l golf del Prat hi ha David Madí jugant amb Jordi Casoliva, el director de la COPE a Catalunya. És dijous 15 de març de l'any passat. Reben a l'iPhone la notícia de la detenció d'Antoni Molons, secretari de Difusió i home de palla de Madí per controlar les subvencions que el Govern reparteix als mitjans de comunicació.

«Tu jugant a golf, i els teus amics a la presó», diu Casoliva al seu amic, meitat broma, meitat estupefacció, en referència a Molons i sobretot a Quim Forn. «Les coses s'han de fer amb classe», respon Madí, mentre completa el forat número nou. És antiga i molt sòlida, l'amistat entre David Madí i Quim Forn. En la relació, Madí ha estat sempre el proactiu, el propositiu, el fort. I Forn, la part tranquil·la, afable, bondadosa, disposada a complaure en tot el seu amic però més aviat intentant calmar-lo.

La traducció política d'aquest sentiment ha estat menys romàntica i molt més descarnada: Quim Forn es un bon home a qui Madí ha anat situant allà on li ha convingut. Començà fent-lo servir per «matar» Antoni Vives a la federació convergent de Barcelona. Vives va qüestionar el lideratge de Mas durant el tripartit i subtilment s'oferí per substituir-lo. Madí no tingué pietat i anà per ell fins que va destruir-lo. Cal dir que a Vives no el va ajudar gaire - it's a little secret, just a Robinson's affaire- haver-se calçat la germana Mercè de Quico Homs, que també volgué envestir-lo per restablir l'honor familiar. Un amic del Quico que coneixia bé la Mercè li digué: «noi, si cada vegada has de fer això, no tindràs temps per a res més».

Abatut Vives, Madí posà Forn a controlar Trias. Madí mai no va confiar en Trias. La seva frase sobre ell, quan encara no havia arribat a ser alcalde era: «Convergència té dos problemes a Barcelona. El primer, és que sempre guanyen els socialistes. I el segon, molt més greu, és que algun dia podria guanyar el Trias i seria històrica la vergonya que passaríem».

Forn és massa bon jan per controlar ningú, ni per fer la sang que de vegades el David necessita per continuar manant a l'ombra i, sobretot, perquè tothom tingui clar que continua manant. Però en qualsevol cas, amb Forn a l'Ajuntament, tenia algú que l'informava des de dins i li feia avançar els seus temes. Quan es produí la darrera crisi del govern Puigdemont, Madí insistí Form perquè acceptés el càrrec de conseller de l'Interior. Era un càrrec que ningú no volia perquè tothom sabia que anava directe a l'escorxador. Forn tampoc no el volia, però fou incessant la pressió del seu amic i justets els seus recursos per defensar-se d'algú que al capdavall és molt més intel·ligent i persuasiu que no pas ell, i en contra de la seva voluntat, i de la seva por, acabà acceptant el que en el fons era -i ho sabia- la seva condemna a haver-se de fugar o a ser empresonat.

Fins i tot Forn, en la seva bondat i ingenuïtat infinites és capaç d'entendre que liderar la rebel·lió dels Mossos porta allà on porta.

Ara que els diners escassegen al PDECat, que els treballadors del grup parlamentari de Junts per Catalunya hi ha mesos que no cobren, i que comencen els convergents a tenir dificultats per pagar-se els advocats, Forn ha estat una altra vegada forçat per Madí en aquest cas a ser el candidat a Barcelona. Tant Xavier Melero -l'advocat de Convergència- com els altres advocats intel·ligents -com és el cas de Josep Riba, que defensa Carles Mundó- han recomanat els seus patrocinats rebaixar el seu perfil al màxim i allunyar-se tant com puguin de la política.

Forn ho féu, prometent-li a Llarena que no s'hi dedicaria mai més. El jutge va fer bé de no creure'l i la seva paraula no tindrà cap prestigi durant el judici perquè tothom podrà recordar-li que ha mentit. Res de tot això no va importar-li a David Madí, que forçà el seu amic a presentar-se per tenir controlat tant com pugui l'Ajuntament i per fer el darrer intent -que fracassarà- de lligar Esquerra en una candidatura unitària. Haver cedit li suposarà a Forn recuperar una certa tranquil·litat econòmica perquè Jordi Pujol Ferrusola sap perfectament com arreglar aquestes coses quan tothom fa el que ha de fer. Però serà a còpia d'anys de presó, probablement agreujada per aquestes provocacions.

Però fins i tot d'aquest aspecte Quim Forn en sortirà perjudicat en comparació amb altres titelles del seu amic: Jordi Sànchez, que deixà un sou públic de vora 100 mil euros -era l'adjunt del síndic de greuges- per obeir Madí presidint l'ANC, ha pogut recentment canviar-se de casa, i és segur que amb sou de l'Assemblea no ho ha pogut fer.

No crec que a Forn li donin tant, perquè el David s'ha acostumat en els últims anys a cobrar els guanys dels sacrificis dels altres i si ha de pagar un mercenari, el paga, i al preu que convingui, però sap que el Quim ho fa tot per amistat, que traduït a la seva lògica significa: «això em sortirà més barat».