L'arribada de gairebé 4.000 adolescents sols a Catalunya durant el 2018 ha obligat al Govern a elaborar una nova estratègia per acollir-los i vetllar per la seva inclusió social. Més enllà de la gestió de l'emergència, el Departament d'Afers Socials ha ideat accions per millorar la integració dels joves. L'Estratègia catalana per a l'acollida i la inclusió dels joves que migren sols, que es presenta aquest divendres, preveu la creació d'un centre de primera acollida per fer la identificació policial, potenciar la mentoria, i estendre l'acolliment en famílies extenses i alienes, entre d'altres. L'objectiu és garantir el drets dels infants i de ciutadania amb accions compartides per tot el Govern planificant de manera més flexible i aprofitant el fenomen com una ''oportunitat de país''.

En declaracions a l'ACN, la secretària d'Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, ha definit l'estratègia com un ''full de ruta'' dissenyat pel Govern amb la col·laboració dels agents que intervenen en l'acollida i la inclusió d'aquests joves que arriben sols a Catalunya. El repte és aconseguir que els anomenats MENA esdevinguin ciutadans de ple dret i capaços d'emancipar-se i poder construir el projecte vital propi.

Oliva ha destacat que aquest 2018, el Departament ha hagut de centrar els esforços en solucionar l'emergència que ha suposat l'arribada d'aquest 4.000 menors, amb les dificultats que li suposa al Departament obtenir informació del govern espanyol i l'agilització de la seva regularització administrativa. Per això, han aprofitat la tardor per ''seure, respirar i reflexionar'' i dissenyar els canvis pertinents per adaptar el sistema de protecció de menors a les necessitats i especificitats del col·lectiu de migrats estrangers. ''Ara ja no podem parlar d'emergència'', ha especificat Oliva, ja que preveu que el 2019 ''estarem igual o amb volums d'arribada superiors''. Per això, la secretària d'Infància, Adolescència i Joventut, ha remarcat que s'ha planificat tenint en compte, també, que per la majoria de nois ''Catalunya és el seu destí''. Per això, diu Oliva, cal dissenyar polítiques perquè els joves puguin portar a terme un projecte propi en base a una feina i un habitatge.Impuls a la mentoria

L'estratègia incorpora canvis i projectes nous. Una de les voluntats és la ''sensibilització de la ciutadania'' com aspecte clau per conèixer el fenomen dels migrats adolescents. Així, es preveu donar un nou impuls al projecte de mentoria i aconseguir que els nois i noies tinguin referents ''més enllà del sistema de protecció'' i que per tant, se sentin més acompanyats. El projecte, que amb prova pilot està en marxa amb 17 parelles, preveu la figura de l'acompanyant amb el compromís d'ajudar el jove a fer tasques o tràmits habituals, com pot ser lliurar un currículum o anar-se a matricular. Segons Oliva, no és un compromís de tanta ''alta intensitat'' com un acolliment familiar, que també es volen potenciar, però que busca que el noi no se senti sol més enllà del sistema.

Donar aquest acompanyament és el que va motivar la Glòria Langreo per oferir-se i entrar al programa de mentoria, en la seva fase pilot. Fa poc més d'un mes que va conèixer l'Ismail Jabrane, un noi de 17 anys i mig que va arribar a Andalusia totalment sol després de tres dies al mar. Amb taxi va aconseguir arribar a Almeria i allà va demanar ajuda a la mesquita. Allà va explicar que volia anar a Barcelona i li van pagar el bitllet.

Un cop a la capital catalana va seguir el periple de comissaria i fiscalia fins que se li va assignar una plaça a un centre. Ara, fa un any que viu a un CRAE d'Horta i al desembre li van oferir la possibilitat d'entrar al projecte de mentoria. Li va semblar una bona manera de conèixer gent nova, aprendre l'idioma i visitar nous llocs i va acceptar. De moment, s'han vist tres vegades amb la Glòria. L'ha portat a llocs emblemàtics de la ciutat, com Montjuïc i intenta donar-li un cop de mà amb el castellà.

La Glòria, que era treballadora social, reconeix que té sensibilitat per aquests temes i està convençuda que és positiu que algú del país acompanyi - la paraula ajudar no li agrada - aquests nois a la seva integració. Veu difícil que puguin iniciar relacions amb joves catalans i per això creu que és important que puguin sortir del seu àmbit.

De moment, es veuen un cop per setmana i visiten llocs de la ciutat. Mica en mica s'aniran coneixent i podran afinar més les seves activitats. Per la Glòria cal fer més difusió del programa de mentoria. Creu que és una bona manera de superar ''la por'' que provoca el desconeixement. Critica que darrerament, els mitjans de comunicació només han publicat ''notícies negatives'' al voltant d'aquests joves i recorda que segur que hi ha ''perles'', però també ''gent maca'', com en qualsevol societat. Per la Glòria, és important que són joves que han hagut de marxar en busca de noves oportunitats. Acompanyar-lo, diu, és un ''enriquiment mutu'' i de moment, n'està contenta.

Un nou centre per identificar els joves

L'estratègia catalana per a l'acollida i la inclusió dels MENA també incorpora la creació d'un centre, a l'àrea de Barcelona, tal com va avançar l'ACN al desembre passat. El centre ha de servir per identificar els joves quan arriben a la ciutat i evitar així el trasbals que suposa passar per la comissaria que com ha reconegut Oliva, no estan preparades per l'espera d'aquests joves. Encara no està clara la ubicació definitiva d'aquest centre, però si que es preveu que s'hi pugui dur a terme la primera intervenció educativa i la primera acollida en unes condicions millors que les que es donaven actualment.