Pablo Casado, president del PP, i Inés Arrimadas, líder de Ciutadans a Catalunya, van insistir en les seves crítiques prèvies a la visita de Pedro Sánchez a Catalunya, on es va celebrar el Consell de Ministres, i van obviar les crides del govern central a la responsabilitat per «millorar la convivència». En un acte celebrat a Palència, on Casado presentava els candidats del PP a Castella i Lleó, el líder popular va tornar a sol·licitar l'aplicació de l'article 155 a Catalunya i la convocatòria «com més aviat millor» d'unes eleccions generals, així com es va oferir per «rescatar l'Estat» si arriba al govern central.

També va repetir que, segons la seva opinió, el cap de l'Executiu «ha decidit vendre» l'Estat en una «negociació ostensible i grotesca», mentre Catalunya s'ha convertit en un «territori sense llei i aliè al marc constitucional». Va comparar els incidents ocorreguts als carrers de Barcelona amb el «terrorisme de carrer dels nois de la gasolina» dels quals parlava el penebista Xabier Arzalluz, alertant que s'usa la paraula «conflicte» per parlar de Catalunya, igual que succeïa al País Basc per parlar del terrorisme: «Els que engegaven trets i els que els rebíem», va remarcar per comparar les dues situacions.

Arrimadas va assegurar que «va ser un dia de vergonya. Es va interrompre la vida normal de catalans, hi va haver talls de carreteres, es va veure afectada la feina, van baixar les vendes als comerços i les reserves als restaurants. Ahir els catalans van pagar els deliris processistes d'un govern insurrecte», va considerar Arrimadas, tot criticant que Sánchez acudís a Barcelona «envoltat de milers de policies que el protegien».

D'altra banda, entitats i partits de l'esquerra independentista (Alerta Solidària, Arran, COS, CUP, Endavant i SEPC) asseguren que els fets del 21-D «evidencien» que el Govern intenta tancar «un pacte autonòmic» amb la Moncloa. La reunió de Pedralbes, el sopar de Foment, l'actuació policial dels Mossos i la «criminalització» de les protestes són, van afirmar, prova de les «renúncies» de l'Executiu de Quim Torra en un context de «política de despatxos». Pel que fa al cos concret de l'actuació policial, l'esquerra independentista va denunciar «irregularitats i brutalitat» d'un «nou episodi de violència institucional que també busca inocular la por al poble i desmobilitzar la gent». Per fer-hi front, el col·lectiu va instar l'independentisme a «alçar-se» per «exercir l'autodeterminació».