06 de febrer de 2019
06.02.2019
L'Empordŕ

El fiscal del cas Trapero qüestiona la imparcialitat dels jutges catalans

Pedro Rubira defensa la competčncia de l'Audičncia Nacional per jutjar per sedició l'excúpula dels Mossos Es pregunta: «Hi pot haver imparcialitat, serenitat, si s'envia la rebel·lió i la sedició a Catalunya?» i posteriorment matisa que no «dubta» de la professionalitat dels magistrats

06.02.2019 | 06:30
El fiscal de l'Audičncia Nacional Pedro Rubira.

El fiscal Pedro Rubira va defensar ahir la competència de l'Audiència Nacional per jutjar l'excúpula dels Mossos, entre ells el major Josep Lluís Trapero, i va qüestionar la imparcialitat dels tribunals catalans per enjudiciar els delictes de sedició i rebel·lió derivats del procés.

«Hi pot haver imparcialitat, serenitat, si s'envia la rebel·lió i la sedició a Catalunya?», es va preguntar Rubira en el transcurs de la vista de l'article de previ pronunciament celebrada per examinar les al·legacions contra la competència de l'Audiència Nacional.

Arran d'aquestes manifestacions, la Fiscalia va emetre una nota per aclarir que «en cap cas es dubta de la professionalitat dels magistrats que exerceixen les seves funcions a Catalunya», i que al que es referia Rubira és a l'ambient de crispació pel procés i a la necessària serenitat que això requereix, tal com ja recollia la querella del Ministeri Públic que va donar lloc a aquest causa.

Dels quatre acusats, només dos la qüestionen, l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig i l'exdirector dels Mossos Pere Soler, mentre que els altres dos, Trapero i la intendent Teresa Laplana, van declinar presentar al·legacions assumint de facto que sigui aquest tribunal el que els jutgi.

Durant la vista, celebrada davant la secció primera del Penal de l'Audiència Nacional, a la qual correspon jutjar aquests fets, l'advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, que també representa Puigdemont, ha exposat que des que la Sala va fixar la competència al novembre del 2017, a l'inici de la instrucció, «l'àmbit subjectiu» del procediment no és el mateix perquè diversos imputats van passar a ser competència del Tribunal Suprem.

Segons aquesta defensa, la interpretació dels delictes contra la forma de govern, que segons l'article 65 de la Llei Orgànica del Poder Judicial serien competència de l'Audiència Nacional, ha de fer-se de forma restrictiva, el que entén no s'ha fet en aquest cas en englobar-hi els de sedició i rebel·lió.

Va titllar de «vulgar o col·loquial» la interpretació de l'Audiència Nacional per quedar-se la causa i creu que si finalment se'ls jutja en aquest tribunal s'estaria vulnerant el dret dels acusats al jutge predeterminat per la llei.

Això, ha advertit, podria ser interpretat en tribunals europeus «com l'articulació d'un tribunal d'excepció per a un cas concret».

Després de repassar els successius codis penals des del de 1973, el lletrat ha assegurat que sempre s'han regulat de forma separada els delictes contra la forma de govern i els de sedició i rebel·lió, que, considera, s'han de jutjar al lloc on s'han produït.

I va reclamar que es decreti la nul·litat d'allò actuat en aquesta causa i es remeti per a la seva instrucció al jutjat competent de Barcelona o que s'acordi la inhibició a favor de l'Audiència Provincial de Barcelona.

En la mateixa línia va anar el lletrat de Pere Soler, Pau Ferrer, que ha defensat que la rebel·lió i la sedició «no són delictes contra la forma de govern i per tant l'Audiència Nacional no és competent». Va destacar a més que no s'ha identificat «un sol fet delictiu que hagi passat fora de la comunitat autònoma de Catalunya», defensant així la competència dels tribunals catalans.


«Unitat delictiva»

Per rebatre aquestes qüestions, el fiscal Rubira va exposar que quan es va escindir aquesta causa, que es va iniciar amb una querella de la Fiscalia, el Suprem va establir que respecte a la causa que es quedava l'alt tribunal i la de l'Audiència Nacional «existia una unitat delictiva amb una pluralitat subjectiva». Va recordar que, d'aquesta manera, el Suprem jutjarà els alts càrrecs de l'exgovern català, mentre que l'Audiència s'encarrega de l'enjudiciament dels seus subordinats, en existir una diferència en la participació de cadascun, però pels mateixos delictes. També va negar que els fets s'haguessin cenyit a la comunitat catalana ja que va haver-hi efectes a l'exterior com quan es va utilitzar un servidor d'internet per recollir les dades del cens electoral de l'1-O.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook