L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va afirmar ahir que estaria disposada a fer un debat electoral a la presó de Lledoners, si finalment l'exconseller Joaquim Forn és candidat a l'alcaldia de Barcelona al maig. En una entrevista de Catalunya Ràdio, Colau ha respost així en ser preguntada per si faria un debat electoral al centre penitenciari: «De veritat, ho faria, ja ho dic». «Crec que davant d'una situació d'excepcionalitat que no podem normalitzar, hem de defensar els drets fonamentals que ens afecten a tots», va dir, afegint que si finalment Forn és candidat caldrà permetre que pugui fer campanya electoral dins dels límits obvis de l'empresonament.

Colau, que va visitar aquest passat divendres els presos independentistes a Lledoners, va explicar que va parlar amb l'exconseller Forn sobre l'assumpte i que la va impressionar veure els independentistes a la presó de Sant Joan de Vilatorrada: «Els veus forts i els veus ferms, però alhora en una situació complicada».

Preguntada per la reacció del consistori davant d'una possible sentència condemnatòria, va rebutjar «anticipar aquest escenari» i va defensar que l'horitzó és que les acusacions caiguin i fer ara per ara el que considera més útil, com una declaració institucional.

A favor dels pressupostos

pressupostos

També va explicar que està «molt d'acord» amb les declaracions de l'expresident de l'ANC Jordi Sánchez i de l'exconsellera Dolors Bassa, respecte a la necessitat d'aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) al Congrés: «Crec que que no es pot deixar caure aquest Govern després del que ha passat a Andalusia. L'alternativa en cap cas seria millor per a Catalunya».

Així doncs, Colau ha insistit en la necessitat que hi hagi pressupostos per desenvolupar polítiques socials a Catalunya i ha defensat que l'aprovació dels PGE no s'hauria de veure «com una concessió política ni com una rendició», sinó que considera que es tracta d'una qüestió de gestió.

«L'única opció que hi ha ara mateix sobre la taula per avançar en sobiranies a Catalunya és seguir treballant a partir d'aquesta majoria que vam fer possible la moció de censura al PP i començar una nova etapa», va afegir, i va apel·lar a governar pensant en la gestió encara que la situació política sigui complicada.

L'alcaldessa va defensar que després de la moció de censura a Mariano Rajoy, s'ha «començat a millorar el panorama d'interlocució institucional entre Catalunya i l'Estat», i que s'estan començant a normalitzar les relacions institucionals.

Valls: «expert en expulsió»

Paral·lelament, l'alcaldable d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, va assegurar que les eleccions de maig seran «un combat» entre aquells que defensen la diversitat i que són experts en inclusió i aquells que n'estan en contra. En aquest sentit, el republicà va qualificar el seu contrincant, Manuel Valls, d'«expert en expulsió» i va afegir que «com a tal el tractarem». En l'acte de presentació de la república per la diversitat, Maragall va reclamar que les persones migrades tinguin dret a la plena ciutadania, que significa que tinguin accés a l'empadronament, residència, nacionalitat i vot. Maragall creu que Barcelona, «com a capital de la democràcia», ha de liderar un «gran pacte social per a la inclusió».

El candidat republicà va assegurar que ERC és «la gran força social» d'aquest país i va defensar que proclamar i reconèixer la diversitat de la república és el «millor mur contra l'extrema dreta, que està aquí present, i les dretes juntes, que són tot el mateix». L'acte de presentació va consistir en una taula rodona en la qual hi va participar la diputada al Parlament Najat Driouech, el senador Robert Masih, la diputada al Congrés Ana Surra, i el regidor a Sabadell Gabriel Fernández.

Tots van tractar temes com les polítiques d'immigració, les dificultats per accedir als papers de treball o les penúries dels refugiats. El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, va concloure l'acte.