La Sala II del Suprem també va rebaixar la condemna a l'exvicepresidenta Joana Ortega a nou mesos i a l'exconsellera Irene Rigau a sis mesos, sentenciades per l'alt tribunal català a un any i nou mesos, i un any i sis mesos respectivament. El que no toca el Suprem és la multa, i confirma els 36.000 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau.
L'alt tribunal resol així els recursos de cassació dels condemnats contra la sentència del Superior de Justícia de Catalunya per desobediència, un dia abans que se celebri la vista pública en la qual estudiarà si és o no competent per jutjar l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i els altres 17 acusats en la causa del procés, l'últim pas abans d'encarar el judici l'any vinent.
Als seus escrits davant el Suprem, Mas, Rigau i Ortega van invocar els seus drets constitucionals a la participació i a la llibertat ideològica i d'expressió. Van al·legar que les seves condemnes van vulnerar fins a cinc preceptes constitucionals i que el Superior de Justícia es va equivocar en la valoració d'algunes proves, no va practicar una sèrie de diligències sol·licitades en temps i forma i va incórrer en diverses contradiccions.
Ja en la vista del passat 7 de novembre, l'advocat d'Artur Mas va defensar que la intervenció de l'expresident català en el 9-N no va ser igual que la de Francesc Homs -ja condemnat per aquesta consulta- i va demanar que l'absolgués per demostrar que actua de forma «equànime» sense importar qui sigui l'imputat.
L'advocat de l'expresident català va admetre que el seu defensat va dubtar i no va ser l'únic: «El dubte del senyor Mas en aquells dies anava acompanyat dels dubtes de tota una sèrie d'operadors de la màxima qualificació jurídica a la comunitat autònoma de Catalunya». I va destacar que el seu cas «no és el mateix que el d'Homs» atès que l'exconseller de Presidència va fer «actes executius» que demostren que es va implicar «de pròpia mà en el no acatament de la providència del TC» en la qual suspenia la consulta.
Davant de l'argument de l'advocat de Mas, Xavier Melero, que el Tribunal Constitucional no els va advertir expressament que estaven incomplint la llei en mantenir la consulta, el fiscal Jaime Moreno va assegurar que tots tres sabien «perfectament» que «allò que havien convocat era una actuació inconstitucional». Per això, Moreno, un dels fiscals del cas del procés, va demanar a la Sala que confirmés les condemnes atès que els acusats van fer diversos actes «actius i necessaris» per mantenir la votació, malgrat que el Constitucional ja l'havia suspès cautelarment.
La resposta d'ERC
Per part seva, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va criticar la inhabilitació de l'expresident de la Generalitat tot i que el Tribunal Suprem hagi introduït una rebaixa a la pena inicial. «La judicialització de la política mai pot ser una resposta vàlida a la voluntat que té un poble de decidir el seu futur», va assenyalar. Vilalta considera que l'Estat insisteix en abordar el conflicte de Catalunya des de la via judicial en comptes de fer-ho des de la via política, i va assegurar que les decisions dels tribunals «no frenaran la voluntat democràtica del país».
