L'exconsellera de Governació Meritxell Borràs va destacar que la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) va ser «una declaració política sense conseqüències legals ni jurídiques» que «no obliga a res ni estableix res». Borràs, acusada d'un delicte de malversació i un altre de desobediència, pels quals la Fiscalia demana set anys de presó, va realitzar aquesta afirmació en la cinquena sessió del judici del procés que se celebra al Suprem.
Preguntada pel fiscal Jaime Moreno sobre si el 27 d'octubre del 2017 es va declarar la independència de Catalunya, Borràs va respondre que aquell dia va estar «parcialment» al Parlament, on es va llegir el preàmbul de la resolució que recollia la DUI, «però que un preàmbul no obliga a res ni estableix res». Ho va comparar amb el preàmbul de l'Estatut en què la menció a Catalunya com a nació va passar de l'articulat al preàmbul, que és «una expressió política que no té conseqüències legals». I va afegir que en aquesta votació del 27-O hi va haver el mateix: «una votació política que no tenia conseqüències jurídiques».
D'altra banda, l'exconsellera de Governació va admetre que va subscriure el decret de convocatòria de referèndum de l'1-O tot i que la seva signatura no era necessària, per considerar que la rúbrica de tot el Govern era «un gest o símbol» que anaven a respondre a la voluntat popular. «Era més una imatge de compromís que una voluntat de gastar diners públics», va puntualitzar.
L'últim a declarar ahir va ser l'exconseller de Justícia, Carles Mundó, qui va defensar que signar tot el Govern el decret de convocatòria del referèndum «emfatitzava el caràcter polític» del moment, però que «no hi treia ni posava valor jurídic». A preguntes del fiscal Javier Zaragoza va dir que va «atendre» els requeriments del TC i va concretar que, a partir del 15 de setembre de 2017, «no va fer res més».
