La Fiscalia va impugnar ahir totes les qüestions prèvies sobre violació sistemàtica dels drets fonamentals de les defenses amb una dura intervenció en la qual va rebutjar que existeixi una causa general contra l'independentisme sinó «un judici en defensa de la democràcia espanyola».
fets concrets
Els «gravíssims» fets
de setembre i octubre
Els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena van argumentar que no és el projecte independentista del que tracta aquest judici sinó «dels gravíssims successos de setembre i octubre del 2017» fins al punt que «només s'ha posat en marxa la justícia penal» quan s'han dut a terme accions que han trencat els límits.
«Allò que per a la defenses de Cuixart, Junqueras i Romeva és una actuació concertada de tots els poders de l'Estat no és res més que la resposta legal de l'Estat de dret davant una gravíssima pressió a l'Estat constitucional mitjançant conductes delictives que no poden quedar impunes».
no és un judici polític
Neguen que es persegueixin els acusats per les seves idees
En aquest sentit, van deixar clar que «això que estan sent perseguits per les seves creences polítiques és una fal·làcia de colossals dimensions que ha de ser proclamada als quatre vents» ja que «ningú va ser perseguit per idees -que poden ser defensades en un sistema democràtic- sinó per les seves accions».
Els fiscals van argumentar que l'exercici dels drets polítics no justifica substituir la Constitució per una «legalitat paral·lela», «imposar coactivament un procés de segregació territorial», desobeir de forma «reiterada, sistemàtica i contumaç» el Tribunal Constitucional i «incitar, promoure o agitar milers de ciutadans que com a murs humans han protegit urnes i centres electorals sabent que se'ls abocava al xoc violent».
procés democràtic
«Judici per defensar la democràcia espanyola»
Davant les crítiques de les defenses, que van presentar el procediment com una causa general contra la democràcia en general, els fiscals van defensar que el judici del procés no és sinó «un judici en defensa de la democràcia espanyola i de l'ordre constitucional» que demostra «el triomf de la democràcia, de l'Estat de Dret i dels principis d'igualtat de la llei».
actuació policial
«Els agents de policia van fer un ús legítim de la força l'1-O»
La Fiscalia va negar la violència policial de l'1-O i va respondre que en la jornada del referèndum només hi va haver dos ferits per l'actuació policial i que, com va plantejar la defensa de Cuixart, «identificar l'ús legítim i proporcionat de la força policial amb la tortura és un disbarat jurídic de dimensions importants». No atribueix els fets violents de l'1-O a les forces de seguretat de l'Estat sinó, en clara al·lusió als acusats, «els quals van mobilitzar milers de ciutadans que com a murs humans van impedir la legítima actuació policial». La «presumpta violència policial» no és l'objecte d'aquest judici, ja que existeixen processos judicials oberts a Catalunya.
la tesi de la violència
«Muralles humanes i mossos
al costat de la rebel·lió»
El ministeri públic creu que la cúpula independentista sustentava el seu pla en tres elements: l'ús coercitiu del dret i la utilització de la violència per part de «muralles humanes», situant els Mossos «al costat de la rebel·lió».
contra la defensa
Els escrits de la defensa
són «libels acusatoris»
Titllen «d'autèntics libels acusatoris» els escrits de les defenses, que abans-d'ahir van arremetre contra les acusacions i el tribunal per haver vulnerat múltiples drets fonamentals dels processats. L'objectiu de les defenses, per al ministeri públic, és «desprestigiar la justícia espanyola».
els fugits
«Es van col·locar fora
del radi de la Justícia»
La Fiscalia no va deixar escapar l'al·lusió als set fugats, entre ells l'expresident Carles Puigdemont, que es «van col·locar fora del radi de la Justícia», per evidenciar el «risc de fuga palmari» que ha existit sobre els nou líders independentistes presos i que ha motivat que segueixin a la presó.
puigdemont
Carreguen contra els tribunals alemanys per «intromissió»
La Fiscalia va carregar contra els tribunals alemanys per incomplir «palmàriament» el marc legal de l'ordre de detenció europea en rebutjar lliurar Puigdemont per rebel·lió. Va acusar l'Audiència de Schleswig Holstein de convertir l'euroordre en «una ordre europea d'enjudiciament» i creure «que podia enjudiciar els fets» examinant el fons de l'assumpte o la intensitat de la violència, fet que suposa «una indeguda intromissió en la jurisdicció dels tribunals espanyols».
llarena
Defensen la instrucció
Qualifica la instrucció del jutge Llarena «d'excel·lent, amb respecte de tots els drets fonamentals i la recerca de la veritat». També van assegurar que la «sobirania del poble català no és possible».
