L'exconseller Santi Vila va confessar que el clima de tensió a Catalunya que Puigdemont no va saber «gestionar emocionalment» va abocar a la declaració unilateral d'independència (DUI) un Govern fins aleshores convençut que hi hauria eleccions, encara que la seva obligació «era ser el govern de tots». Era un dels interrogatoris més esperats per ser el díscol del Govern, considerat en alguns sectors el «botifler» després de dimitir la vigília de la DUI. Vila va relatar amb tot detall com va viure els dies i hores prèvies a la decisió de l'expresident Puigdemont de renunciar a convocar eleccions en favor de la declaració unilateral d'independència.

Vila, acusat dels delictes de malversació i desobediència pels quals la Fiscalia demana 7 anys de presó, va explicar que «per ordre de Puigdemont» va desenvolupar «una tasca d'aproximació», que no de negociació, amb «interlocutors polítics, religiosos i del món de l'empresa, que de bona fe, sense cap interès espuri, volien evitar el despropòsit, que això acabés malament». Ho va fer «amb ple coneixement d'alguns membres del Govern i dirigents del meu partit» que estaven, va dir, «molt compromesos» a canalitzar «un conflicte institucional impropi dels nostres temps moderns».

Tan convençut estava el 25 d'octubre, que se'n va anar a dormir «amb aquesta sensació de pau interior» que ho havien aconseguit, que «no prendríem cap decisió unilateral» com «una declaració que, encara que fos només formal o política, pogués resultar ofensiva o inflamatòria». Les eleccions eren ja la sortida acordada. Però el desenllaç dels esdeveniments va transformar aquell 25 d'octubre en «una nit que m'acompanyarà tota la vida perquè m'ha enfonsat la carrera política i ja veurem si alguna cosa més», va afegir.

Perquè l'endemà, 26 d'octubre, «el clima exterior era tan fort» que «la cosa es va torçar» en conèixer-se aquest acord, al qual s'havia arribat sense publicitat, discretament. Va ser llavors quan va trucar a Puigdemont. «Jo he donat la mà a alts dirigents del PP i del PSOE, he donat la paraula que compliríem, si ara no podem perquè no ens veiem capaços de justificar-ho davant el nostre electorat, davant els joves... perquè som aprenents de mag davant la pressió de les xarxes socials, si no som capaços de gestionar això emocionalment, jo, sentint-ho molt, me'n vaig i dimiteixo», li va dir.

El que va passar aquell dia és conegut per tothom. Puigdemont va ajornar diverses vegades una roda de premsa en la qual suposadament havia d'anunciar eleccions autonòmiques, fins que finalment va comparèixer per descartar l'escenari dels comicis, quelcom que abocava sense remei a la DUI, que es va proclamar l'endemà.

Vila va ser especialment crític amb alguns fets rellevants d'aquells dies, com la llei de transitorietat del 7 de setembre del 2017, que era «innecessària i a més molt absurda», fet pel qual «ni un alumne de primer de Dret l'hauria assumit». «Va ser un acte d'absoluta sobirania i unilateralitat», va admetre respecte la norma que establia el procediment per a la desconnexió jurídica amb Espanya i que havia d'entrar en vigor una vegada declarada la independència.

Igualment amb l'1-O, que per a ell «muta clarament a una gran mobilització política» una vegada va ser suspès pel Tribunal Constitucional, fet pel qual ell «mai més» el va reconèixer com un referèndum.

En aquest sentit, va explicar que mentre alguns ho van interpretar com «un referèndum» que «els obligava i interpel·lava», altres, ell inclòs, estaven convençuts que va ser «una mobilització molt important» de més de dos milions de persones a favor de la independència. I per primera vegada a la Sala, un dels acusats va posar en valor la resta dels catalans que no van votar l'1-O, és a dir, els «més de dos milions i mig de catalans, igualment catalans» que es van quedar a casa. Vila va afirmar que «alguns consideràvem que era l'obligació del Govern ser el Govern de tots», un sentiment que, segons creu «honestament», era «majoritari en el si del Govern».

Un Govern que, segons ell, no va destinar un sol euro públic al referèndum, sinó que creu que va ser finançat per mecenes catalanistes i empresaris disposats a sufragar aquestes despeses perquè Puigdemont li va assegurar: «Estigues tranquil que no gastarem cap euro de l'erari públic».

«Ja m'ho va preguntar la jutgessa Lamela. Si han estat tan sobris, què ha passat aquí? Només responc especulativament, per la meva impressió i pel meu bagatge polític català això es va finançar per mecenatge, amb empresaris mecenes catalans i catalanistes. Insisteixo que estic especulant», va explicar. A més, Vila va assegurar que va «procurar no ser més ingenu de l'imprescindible» i per això ho va preguntar a Puigdemont.

L'exconseller va lamentar que aquesta situació hagi acabat amb ells davant del tribunal i va dir que «veient-ho amb perspectiva» la situació hauria estat gestionada d'una altra manera.

Vila va assegurar que en cap moment, cap dels membres del Govern de Catalunya va contemplar que les seves actuacions podien tenir «conseqüències penals», perquè miraven de «trobar la manera de canalitzar el que semblava un conflicte institucional impropi d'aquests temps».

Espera recuperar l'amistat

En un pla personal, l'exconseller va confiar que «a mig termini» podrà «regenerar una relació amical» amb Puigdemont, processat per rebel·lió i fugit de la justícia a Bèlgica. «Lamento la seva situació, la de la seva dona i dels seus fills, ells a Girona i ell a fora, em fa mal aquesta situació», va reconèixer, no sense recordar amb «humilitat i modèstia» que «Puigdemont reiterava que preferia que em quedés al seu costat».

Una vegada va acabar de declarar, Vila no va tornar al banc dels acusats per seguir el judici amb els seus companys. Va decidir situar-se darrere del seu advocat, de la mateixa manera que va fer Oriol Junqueras.