El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, s’ha reunit avui per primera vegada amb els presidents dels òrgans rectors de més d’una desena d’espais naturals de protecció especial gestionats pel Departament de Territori i Sostenibilitat, per recollir de primera mà les seves inquietuds, conèixer les darreres actuacions dutes a terme i els reptes més immediats per consolidar aquestes espais com a referents naturals, turístics i econòmics al territori.
El conseller ha tancat la trobada i s’ha compromès a “impulsar un procés de millora de la governança amb el territori i d'agilització dels tramits d’ajuts” i també a “avançar cap a una gestió integrada d’aquests espais, tal com li reclama el territori”, és a dir, que els equips gestors d’aquests espais coordinin el conjunt de polítiques sectorials dins els límits del parc.
En aquest sentit, el conseller ha dit que la creació de l’Agència del Patrimoni Natural i Biodiversitat que impulsa el Parlament de Catalunya “serà una eina clau per a la millora de la gestió d’aquests espais i per donar resposta a bona part de les demandes que aquest matí s’han formulat”. I ha afegit que des del Govern i el Parlament “iImpulsarem els decrets de governança dels parcs naturals i dels espais de protecció”.
16 espais naturals de protecció especial
El Departament de Territori i Sostenibilitat gestiona directament un total de 15 espais naturals de protecció especial: un parc nacional, 10 parcs naturals, 3 paratges naturals d’interès nacional i una reserva natural. Abasten una superfície de 297.000 ha a tot Catalunya.
El seu patrimoni natural és excepcionalment divers: des de l'alta muntanya fins els fons marins, dels boscos atlàntics a les cingleres i les brolles mediterrànies, dels grans aiguamolls litorals als secans de la plana de Lleida. Aquesta gran diversitat situa Catalunya en una posició privilegiada, capdavantera en patrimoni natural i biodiversitat en el context europeu.
Pel que fa a la gestió i als recursos humans, la situació de cada espai natural protegit és particular: n’hi ha de molt antics i consolidats i altres de molt recents i encara en fase de construcció, amb diversos graus de maduresa i problemàtiques diferenciades. La meitat d’aquests espais, presenten greus mancances pel que fa a la dotació de recursos humans, que està encara lluny de la normalitat.
Des del 2015, quan els parcs i espais naturals van passar a formar part del Departament de Territori i Sostenibilitat, s’ha recuperat part del pressupost perdut en els anys de la crisi, així com les convocatòries d’ajuts i subvencions en espais naturals. A partir del 2016, també s’han reactivat les juntes rectores, els espais de governança amb el territori, els serveis d’educació ambiental i part del que s’havia perdut en quant a punts d’informació i brigades dels parcs. Tanmateix, encara s’és lluny d’una situació normal i suficient. Els pressupostos són encara de l’ordre del 65% del que es disposva abans de la crisi.
A la reunió de treball hi han assistit Marta Subirà, secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat i presidenta de la junta rectora del Parc Natural de Cap de Creus; Ferran Miralles, director general i president de les juntes de protecció dels parcs naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa i dels Aiguamolls de l’Empordà, i president del patronat del Paratge Natural d’Interès Nacional del Pedraforca; Josep Enric Llebot, president del patronat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. També els presidents de les juntes rectores dels parcs següents: Narcís Coll, del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; Joan Josep Malràs, del Parc Natural dels Ports; Jordi Sabaté, del Parc Natural de la Serra de Montsant; Joan Ordi, del Parc Natural de l’Alt Pirineu; Jesús Fierro, del Parc Natural del Cadí-Moixeró; Pere Saló, del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera; Pare Lluc Torcal, del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. També hi ha assistit Jaume Vicens, subdirector general de Biodiversitat i Medi Natural de la Generalitat i el cap de Gabinet Xavier Reinaldos.
Els presidents de cadascun dels òrgans rectors (patronats, juntes rectores o juntes de protecció) són escollits en el marc de cada òrgan, entre representants de la Generalitat i el territori (ajuntaments, consells comarcals, entitats i agents implicats) que l’integren i exerceixen les seves funcions altruïstament, sense cobrar cap retribució per la seva tasca. Els òrgans rectors van ser creats amb l’objectiu d’afavorir la participació, consulta i tutela de la gestió i, així mateix, vetllar pel compliment de la normativa. A més d’aquest òrgan rector, cada espai compta amb un òrgan gestor, encapçalat per un director, i integrat per un equip de treball, dins l’estructura del Departament de Territori i Sostenibilitat.
