14 de febrer de 2019
14.02.2019

JUDICI 1-O: Junqueras es presenta com un pres polític i nega els delictes

L'exvicepresident de la Generalitat diu que les acusacions "retorcen" els fets i defensa que no va cometre "cap delicte"

14.02.2019 | 09:21
Oriol Junqueras, durant la primera sessió del judici


L'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras ha lamentat avui que mai s'hagi ofert diàleg a l'independentisme, malgrat ser una opció "majoritària" a Catalunya, i ha advertit que el conflicte català "no es resol posant la gent a la presó", tot i que hi haurà "qui ho vulgui".

A preguntes de la seva defensa, l'única part a la qual ha accedit a contestar, Junqueras ha ressaltat que les mobilitzacions independentistes dels últims anys han estat "respectuoses, pacífiques i cíviques", com segons la seva opinió reconeixen "els mitjans de comunicació de tot el món".

Malgrat representar una "proposta majoritària pacífica i reiterada en el temps", ha raonat Junqueras, la resposta a les mobilitzacions de l'independentisme "és sempre la mateixa, es nega el diàleg. Sempre està buida la cadira de davant", s'ha queixat.

L'exvicepresident de la Generalitat ha recordat que en últimes eleccions catalanes del 2017, amb la cúpula del procés ja empresonada, "s'ha mantingut" la majoria independentista al Parlament.

En aquest sentit, ha asseverat: "Això no es resol posant la gent a la presó, hi haurà qui ho vulgui, qui pensi que som pocs, però això no es resol així".

L'exvicepresident Oriol Junqueras ha criticat l'actuació policial de l'1-O i ha dit que va ser "injustificada i innecessària". Davant del tribunal, també ha qüestionat que l'objectiu del desplegament fos evitar el vot i ha recordat que hi havia cens universal. "L'objectiu de la violència no era impedir que poguessin votar sinó per generar ambient de crispació però afortunadament la societat no va respondre", ha manifestat. També ha negat haver donat instruccions ni a ciutadans ni tampoc als Mossos d'Esquadra. "Mai, mai, mai", ha reblat. A més, ha afirmat que "res" podia fer "preveure" que hi hauria violència perquè els ciutadans sempre s'havien comportat "de manera cívica i pacífica".

A més, ha negat la malversació. "L'1-O n va costar res als contribuents", ha afirmat. També ha negat tenir coneixement del document 'Enfocats' i assegura que el primer cop que en va sentir a parlar va ser el 2 de novembre, quan el van empresonar per ordre de l'Audiència Nacional. També ha negat ser membre d'un suposat comitè estratègic per portar a terme el referèndum.

L'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, també ha dit davant el tribunal que seguirà reivindicant el dret a l'autodeterminació perquè és "un principi democràtic recollit en tractats internacionals". "Quan hi ha una reivindicació ciutadana, pacífica, reiterada en el temps i significativa, se li ha de donar sortida política. Ho hem intentat, ho intentem i ho intentarem", ha dit a preguntes del seu lletrat sobre com aborden l'autodeterminació. A més, ha defensat que a banda d'estar "a favor de la independència", el seu partit és "moltes altres coses i que tot això és compatible". "No som enemics de ningú ni de res" i ha afegit que "abans que demòcrates som bones persones". També ha negat la violència i ha remarcat que sempre ha actuat "exclusivament de manera pacífica".

Declaracions
L'exvicepresident del Govern i màxim responsable d'ERC, Oriol Junqueras, es negarà a respondre les preguntes de les tres acusacions. No contestarà ni a la fiscalia –que dimecres va sostenir el discurs de la violència i la rebel·lió-, l'advocacia de l'Estat i l'acusació popular, que exerceix el partit ultradretà de Vox. El vicepresident entén que és un judici polític i que "davant una farsa judicial no es pot legitimar ni a la Fiscalia ni a les altres acusacions" i no vol donar "un minut de glòria als que han fabricat tota la causa general". La fiscalia sol·licita per a ell 25 anys de presó, l'advocacia 12 i Vox 74. Durant la fase d'instrucció, Junqueras tampoc va respondre a la fiscalia.

Durant la fase d'investigació, Junqueras també s'ha negat a declarar a la fiscalia i sempre ha usat el castellà. Així va passar en el primer interrogatori que va tenir lloc el 2 de novembre de 2017 a l'Audiència Nacional, davant de la magistrada Carmen Lamela, que va ser qui va enviar-lo a la presó. Juntament amb Forn, l'exvicepresident és l'únic membre del Govern de Carles Puigdemont que no ha sortit en llibertat des de llavors.

En aquell primer interrogatori, el president d'ERC va refermar que mai havia participat ni promogut actes violents per "convenciment personal". "Soc creient i qualsevol cosa relacionada amb la violència em sembla fora de lloc", va dir. També va negar la malversació ja que totes les despeses estaven degudament consignades i certificades per la intervenció de la Generalitat.

Tampoc va contestar al ministeri fiscal quan va declarar per primer cop davant del jutge instructor, Pablo Llarena, l'1 de desembre de 2017.

El Tribunal Suprem acull aquest dijous la tercera sessió del judici de l'1-O. El tribunal va optar per suspendre la sessió dimecres, després d'haver completat la fase d'al·legacions prèvies amb les intervencions de fiscalia, advocacia de l'Estat i Vox. Les tres acusacions van rebatre i impugnar les al·legacions que el dia abans havien formulat les defenses dels dotze acusats. Els lletrats dels líders independentistes van denunciar davant del tribunal diverses vulneracions de drets fonamentals. A l'inici de la sessió d'aquest dijous estav aprevist que els magistrats aclarissin si responia les al·legacions de les defenses. També poden optar per posposar-ho i resoldre-ho tot al final, en sentència. Un cop superada aquesta fase, ja comencen els interrogatoris. El primer és el d'Oriol Junqueras, que està valorant no declarar a la fiscalia.

Aquest dijous podria ser la primera vegada que s'escoltés la veu d'Oriol Junqueras explicant la seva versió dels fets en una vista pública. La seva defensa –exercida per Andreu van den Eynde- ja ha avançat que no respondrà les preguntes de l'acusació popular de Vox. La incògnita està en saber si farà el mateix amb la fiscalia, que durant la fase de qüestions prèvies ha mantingut que s'han respectat tots els drets dels acusats i ha negat que sigui un "judici polític".

Ordre de declaracions

El primer en declarar serà el president d'ERC i exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras. Si finalment es respecta l'ordre establert en l'escrit d'acusació del ministeri públic, el seguirien Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Santi Vila, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i es tancarien amb Carme Forcadell.

Assistència de consellers

Set consellers del Govern de la Generalitat seran al Tribunal Suprem el dijous en la tercera jornada del judici. Es tracta del vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, la consellera de Presidència, Elsa Artadi, el conseller d'Interior, Miquel Buch, el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, la consellera de Justícia, Ester Capella, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, i el conseller de Treball, Chakir el Homrani. La previsió és que ja comencin els interrogatoris i el primer en declarar serà Oriol Junqueras.

El seu homòleg, Pere Aragonès, no podrà accedir a la sala de vistes perquè és testimoni en aquesta causa i, per llei, no pot entrar fins que hagi declarat. És el mateix que passa amb el president del Parlament, Roger Torrent, que també serà a fora del Tribunal Suprem donant suport a Junqueras al costat d'altres membres d'ERC. El diputat de la CUP Vidal Aragonés sí serà a dins la sala en representació de la cambra catalana.

Fonts del Departament d'Interior han comunicat que Buch ha anul·lat una visita que tenia a la Vall d'Aran prevista per a la tarda per estar present a la declaració de Forn.

Delegació d'ERC

D'altra banda, ERC ha anunciat que una delegació del partit viatja a Madrid per "acompanyar els presos polítics" en les declaracions de demà. Els membres de la delegació es trobaran a tres quarts de nou a la Plaza de las Salesas de Madrid i aniran junts fins al Tribunal Suprem. Allà es faran una fotografia de suport a Junqueras i a la resta d'encausats que declarin a partir de demà.

Als ja esmentats Roger Torrent, Pere Aragonès, Alfred Bosch, Ester Capella, Teresa Jordà i Chakir El Homrani s'hi afegiran Montserrat Benedí, Jordi Coronas, Maria Balasch, Noemí Llauradó, Oriol Amorós, Pau Morales, Diana Riba, Anna Azamar, Bernat Picornell, Elisenda Pérez, Joaquim Ayats, Jordi Martí Deulofeu, Josep Rufà, Laura Castel, Mirella Cortès, Miquel Àngel Estradé, Miquel Aubà, Robert Masih, Xavier Castellana, Eva Baró, Antoni Castellà, Gemma Espigares, Irene Fornós, Gerard Gómez, Maria Assumpció Laïlla, Noemí Llauradó, Marc Sanglas, Raquel Sans i Bernat Solé.

També hi haurà els diputats dels republicans al Congrés.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook