Les defenses dels líders del procés demanen que el Rei i Puigdemont declarin en el judici

Així, el capítol V de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que regula les declaracions de testimonis, assenyala en el seu article 410 que «tots els que resideixin a territori espanyol, nacionals o estrangers, que no estiguin impedits, tindran obligació de concórrer a la crida judicial per declarar el que coneguin sobre el que els sigui preguntat si per a això se'ls cita». Però l'article 411 aclareix que «s'exceptuen del disposat a l'article anterior: el rei, la reina, els seus respectius consorts, el príncep hereu i els regents del Regne», fet pel qual el Rei està exempt de concórrer a una citació judicial.

L'última vegada que es va sol·licitar la compareixença del monarca com a testimoni va ser en el judici de Nóos a petició de Diego Torres, l'exsoci d'Iñaki Urdangarin, però el tribunal la va rebutjar per «imperatiu legal». Els tres acusats demanen la compareixença de Felip VI per l'històric discurs que va pronunciar el 3 d'octubre del 2017, dos dies després de la celebració del referèndum de l'1-O, que apareix en el relat de l'escrit d'acusació de la Fiscalia.

Aquell dia, el Rei va advertir que, davant la situació «d'extrema gravetat» a Catalunya, els «legítims poders de l'Estat» han d'assegurar «l'ordre constitucional», la vigència de l'Estat de Dret i l'autogovern de Catalunya, basat en la Constitució i en el seu Estatut d'Autonomia.

Amb la testifical del Rei la defensa de Sànchez, Turull i Rull pretén aclarir si hi va haver discrepàncies entre la Zarzuela i la Moncloa en relació amb el seu discurs, després del qual, apunten, la justícia va començar a admetre denúncies i querelles per rebel·lió contra els líders del procés, malgrat que les havia desestimat des de 2012.

Pel que fa a Puigdemont, considerat al costat del president d'ERC, Oriol Junqueras, el líder del procés, la defensa dels acusats tampoc especifica en el seu escrit la manera com pot comparèixer, encara que l'única via possible seria a través de videoconferència. Això és així perquè en cas que Puigdemont trepitgi territori estatal seria detingut de manera immediata, ja que contra ell segueix vigent una ordre de detenció nacional dictada pel jutge instructor Pablo Llarena.

Acreditar els intents de diàleg

En el cas de Puigdemont, la defensa de Sànchez, Rull i Turull pretén que declari perquè pugui acreditar, entre d'altres aspectes, els intents de diàleg que la Generalitat va oferir al Govern fins a l'«extenuació» en el marc del procés independentista. En aquest sentit, també sol·liciten que se citi com a testimoni l'expresident del Govern Mariano Rajoy perquè detalli, entre d'altres punts, per què no va activar les prerrogatives de la Llei de Seguretat Nacional i no va proposar declarar l'estat d'excepció o de setge si creia que els independentistes estaven tramant un «desafiament colpista».

A la llarga llista de testimonis presentada també hi ha altres noms com Artur Mas, Ada Colau i Iñigo Urkullu. A ells se sumen l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias; l'ex-número dos d'Oriol Junqueras Josep Maria Jové; l'actual conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró; o el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, acusat de rebel·lió a l'Audiència Nacional.

L'advocat de Sànchez, Turull i Rull, Jordi Pina, va assegurar que els seus clients aniran al Suprem a «lluitar» i a demostrar que no van cometre cap delicte penal perquè van «obeir la voluntat popular» amb l'1-O, i va sentenciar que «no s'avergonyeixen de res del que han fet». «Hem intentat reflectir i plasmar, com farem davant el Suprem, que no ens penedim de res. Que tenen la ideologia que tenen i que cap sentència, per més dura i injusta que sigui, canviarà el seu posicionament polític», va asseverar.

Pina va detallar que els tres escrits -diferents en contingut i extensió- parteixen de la sentència del Constitucional del 2010 sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i relaten com, des d'aquell moment, el procés independentista evoluciona guiat per la «voluntat de la ciutadania».