El Govern català va presentar ahir la nova estratègia catalana per a l'acollida i la inclusió dels menors estrangers no acompanyats (MENA), un nou full de ruta que busca donar resposta eficient a la previsió d'arribada de més de 5.000 joves aquest 2019, una xifra considerablement més alta que la del 2018, que s'ha tancat al voltant dels 3.700 nouvinguts. Un dels projectes cabdals d'aquest document és la creació d'un centre d'atenció immediata no residencial que acollirà menors durant els processos d'identificació, evitant esperes com les que s'han produït a dependències policials i judicials. En un acte fet ahir, el conseller d'Afers Socials, Chakir El Homrani, va explicar que aquest centre agilitarà i ordenarà els cinc circuits de rebuda i atenció, i garantirà que el primer contacte sigui amb professionals de l'àmbit social, que lliuraran als joves un document amb informació sobre els seus drets i deures.

També preveu crear un recurs especialitzat per a noies -2,3% del total de MENA a Catalunya-, que oferirà una atenció més específica per a aquest col·lectiu i permetrà treballar millor davant de possibles casos de tràfic de persones.

El Homrani va destacar també que bona part de l'estratègia se centra a preparar els joves per la seva emancipació i per això, més enllà de les places i els centres que s'hauran d'obrir i dels quals, no s'han concretat xifres, l'estratègia aposta pels pisos tutelats i els recursos que puguin ajudar els joves a construir el seu projecte «itinerari». Un punt sobre el qual va voler referir-se la secretària d'Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, que va definir l'estratègia com un «full de ruta» dissenyat pel Govern amb la col·laboració dels agents que intervenen en l'acollida i la inclusió d'aquests joves que arriben sols a Catalunya. El repte més gran, va dir, és aconseguir que els anomenats MENA esdevinguin ciutadans de ple dret i capaços d'emancipar-se i poder construir el seu propi projecte vital.

Per Chakir, aquest 2019 s'ha de «passar de la lògica de l'emergència» a un dels aspectes que més preocupa l'administració, com és «l'emancipació». Per això, va proposar un exercici de proactivitat, més enllà de les respostes reactives, va apuntar, per centrar la mirada no només en l'entrada al sistema sinó en el fet d'aconseguir que aquests nois i noies puguin sortir del sistema amb la garantia que no siguin vulnerables.

En la presentació d'aquesta nova estratègia d'acollida i inclusió, no es va concretar la partida pressupostària amb què es podrà comptar. El titular d'Afers Socials va explicar que, de moment, el projecte de pressupostos encara s'està negociant però va voler avançar que el Departament que dirigeix serà el segon departament amb un augment més gran de pressupost, al voltant del 9% des dels darrers comptes públics, l'increment més important en l'àmbit de la DGAIA.