16 de gener de 2019
16.01.2019
L'Empordà

Les deu claus dels escrits de les defenses en el judici a la cúpula del procés

Els acusats coincideixen que no hi va haver violència que empari la causa per rebel·lió

16.01.2019 | 06:30
Les deu claus dels escrits de les defenses en el judici a la cúpula del procés

Els principals acusats en el judici a la cúpula al procés coincideixen en els seus escrits de defensa que no hi va haver violència que empari la causa per rebel·lió i denuncien que l'Estat ha vulnerat tots els seus drets per "escarmentar" els independentistes i garantir la unitat d'Espanya.

Així ho sostenen els principals acusats, que en les pròximes setmanes seran jutjats al Tribunal Suprem, entre ells l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Josep Rull, l'exlíder de l'ANC Jordi Sánchez i el d'Òmnium, Jordi Cuixart, que sol·liciten la seva absolució en al·legats polítics i jurídics que es poden condensar en deu claus:

1.- SENSE VIOLÈNCIA NO HI HA REBEL·LIÓ

Els acusats esgrimeixen la seva trajectòria en defensa de la cultura de la pau i els Drets Humans i parteixen de la base que el moviment independentista ha demostrat al llarg dels anys ser pacífic i cívic, fins al punt que, més enllà d'algun cas "aïllat", els únics episodis de violència que hi ha hagut són els protagonitzats per les forces de seguretat de l'Estat amb les càrregues per intentar impedir l'1-O. A diferència de la Fiscalia, a la que acusen d'"inventar" la violència, els acusats argumenten que ni el 20-S ni l'1-O van assumir la possibilitat de generar un "esclat violent".

2.- EL 20-S: PROTESTES PACÍFIQUES

Un dels epicentres de l'acusació per rebel·lió recau en el setge a la comitiva judicial que va escorcollar la conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017, on milers de persones es van concentrar per protestar per aquella operació contra el referèndum de l'1-O.

Els acusats neguen que s'impedís l'actuació judicial, al·leguen que la concentració va ser "legal, pacífica i festiva", emparada pel dret a la llibertat d'expressió, i denuncien el "biaix ideològic" de la secretària del jutjat d'instrucció número 13, que va efectuar un "relat apocalíptic" del que va passar, malgrat que la comitiva no va patir "ni una esgarrinxada".

3.- LA VIOLÈNCIA POLICIAL

Mentre els Mossos d'Esquadra, amb el major Josep Lluis Trapero al capdavant -ara pendent de judici a l'Audiència Nacional per rebel·lió-, van acatar la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'impedir l'1-O preservant la convivència ciutadana, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van actuar amb una "violència indiscriminada", fins i tot cometent "tortura" que ara "encobreix" la Fiscalia, segons les defenses.

4.- L'1-O.


El referèndum de l'1-O va ser l'"única decisió d'execució unilateral" en tot el procés i es va convertir en un "punt sense retorn" i en un "digne exercici col·lectiu d'expressió política" que, segons les defenses, va escandalitzar Europa per la violència policial.

"Estranya rebel·lió -al·leguen els acusats en els seus escrits- aquella en la que els ciutadans, suposats executors d'un aixecament violent i tumultuari, branden una papereta com a única arma i, en acabar la jornada, tornen pacíficament a casa seva".

5.- NO HI HA MALVERSACIÓ

Les defenses s'agafen a allò que va dir en el seu moment en seu parlamentària el llavors ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro: la Generalitat, amb les seves finances intervingudes des de feia mesos pel Govern central -fins i tot abans del 155-, no va gastar ni un euro públic per al referèndum de l'1-O. I sense partides per a la votació il·legal, cau l'acusació per malversació, que agreuja les peticions de pena per rebel·lió.

6.- LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

Carles Puigdemont va deixar en suspens la declaració unilateral d'independència el 10 d'octubre i el Parlament la va aprovar mitjançant una resolució el 27 d'octubre, que no va ser publicada al Diari Oficial de la Generalitat ni va arribar a fer-se efectiva perquè era una mera expressió de la "voluntat política" per generar un escenari de "negociació multilateral ineludible" entre Catalunya, Espanya i la Unió Europea "basat en el respecte als principis democràtics".

7.- EL DIÀLEG

Una de les principals tesis de l'independentisme: no han abandonat mai la seva intenció de dialogar, sota la premissa que la negociació no és una "quimera", malgrat les constants negatives del Govern de Mariano Rajoy. El seu afany era dialogar i negociar en un marc democràtic no violent, emparats en el dret a l'autodeterminació que creuen que existeix per a Catalunya.


8.- UNA CAUSA GENERAL

El procediment judicial contra la cúpula del procés és una "causa general" contra l'independentisme, fruit d'una "persecució política" en la que s'han vulnerat tots els drets fonamentals, amb diverses causes obertes.

L'"excepcionalitat jurídica" que envolta el cas respon, segons les defenses, a la voluntat dels poders de l'Estat de protegir "costi el que costi, fins i tot suspenent els drets civils i polítics democràtics", la unitat territorial d'Espanya i "escapçar" l'independentisme.

Una eventual condemna als acusats es girarà contra la justícia espanyola, adverteixen els líders independentistes, convençuts que la justícia europea els acabarà donant la raó i que aquest procés posa "en dubte" la democràcia espanyola.

9.- OBSERVADORS INTERNACIONALS

Algunes defenses demanen que el judici se celebri a Catalunya per garantir els seus drets lingüístics i que no sigui el Suprem qui els enjudiciï, sinó l'Audiència de Barcelona -els no aforats- o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) -els aforats- per poder tenir dret a una segona instància.

Davant la creença que en el procés s'han vulnerat tots els seus drets, sol·liciten que en el judici es permeti l'accés d'observadors internacionals.

10.- TESTIMONIS

Alguns acusats demanen que el Suprem citi com a testimoni en el judici el Rei Felip VI, perquè detalli el perquè del seu discurs del 3 d'octubre, que creuen que va obrir la veda per obrir les causes judicials per rebel·lió contra l'independentisme.

Altres testificals que sol·liciten són les de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, de l'expresident del Govern Mariano Rajoy i del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluis Trapero, així com de l'expresident Artur Mas, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el lehendakari, Iñigo Urkullu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook