El judici al Tribunal Suprem segueix aquest dijous amb la declaració de Santi Vila

17.21 h

Sànchez defensa que la justícia "mai va prohibir" a l'ANC fer campanya pel referèndum ni que la ciutadania votés

L'expresident de l'ANC ha replicat a la fiscalia que van fer campanya "pública" durant 15 dies per afavorir la participació en el referèndum i que "mai" la justícia va emprendre cap mesura per prohibir actes. "Es van fer desenes d'actes, es va demanar permís per a totes elles i vam llogar espais públics, i mai es va prohibir res", ha reblat. A més, ha dit que la justícia tampoc va prohibir als ciutadans anar a votar l'1-O. Davant del fiscal Javier Zaragoza, ha negat que l'ANC guardés les urnes. El fiscal ha fet referència a una informació periodística que ho afirmava i Sànchez l'ha "desmentit". "Alguna informació parlava que estaven als cossos consulars, la riquesa informativa no té límits", ha dit. Pel que fa a les paperetes, ha admès que en van repartir i que des de l'entitat van demanar als ciutadans que volguessin anar a votar que imprimissin les paperetes.

Durant la part final de l'interrogatori de la fiscalia -centrat en l'1-O- ha diferenciat el paper de l'ANC del paper del Govern i ha dit que mai va tenir cap avís ni notificació de la justícia avisant l'ANC que no podia promoure el referèndum. De fet, ha remarcat que van fer campanya a favor del 'sí" amb actes "públics" i que "mai es va prohibir res".

Sobre la iniciativa 'Escoles obertes', Sànchez ha explicat que no hi va participar perquè no va poder i que es va limitar a fer un retuit amb el document del col·lectiu que demanar fer activitats a les escoles durant el cap de setmana de l'1-O.

Preguntat sobre per què no va demanar que no es fes el referèndum, ha al·legat que defensa el dret a la llibertat d'expressió i de manifestació.

"Autèntic terror per la violència policial"

Sànchez ha assegurat que "mai hauria imaginat" les situacions de "tensió i violència" l'1-O ni tampoc que el 20-S hi hagués "danys" a uns vehicles policials. De fet, creu que els ciutadans van viure amb "autèntic terror la violència policial" el matí del dia del referèndum. L'exlíder de l'ANC ha remarcat que en una cinquantena dels 2.000 col·legis electorals que hi va haver l'1-O hi va haver "una actuació policial que va utilitzar de manera desproporcionada i injustificada la força", fent ús d'elements "prohibits pel Parlament" com les pilotes de goma. A preguntes insistents del fiscal, Sànchez ha dit desconèixer si els ciutadans van llençar "tanques o objectes contundents" a la policia.

11.30 h

Sànchez sobre el 20-S: "Una decisió judicial ha de ser respectada però no l'eximeix de ser protestada"

L'expresident de l'ANC i president de la Crida, Jordi Sànchez, ha defensat que el 20 de setembre del 2017 van decidir convocar un "acte de protesta" davant del Departament d'Economia perquè això "forma part dels elements de funcionament democràtic". Durant l'interrogatori que ha fet el fiscal Javier Zaragoza, Sànchez ha explicat que la decisió presa pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona "ha de ser respectada", però que "no l'eximeix de la protesta si els ciutadans creuen que no és ajustada a llei". El líder de l'ANC s'ha presentat com un "pres polític" en un "judici polític" i fa la seva declaració amb el llaç groc a la solapa que llueix des de la primera vista.

10.30 h

Vila afirma que l'1-O "muta" després de la suspensió del TC i ja "més mai" el reconeix com a tal

L'exconseller Santi Vila ha afirmat davant del tribunal que després de la suspensió del TC del referèndum ni ell ni cap membre del Govern va fer res més per portar-lo a terme. De fet, ha dit que després de la decisió de l'alt tribunal el referèndum "muta" de referèndum a "gran mobilització política. "Mai més el vaig reconèixer com a referèndum", ha assegurat Vila, que va dimitir un dia abans de la declaració d'independència. Preguntat pel fiscal sobre per què no va aturar l'1-O, ha dit que ara actuaria diferent. "Si a la vida poguéssim prendre oportunitats a pilota passada, segurament revisaríem les decisions", ha manifestat. A més, ha dit que Puigdemont va anunciar l'estiu del 2016 que hi hauria referèndum "enmig d'una crisi molt profunda" i que ho va fer "per sorpresa".

21.44 h

El judici es reprèn aquest dijous a les 10.30 hores amb els interrogatoris de Santi Vila i els 'Jordis'

La cinquena jornada del judici pel procés independentista a Catalunya ha finalitzat aquest dimecres a les 21.30 hores, després de nou hores d'interrogatoris, i es reprendrà demà a les 10.30 hores amb la declaració de l'exconseller d'Empresa Santi Vila, per a qui la Fiscalia sol·licita set anys de presó per malversació i desobediència.

El seguiran les compareixences de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents en 2017 de les entitats sobiranistes Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, respectivament. Tots dos estan acusats de rebel·lió i el Ministeri Públic sol·licita una pena de 17 anys de presó per a cadascun. L'última a declarar serà l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, qui s'enfronta a la mateixa condemna que els 'Jordis'.

18.16 h

Bassa diu que van aprovar la llei de transitorietat per "estar preparats" si arribaven a un pacte amb l'Estat

L'exconsellera catalana de Treball i Afers Socials Dolors Bassa ha assegurat aquest dimecres durant la seva declaració al judici pel procés independentista que van impulsar la llei de transitorietat, una de les denominades normes de desconnexió, amb l'objectiu de "tenir alguna cosa preparada" en cas que la Generalitat arribés a un acord amb l'Estat.

Fins i tot ha arribat a dir que l'expresident Carles Puigdemont va afirmar públicament que la data i la pregunta del referèndum podrien ser modificades "perquè fins a l'últim moment" el Govern català va considerar la possibilitat d'obrir un diàleg i arribar a un acord.

17.00 h

Bassa diu que va assumir la gestió directa dels centres cívics per evitar "problemes" als directors

L'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies Dolors Bassa ha explicat aquest dimecres a la tarda davant del Tribunal Suprem que el cap de setmana de l'1 d'octubre el departament va assumir la gestió directa dels centres cívics de la Generalitat per tal d'evitar "problemes" als directors. Per aquell cap de setmana moltes entitats van presentar sol·licituds d'activitats com "balls per a gent gran o cursos d'escacs", i això generava "inquietud i malestar" en els directors per si podia anar contra la prohibició del referèndum, o fins i tot generava "problemes de responsabilitat civil" si algun usuari es feia mal o algun material es feia malbé. "No hi va haver cap incident", ha afegit. En resposta al fiscal, Bassa ha explicat que no va destituir cap director ni va fer cap decret. Simplement, ha explicat, va enviar un correu electrònic als directors dient-los que podien "abocar" les seves competències al departament fins el següent dilluns, dia 2, a les 7 del matí. "Es va fer per la seva tranquil·litat", ha reblat. No podien dir que no a les entitats, perquè "un centre cívic serveix per a la participació, perquè és la màxima expressió de ciutadania i participació".

14.00 h

Camil Ros (UGT) reivindica la innocència de Bassa: "Decretar els serveis mínims no és cap delicte"

El secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, ha considerat que l'exconsellera de Treball de la Generalitat Dolors Bassa està acusada per uns fets que no són cap delicte, com decretar els serveis mínims en la vaga general celebrada dos dies després de l'1-O: "No té cap lògica que estigui en presó preventiva, ni tampoc té cap lògica pel que se l'acusa. Decretar els serveis mínims no és cap delicte". Així s'ha expressat en declaracions als mitjans davant de la seu de la UGT de Barcelona, on desenes de persones del sindicat s'han concentrat aquest dimecres al migdia per reclamar la llibertat de Bassa, que previsiblement declararà aquesta tarda al Tribunal Suprem.

13.21 h

Rull diu que ell no va negar l'entrada del 'Piolín' a Palamós

Josep Rull ha negat que fos ell personalment qui negués l'entrada del vaixell que allotjava policies 'Moby Dada' (conegut com 'el Piolín') a l'entrada del Port de Palamós el setembre de 2017. Ha afirmat que la decisió va ser dels responsables del port, que va ser "encertada" i nega que fos "arbitrària". A preguntes de la fiscalia ha dit que ni l'Estat va demanar atracar com a buc d'Estat ni tampoc el consignatari del vaixell va fer una "sol·licitud formal" a través de l'aplicació digital. Rull diu que només hi va haver una "comunicació verbal" amb el port i que, inicialment, es va dir que era per atracar 20 dies per reparar camarots. Rull diu que el moll estava ocupat per creuers i que se'ls va negar entrada perquè sinó caldria "desactivar tota l'operativa del port". Segons sosté, es va assabentar de l'assumpte quan el buc ja anava cap a Barcelona.

12.06 h

Rull sobre l'1-O: «Mai m'hauria imaginat que la policia desplegaria aquell nivell de violència»

Josep Rull ha assegurat que no es podia imaginar "mai" les imatges que es van produir l'1-O. "Mai em podria imaginar que les forces i cossos de seguretat de l'Estat desplegarien el nivell de violència que van desplegar davant de gent pacífica, joves i avis, que defensaven pacíficament uns ideals amb una dignitat extraordinària", ha respost a la fiscal Consuelo Madrigal, que li demanava si havia tingut "por" del que els pogués passar. Rull ha dit que el precedent que tenien era el del 9-N i que llavors no es va produir violència. I sobre l'1-O, ha afegit que a les escoles que van tancar els Mossos no hi ha haver "cap problema" ni cap "indici" de violència. Com ja va fer Turull, ha afirmat que no sap d'on van sortir les urnes però que tenia la "confiança íntima" que n'hi hauria.

10.57 h

Rull denuncia un «ús sistemàtic» del TC per «minimitzar l'autonomia de Catalunya»

Rull ha denunciat que el govern espanyol va fer un "ús sistemàtic" del Tribunal Constitucional per "minimitzar l'autonomia de Catalunya". A més, ha dit que els magistrats es van deixar "instrumentalitzar" pel govern espanyol i que la Generalitat s'havia de moure per buscar l'equilibri entre "l'imperi de la llei i el principi democràtic". A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, també ha defensat que sempre va pensar que un referèndum pactat amb l'Estat era "possible" i que van "esgotar tots els instruments interns amb l'Estat" per aconseguir-ho. A més valorat que es va sentir "honorat" d'haver signat el decret de convocatòria del referèndum perquè la llei era "perfectament legal i emanada d'un Parlament legítim", tot i que l'endemà el TC la va suspendre.

10.25 h

El tribunal amplia el calendari i assenyala tres dilluns del mes de març

El tribunal del judici de l'1-O ha ampliat les previsions de calendari de sessions durant el mes de març i ha assenyat sessions per a tres dilluns del mes de març. Així ho ha indicat el president del tribunal, Manuel Marchena, just a l'inici de la sessió d'aquest dijous. El tribunal ha habilitat el dilluns 4, 11 i 25 de març. Aquelles setmanes també hi haurà sessió de dimarts a dijous, com ja es preveia inicialment. A més, ha deixat la porta oberta a fixar una sessió per divendres 29 de març, en funció de com es desenvolupin les previsions d'aquella setmana. Pel que fa als interrogatoris dels acusats, el tribunal manté la previsió d'acabar-los aquest dijous i ha avançat que no habilitarà divendres. Tot i això, ha deixat la porta oberta a assenyalar algun altre dia, previsiblement dilluns, si s'allarguen: "Si hi ha algun problema, no estarem fins a la matinada".

09.35 h

Els familiars de Rull i Bassa veuen una "formalitat artificial" en el judici

La germana de l'exconsellera Dolors Bassa, Montserrat Bassa, i la dona de l'exconseller Josep Rull, Meritxell Lluís, veuen en el judici de l'1-O una "formalitat artificial" i interpreten amb "desconfiança" que es vulguin guardar les formes. Així ho han expressat en una entrevista a 'Catalunya Ràdio' el dia que està previst que tant Rull com Bassa declarin al Tribunal Suprem (TS) acusats de rebel·lió. I han posat d'exemple que el jutge Manuel Marchena tallés les preguntes de l'advocada de l'Estat i de la fiscalia en les primeres sessions. D'altra banda, la germana de Bassa ha confirmat que l'exconsellera respondrà les preguntes, a banda del seu advocat, de la fiscalia i de l'advocacia de l'Estat.

09.30 h

El tribunal habilitarà el dilluns si no acaba els interrogatoris als acusats aquest dijous

El tribunal habilitarà sessió del judici de l'1-O el proper dilluns si no ha acabat amb els interrogatoris als acusats aquest dijous. D'aquesta manera, els magistrats descarten allargar el judici a divendres i, en cas que no doni temps a fer totes les declaracions, es faria també vista el dilluns. Encara falten per declarar vuit acusats entre aquest dimecres i dijous i aquesta fase s'ha d'acabar abans de dimarts, quan estan citats els primers testimonis com Mariano Rajoy, Artur Mas o Roger Torrent, entre d'altres.