El Ple del Tribunal Constitucional va rebutjar per unanimitat els primers recursos dels líders del procés que qüestionen la competència del Suprem per enjudiciar els fets per entendre que «han estat plantejats de forma prematura» ja que haurien d'haver esgotat prèviament la via judicial davant el TS.

És la primera vegada que el Constitucional falla sobre alguns dels al voltant de trenta recursos d'empara admesos a tràmit prèviament pel TC, segons han informat fonts jurídiques. Es tracta dels recursos presentats per l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; les exdirigents de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya, i d'Anna Simó, que formava part de la Mesa de la cambra catalana que va tramitar les anomenades lleis de desconnexió. Les fonts precisen que encara que els magistrats han resolt els recursos, en realitat no han arribat a pronunciar-se sobre el fons, és a dir, sobre si el Suprem és competent o no per enjudiciar els fets, davant l'existència de qüestions processals pendents.

Així, el Constitucional considera que els recursos han estat plantejats de forma prematura en el procés d'empara, perquè haurien d'haver esgotat prèviament la via judicial davant el Tribunal Suprem amb el plantejament d'un article de previ i especial pronunciament que sol·licités la declinatòria de jurisdicció.

I això és precisament allò que el propi Tribunal Suprem resoldrà dimarts que ve després de celebrar la vista de les qüestions prèvies, en la qual les defenses plantejaran que sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no el Suprem qui assegui a la banqueta els líders sobiranistes.

Dit d'una altra manera, els magistrats assenyalen que primer ha de resoldre la qüestió de la competència el propi Tribunal Suprem en la vista dels articles de previ pronunciament, com així està recollit a la Llei, perquè després el Constitucional pugui pronunciar-se sobre això.

Els quatre recursos d'empara es dirigien a les primeres decisions de la Sala Penal del Tribunal Suprem, abans fins i tot que la instrucció de la causa recaigués en el jutge Pablo Llarena, en les quals es declarava la competència objectiva i funcional d'aquest òrgan judicial per instruir i jutjar a les recurrents.

Sobre això, les acusades manifestaven que l'òrgan competent per jutjar-les era la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i no el Tribunal Suprem. Una qüestió que es decidirà el pròxim dia 18, però no pel TC sinó en primer lloc pel propi Tribunal Suprem, de manera que queda oberta la via perquè després les defenses puguin tornar al Constitucional a plantejar aquest mateix assumpte.

«Greu anormalitat»

El vocal del Consell General del Poder Judicial, professor de la UPF i exsoci del bufet Cuatrecasas, José María Macías Castaño, dona per fet que el procés independentista català comptarà amb algun mort. Segons ell, Catalunya ja ha començat a seguir la «via eslovena» i els enfrontaments entre manifestants al carrer o les amenaces a jutges i fiscals podrien acabar amb alguna persona morta.

En un article al digital El Español, assenyala que Catalunya «es dirigeix a un desastre previsible que desconcerta perquè sembla imparable, la crònica d'una mort anunciada». «És impossible viure en una situació de greu anormalitat, no afrontar-la i que no passi res encara més greu», va afegir José María Macías.