Rull justifica l'1-O per la «falta d'autoritat moral del Constitucional»

L'interrogatori de Rull, que s'enfronta a 16 anys de presó per rebel·lió i en porta un de preventiva, va durar prop de quatre hores, durant les quals va justificar que el Govern de Carles Puigdemont va complir amb un «mandat» democràtic, però sense tenir cap pla per desenvolupar la declaració d'independència que el Parlament va aprovar el 27 d'octubre del 2017.

«Un referèndum no és delicte»

La intenció, va explicar, sempre va ser evitar que la independència «es desplacés del terreny de joc» estrictament «polític i democràtic», que en la seva opinió era «permanentment ignorat» pel TC. Van apostar per un «equilibri» entre l'imperi de la llei i el principi democràtic, davant el «dèficit important d'autoritat moral» del Constitucional, sistemàticament «instrumentalitzat» pel Govern, amb la finalitat de laminar l'autonomia de Catalunya.

Tot i així, l'exconseller va defensar que la Generalitat sempre es va moure «des de la convicció que convocar un referèndum no és delicte» i va recordar que el Congrés acaba de rebutjar castigar amb presó l'organització d'aquestes consultes il·legals, com volia el Partit Popular. Tota una «casualitat», va comentar l'exconseller.

I en la línia de les declaracions d'altres acusats, encara que de forma més explícita, va cenyir la declaració unilateral d'independència al terreny estrictament «polític», malgrat insistir que l'aprovació va ser un acte «formal, solemne» i amb «molt de contingut».

Josep Rull va responsabilitzar els cossos de seguretat de l'Estat de la violència de l'1-O. Preguntat per l'assetjament als agents allotjats en un hotel de Reus, va respondre: «Aquestes imatges em semblaven molt malament, però també la dels policies sortint amb les seves porres reglamentàries». Va condemnar «de manera rotunda» aquest tipus d'actuacions, però Rull va dir que aquells dies li va costar veure «escraches» violents.

El polític es va referir a un «problema de percepcions» amb la Fiscalia sobre els fets del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia. En el que ell hi veu una actitud cívica emparada pel dret de manifestació, el ministeri públic hi veu un «tumult» i una «torba»; cosa que, en la seva opinió, només serveix «per denigrar els ciutadans».

Sense sortir del guió marcat per la resta d'acusats, Rull va negar la malversació en insistir que no es «va gastar un euro públic» en el referèndum, cosa que hagués fet saltar «els llums d'alarma», ja que els comptes de la Generalitat estaven «totalment controlats» per l'Estat.

L'exconseller també va negar conèixer el document «Enfocats» o l'agenda moleskine intervinguts al número 2 d'Oriol Junqueras, Josep María Jové, que suposadament tracen el full de ruta unilateral de la independència. Tampoc sabia d'on van sortir les urnes ni on es van imprimir les paperetes per a l'1-O, però tenia «la confiança que apareixerien» perquè «la força de l'esperança és extraordinària».

D'altra banda, de moment ha estat l'únic acusat en admetre que va cedir un local adscrit al seu Departament, en concret el de l'agència de residus de Catalunya, per a la consulta.

Amb una apel·lació contínua al context dels fets, Rull va reconèixer que el 2015 va signar, amb altres representants públics i socials, «una declaració d'intencions» que mai va contemplar la mobilització ciutadana com a instrument de pressió. Ho van fer en resposta a les demandes d'«un sector important de la societat catalana» i havent esgotat «totes les vies» de negociació amb l'Estat: «Se'ns tanquen portes? Obrim-ne d'altres», va manifestar.

D'atra banda, Josep Rull va explicar les raons per les quals la Generalitat va denegar el permís perquè un vaixell que transportava policies destinats a Catalunya per impedir l'1-O atraqués a Palamós, un dels fets clau en què la Fiscalia fonamenta l'acusació de rebel·lió contra ell.

L'exconseller de Territori va argumentar que hauria estat «irresponsable» permetre l'amarratge perquè hauria «hipotecat de manera severíssima» l'activitat de creuers, que són «la joia de la corona» de l'activitat econòmica portuària. També va dir que, quan es va negar el permís, es desconeixia que allotgés policies.