L'exconseller de la Presidència Jordi Turull ha assegurat aquest dimarts que intentar «generar tensió o violència» a Catalunya és una «operació fracàs». En respostes al fiscal Jaime Moreno, Turull ha afirmat que qualsevol partit polític, «per noble que sigui la seva causa», si «insinua» que per aconseguir els seus objectius es necessita una «violència passiva petita», fracassarà. «La gent de Catalunya, pensi el que pensi, és pacífica, som el país de Pau Casals», ha afegit. En aquest sentit, ha titllat de "delirant" voler «presentar la societat catalana com a violenta». «Aquest relat no té sentit, no s'aguanta, és delirant», ha dit. Turull ha condemnat la violència i ha dit que «si algú s'excedeix" sempre tindrà el seu «rebuig». Però ha defensat el caràcter «cívic i pacífic de totes les manifestacions a Catalunya".

Turull ha explicat que va conèixer la situació de la secretària judicial i de les destrosses als cotxes de la Guàrdia Civil l'endemà i ha dit que «no té justificació» i que en el seu moment ho van «criticar». «Sempre que hi ha un acte d'incivisme encara que sigui menor sempre ho hem criticat i ho criticarem», ha reblat. «Quatre incívics no em faran perdre el meu ideari», ha insistit.

Ara bé, ha corregit el fiscal i ha dit que la secretària judicial «no va haver de sortir pel teulat» sinó que va «saltar un mur» i també ha dit que no va «veure» que hi haguessin destrosses a set cotxes policials, com sosté el ministeri públic.

A més, argumenta que el tuit que va fer després de la concentració donava les gràcies als manifestants no pel fet de ser allà sinó per «l'actitud pacifica» que van mostrat.

El 27 d'octubre, s'aprova una «declaració política»

El 27 d'octubre, s'aprova una «declaració política»

Turull ha qualificat de «tema de cortesia» enviar al Parlament els resultats del referèndum perquè era de «lògica» perquè era la cambra catalana qui els havia «encarregat el referèndum».

Sobre la declaració del 27 d'octubre, ha reconegut que la va votar favorablement i s'hi ha referit com a declaració «política». «Era l'expressió de la voluntat política del sentit majoritari del poble de Catalunya», ha dit. «Una part era declarativa i una altra part encarregava coses al Govern, era una declaració política, el Parlament fa política», ha manifestat.

Puigdemont «dona valor» al cens universal

Puigdemont «dona valor» al cens universal

El fiscal Jaime Moreno ha preguntat a Turull si va fer alguna cosa per aturar el referèndum i l'exconseller l'ha corregit. «La interlocutòria del TSJC d'impedir el referèndum anava dirigida als cossos de seguretat, no al Govern», ha concretat. I ha recordat que en la decisió de la jutgessa Mercedes de Armas també demanava que no s'alterés la convivència ciutadana. A més, ha apuntat que "l'experiència més similar a l'1-O» era el 9-N de 2014 i ha recordat que es va desenvolupar «tranquil·lament i pacíficament» i que el TC «no va fer res per aturar-lo».

També ha negat que ni ell ni cap membres del Govern va fer «cap crida a defensar els col·legis electorals». El fiscal li ha retret un tuit on escrivia sobre l'1-O 'Votarem i guanyarem'. «Quan un fa una campanya en favor d'un posicionament animes la gent a votar i guanyar, no m'imagino un tuit dient que votarem i perdrem», ha defensat.

Turull ha defensat que Puigdemont tampoc va fer crides a «resistir» als col·legis electorals i ha remarcat que el cens universal permetia evitar que incidents. Ena quest sentit, ha afirmat que Puigdemont amb el seu «exemple» de canviar de col·legi electoral va donar «valor» al cens universal. «Li dèiem a la gent que si hi havia policia no anessin a votar allà i que busquessin un col·legi electoral on no s'haguessin de produir incidents», ha subratllat. A més, ha dit que el cens universal permetia «complir la instrucció del TSJC i permetre que els ciutadans votessin».

«No sé qui va adquirir les urnes»

«No sé qui va adquirir les urnes»En respostes al fiscal, l'exconseller ha explicat que va veure per primera vegada les urnes que es farien servir per l'1-O en la roda de premsa on es van presentar, i que li va passar «amb aquest tema i amb bastants més». «Avui en dia encara no sé com es van adquirir les urnes i com van arribar al seu destí», ha afegit.

A més, ha insistit que des de Presidència no es va fer «cap encàrrec» a Unipost i ha dit suposar que si hi va haver algun pagament va ser amb «fons privats», perquè «de públics no».

20-S

20-S

El 20 de setembre del 2017, Turull ha explicat que va passar el dia al Palau de la Generalitat, amb els Serveis Jurídics Centrals, per garantir «l'assistència jurídica als detinguts i que no hi hagués cap problema en la pràctica de diligències» que es van fer en 19 edificis del Govern. «Des del gabinet jurídic central no vam rebre cap queixa de cap problema pel que fa a la pràctica de diligències», ha dit. Turull s'ha remès a la declaració de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn pel que fa a les actuacions d'ordre públic i ha dit no saber qui va convocar la concentració davant del Departament d'Economia.

Turull ha recordat que el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona no va acceptar la personació de la CUP a la causa perquè «no estava investigant un referèndum» i ha volgut recordar que la Policia Nacional es va presentar el dia 20 a la seu de la formació anticapitalista «sense autorització judicial».

«80% vol votar»

«80% vol votar»Turull ha remarcat que «totes les enquestes, faci qui les faci» afirmen que «entre el 70 i el 80%» dels ciutadans de Catalunya «vol decidir el futur polític votant». «Té una gran transversalitat a Catalunya, molta gent que està a favor del referèndum està en contra de la independència, perquè entenen que al segle XXI els ciutadans decideixin», ha dit. També ha remarcat que, segons les mateixes enquestes, «el 70% dels ciutadans acceptarien el resultat del referèndum».

Al final de l'interrogatori de la fiscalia ha afegit que va anar juntament amb Marta Rovira i Joan Herrera a proposar un referèndum pactat i que era el 18è cop que ho intentaven.