13 de febrer de 2019
13.02.2019

El suprem toreja una cabra

14.02.2019 | 06:30

Cal recordar periòdicament que el partit més votat de Catalunya en l'últim envit és Ciutadans. En efecte, es tracta del soci així a Andalusia com a la plaça Colón de Vox, la formació d'ultradreta moderada que exerceix l'acusació popular en el procés de l'independentisme català.

Convé fixar també que la quimera de la independència de Catalunya mai ha estat possible, segons acrediten ara mateix separatistes tan acusats com Oriol Junqueras o Joan Tardà. Sota aquestes premisses, decau la litúrgia judicial contra uns reus que assisteixen a peticions de dècades de presó al Suprem amb la disciplina resilient d'una altra monòtona sessió del Parlament.

En cap cas es posarà en dubte aquí la vàlua majestuosa del Suprem, a diferència d'uns advocats a la vora de la defensa de ruptura popularitzada per Jacques Vergès. Imaginem a uns mestres, destres en el toreig jurídic per sobre de les seves parelles, formats i uniformats sense tatxa.

I als que se'ls exigeix que toregin una cabra. O un rinoceront, si prefereixen atribuir l'absurd a Ionesco.

Ningú va preparar el tribunal retrepat en la seva barrera per rematar la feina amb aquest toro escanyolit, desobedient a les normes que regeixen la tauromàquia. No es pot jutjar el futbol amb el reglament del bàsquet.

Encara no s'ha tancat la desfilada zoològica en el judici del mil·lenni.

Mentre els magistrats donen estocades a una humil cabra que van disfressar de punxegut miura, l'afició es pregunta per l'elefant blanc, que en el procés al cop autèntic del 23-F va introduir l'element de suspens pel seu paper decisiu però no materialitzat en el motí.

El proboscidi respon al Suprem per Carles Puigdemont, amb un diploma europeu que l'inhabilita per cometre delictes de consideració.

Es veu que les decisions colpistes de la Generalitat corrien a càrrec de l'empresonada consellera de Família.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook