L'adolescència és l'etapa de la vida en què les persones busquen la seva identitat. En tots els àmbits, és una època complicada però entre els joves adoptats encara més, perquè implica no tenir clar d'on és ve i això genera conflicte. Així ho explica la psicòloga i mediadora Montse Chinchilla, que coneixedora d'aquesta problemàtica creixent que actualment pot afectar 9.000 adolescents adoptats a Catalunya, ha optat per impulsar un centre que ofereixi ajuda a les famílies en aquesta situació. A través de grups de joves o de mediacions familiars, el centre Adopció i Mediació aposta per sessions alternatives a les teràpies psicològiques ja que no sempre, tots els problemes es poden resoldre amb aquestes intervencions.

Entre el col·lectiu de catalans adoptats que ara es troben a l'adolescència són cada vegada més freqüents trastorns com derivats del síndrome d'alcoholisme fetal, de l'aferrament, de la hiperactivitat o fins i tot del trastorn límit de personalitat que provoca que hi hagi molts infants que requereixin atenció mèdica i psiquiàtrica. Tot i això Chinchilla reconeix que hi ha conflictes o problemes que no s'han de resoldre des d'aquets àmbits i que amb una bona mediació es podrien solucionar.

Per això ha impulsat un centre que a partir de gent experta coneixedora de la problemàtica i amb experiència personal en adopcions pugui ajudar a les famílies que ho necessiten. De fet, ell mateixa va començar a centrar-se en les adopcions després de viure en la pròpia pell el procés d'adopció d'una filla. Un dels temes que més s'aborden és la recerca d'orígens, ja que és una de les qüestions que més controvèrsia genera entre les famílies amb adolescents adoptats. Per això, per exemple, s'intenta buscar la manera que el jove pugui iniciar aquest tràmit, preparar-lo psicològicament perquè vegi les diferents alternatives, si troba o no la família d'origen, i com afrontar la realitat que descobreix. La por de perdre els joves, explica Chinchilla, és la principal reticència entre els pares, mentre que als joves els pot costar assumir el seu autèntic origen.

Per treballar aquests neguits, un dels projectes dels centres són els grups de joves. Properament en posaran en marxa un de preadolescents, a partir de 9 anys, per construir un espai on puguin compartir els neguits i els dubtes que se'ls generen. Per tirar-lo endavant, Chinchilla ha comptat amb Silamlak Buendia, un estudiant de psicologia de 19 anys que va ser adoptat a Etiòpia quan tenia 6 anys.

El Silamlak creu que la iniciativa pot ser de gran ajuda per dotar, els nens i nenes adoptats, d'un equilibri emocional i sentimental més gran, i preparar-los cap a l'adolescència. Ell mateix recorda que de petit va patir insults a l'escola o cert rebuig que ''t'acaben traient del paper'' i per tant, defensa que posar-ho en comú pot ser una bona manera perquè els joves notin que tenen ''suport'' i que no estan ''infectats''. També servirà per ajudar a compartir l'angoixa que suposa per a molts parlar amb els pares adoptius sobre el seu origen i la voluntat, o no, de buscar-lo. Per Chinchilla és bàsic que el terapeuta ofereixi ''confiança'' als joves perquè la sessió no sigui ''perdre el temps'' i pugui donar resultats. Tenir ''vincle'' amb el terapeuta, conclou Chinchilla, és molt ''productiu pel resultat final.

A banda d'una major incidència en l'adolescència, Adopció i Mediació vol oferir també suport integral a tot el procés, i per exemple, també treballa amb la família extensa, sobretot els avis, que l'inici dels tràmits els genera por i recança. Chinchilla creu que s'ha de treballar perquè un cop arribi l'infant, estigui el millor acollit possible.