ha manifestat. Sobre la violència, insisteix que el 20-S no n'hi va haver «de cap tipus» i que l'1-O «només la van exercir la Guàrdia Civil i la policia espanyola però no la població civil».

A l'inici, Jordi Cuixart, s'ha declarat «pres polític» i s'ha diferenciat de la resta de membres del Govern acusats en la mateixa causa per no haver estat en política. «Sóc un pres polític, no un polític pres; juntament al meu companya Jordi Sànchez som a la presó per ser activistes socials», ha replicat al fiscal Jaime Moreno quan li enumerava tot el seguit de lleis i decrets aprovats pel Parlament en favor de la independència.

Cuixart ha defensat que Òmnium està al marge de la política i que ell no va formar part d'aquestes negociacions i no en té "un coneixement exhaustiu". Sobre Òmnium, ha defensat que treballa per situar la cultura al centre de la societat i que defensa el dret a l'autodeterminació, tot reconeixement que el 99% dels socis són independentistes. Ell mateix també s'ha declarat "republicà i independentista" i s'ha dirigit al tribunal. «Espero que no se m'estigui jutjant pels meus sentiments», ha manifestat. «Pot estar segur que no», li ha etzibat el fiscal.

Sobre el full de ruta, signat també per Òmnium el 2015, ha dit que era una «declaració d'intencions» però no un «document estratègic». Sobre el document Enfocats, ha manifestat que tampoc el coneixia i que en va tenir consciència durant la instrucció.

El fiscal ha incidit en preguntar a Cuixart si l'objectiu d'Òmnium era aconseguir una «gran mobilització social» a favor de la independència. El president d'Òmnium ha defensat sempre que l'entitat convoca una mobilització ho fa amb l'objectiu que tingui una «alta participació», com tothom, també «quan PP, Cs i Vox van convocar a la plaça de Colón» de Madrid fa unes setmanes, i sempre amb l'objectiu que «no perdi el caràcter reivindicatiu i festiu».

Cuixart ha remarcat que l'entitat mobilitza la societat catalana «en pro de la cohesió social» i el «dret a l'autodeterminació» i que van «pressionar» en aquest sentit els polítics catalans i espanyols des de la mobilització del 10 de juny del 2010 contra la sentència de l'Estatut. «Ho fem i ho seguirem fent, en exercici dels drets fonamentals, en què hi ha llibertat d'expressió i dret de reunió i manifestació», ha dit, «ho seguirem fent passi el que passi».