20 de febrer de 2019
20.02.2019
JUDICI 1-O

Bassa diu que "no va fer res més" després que suspengués la llei del referèndum

L'exconsellera defensa l'1-O i diu que convocar un referèndum "no és delicte" i nega la malversació

20.02.2019 | 17:20
L´exconsellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, declarant al Tribunal Suprem

L'exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa ha reconegut "l'autoritat" del Tribunal Constitucional i ha assegurat que un cop suspesa la llei del referèndum "no va fer res més".

Quan el fiscal Fidel Cadena li ha preguntat què va fer per "acatar" els advertiments del TC ha dit que va fer "tot el que estava a les meves mans" i que "no va fer res per no complir" amb els avisos de l'alt tribunal.

Sobre el paper del TC, ha dit que entenia que es tractava d'un "conflicte competencial i jurídic transitori" i també s'hi ha referit com un "conflicte d'interessos". I ha recordat que només al seu departament hi havia 18 sentències del TC que obligaven el govern espanyol i que no es complien. Tanmateix, ha defensat que el referèndum era "legal" perquè s'havia despenalitzat el 2005 i ha negat la malversació.

En resposta al fiscal, Bassa ha explicat que no va destituir cap director ni va fer cap decret. Simplement, ha explicat, va enviar un correu electrònic als directors dient-los que podien "abocar" les seves competències al departament fins el següent dilluns, dia 2, a les 7 del matí. "Es va fer per la seva tranquil·litat", ha reblat. No podien dir que no a les entitats, perquè "un centre cívic serveix per a la participació, perquè és la màxima expressió de ciutadania i participació". De fet, ha admès que com a consellera mai havia viscut un número tant alt de sol·licituds d'activitats, "va ser un fenomen atípic".

En resposta a l'advocada de l'Estat, l'exconsellera ha explicat que en l'ordre donada als directors, que no es va aprovar al Consell Executiu ni es va publicar, es deia que havien de deixar lliures els centres cívics el diumenge dia 1 a les 6 del matí, com indicava l'ordre judicial del TSJC. De fet, en el correu es recordava l'ordre judicial als directors. No obstant això, ha dit que no va fer res per dirigir els centres ni per assegurar el tancament dels centres el diumenge, ja que el departament no té vigilants per fer això i no podia enviar funcionaris a comprovar-ho. "Només era per tranquil·litzar els directors", sobretot per la possible responsabilitat civil.

Aturada país

Sobre l'aturada de país del 3 d'octubre, Bassa ha especificat que va ser una "protesta" organitzada per la Taula per la Democràcia, de la qual formaven part unes 40 entitats, i a la qual es van adherir algunes patronals, els sindicats principals, ajuntaments i la Generalitat, davant l'actuació policial de dos dies abans. Aquesta 'aturada de país' ha explicat que no tenia "res a veure" amb la vaga general convocada dies abans per quatre sindicats minoritaris, CGT, IAC, COS i Intersindical-CSC, del 2 al 13 d'octubre. Per això, el 29 de setembre va emetre una ordre de garantia de serveis essencials, com en qualsevol vaga, ha explicat, sense que l'odre fos per "donar publicitat", ha dit.

En resposta al seu advocat, l'exconsellera ha explicat que la vaga del 3 d'octubre era de caire laboral i no va ser impugnada ni estava dirigida a "subvertir l'ordre constitucional". De fet, ha dit que la vaga general del 8 de novembre sí que va ser impugnada per la patronal, però el TSJC la va considerar legal. A més, ha recordat que els serveis mínims dictats per aquesta segona vaga els va fer l'aleshores ministra de Treball, Fátima Báñez, en aplicació de l'article 155 i quan Bassa estava empresonada, i s'assemblaven molt als dictats pel 3 d'octubre, ja que es basaven en un acord del 2006.

També ha explicat que la decisió de no descomptar sou als funcionaris el 3 d'octubre, sinó obligar-los a recuperar les hores en els següents quatre mesos, es va comunicar la tarda d'aquell dimarts i per tant "no va influir" en la decisió dels treballadors públics que van secundar l'aturada de país. La decisió es va aprovar oficialment la setmana següent.

Registre de voluntaris

Sobre el registre de voluntaris, que les acusacions conclouen que servia per buscar voluntaris per al referèndum, Bassa ha dit que era un registre d'entitats sense afany de lucre que buscaven voluntaris, però no pas un registre de persones. Les entitats i la Generalitat volien adequar millor el perfil de voluntaris de cada entitat i per això el Govern va encarregar al CTTI una plataforma tecnològica de 'matching' que fes més automàtic el procediment de les anomenades 'crides', quan les entitats necessiten voluntaris per a determinades campanyes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook