19 de desembre de 2018
19.12.2018

La Fiscalia defensa jutjar el procés al Suprem per «l'interès general d'Espanya»

El fiscal Jaime Moreno justifica que l'actuació independentista va ser «un atemptat greu contra l'ordre constitucional» que va repercutir al conjunt de l'Estat i que va acabar amb l'aplicació de l'article 155 Les defenses reclamen que les vistes siguin al TSJC com es va fer amb Mas pel 9-N

19.12.2018 | 06:30
Els advocats de la defensa, durant la vista prèvia celebrada ahir al Tribunal Suprem.

La Fiscalia va defensar que es jutgi els acusats del procés al Tribunal Suprem perquè les seves accions van suposar un «atemptat greu contra l'interès general d'Espanya», mentre que les defenses han advocat per fer-ho a Catalunya en considerar al TS «sensible a les ingerències del poder polític».

Ahir es va celebrar la vista dels articles de previ pronunciament, equivalent a les qüestions prèvies, a la qual no va assistir cap dels acusats i en la que les parts van analitzar la competència del Suprem per jutjar els fets davant el tribunal, format per set magistrats i presidit per Manuel Marchena.

I la Fiscalia ho té clar. Jaime Moreno, acompanyat de Consuelo Madrigal, va dir que el procés va suposar un «atemptat greu a l'interès general d'Espanya» en el qual es va intentar derogar la Constitució i proclamar la independència de Catalunya, cosa que va obligar l'Estat a intervenir aplicant l'article 155 de la Carta Magna.

El 155 és clau per a la Fiscalia ja que requereix per a la seva posada en marxa com a condicions «l'incompliment de les obligacions de Catalunya» i un «atemptat contra l'ordre constitucional». Un panorama, va afegir, que «excedeix la competència de la comunitat autònoma» i «projecta el resultat a tot el territori nacional».

De la mateixa manera, va rebatre la tesi de les defenses que a l'estranger només es van produir «actes aïllats» sense relació amb els delictes quan el full de ruta del procés deia que «era absolutament necessari internacionalitzar el conflicte».

L'ús d'un sistema de vot a les delegacions de Catalunya per a un acte declarat inconstitucional; la clausura de determinades pàgines web allotjades en servidors estrangers; les tasques de lobby i la contractació d'observadors internacionals formen part d'"una estratègia» i «han de ser considerats en el seu conjunt perquè tots ells responen a una mateixa finalitat», la rebel·lió.

Una línia compartida per l'acusació popular que exerceix Vox i especialment per l'Advocacia de l'Estat, que va destacar que les pròpies defenses van reconèixer l'existència d'actes internacionals per donar suport al procés independentista i això és «suficient per justificar la competència» del Suprem.


Interpretació «forçada»

Però les defenses van denunciar que s'ha fet una interpretació «extremadament forçada» per arrossegar la competència quan només hi va haver «fets de suport» al delicte, que no van exigir cap comissió rogatòria alguna, cosa que evidència «una absència absoluta d'investigació internacional».

«No pot ser que un pagament a la sucursal del BBVA de Brussel·les» o «una conferència a l'estranger sobre el dret d'autodeterminació» determini la competència, van dir els lletrats, que no només comparteixen bancada sinó l'eix central de les seves estratègies. Tot va ocórrer a Catalunya. I en cas de produir-se els delictes de rebel·lió, sedició, desobediència i malversació, aquests s'haurien comès a l'esmentada comunitat autònoma perquè tota la planificació, acord i execució dels fets es van realitzar a Catalunya, van argumentar.

Però si en una cosa van ser especialment insistents és a prendre la causa contra l'expresident Artur Mas, jutjat pel TSJC l'any passat per la consulta del 9N, com el principal precedent per celebrar el judici a Catalunya.

«Amb Mas ningú es va plantejar que la competència era del Tribunal Suprem. Escoltin, no han passat 30 anys», va dir Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, un argument que el fiscal ha rebutjat per la naturalesa del delicte comès.

Lluny d'un to excessivament crític, les escasses al·lusions a la política van venir del lletrat d'Oriol Junqueras, qui va dir que no ha estat mai més convençut d'una causa que aquesta, ni de la competència del tribunal, perquè «són polítics fent política».

Encara que la més dura va ser l'advocada de Jordi Cuixart: «S'ha posat de manifest que aquest alt tribunal, la cúspide del Poder Judicial, és sensible a la ingerència del poder polític». La llei fixa un dia de termini per resoldre les qüestions prèvies plantejades, encara que fonts jurídiques assenyalen que és possible que calgui esperar uns dies més per conèixer la decisió del tribunal.


Des de Lledoners

Quim Forn garanteix que hi haurà resposta «social i política» adreçada a la «majoria» que rebutja la presó si hi ha sentències condemnatòries. Així ho va subratllar l'exconseller d'Interior en una entrevista a l'ACN que va respondre per escrit des de la presó de Lledoners. L'exconseller també admet que no té «cap esperança» que la causa es remeti al TSJC.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook