12 de desembre de 2018
12.12.2018

La Fiscalia investiga els Mossos pel seu paper durant els talls dels CDRs a l'AP-7

El ministeri públic reclama un informe al comissari en cap del cos policial per confirmar si es van inhibir a l'hora de desallotjar els manifestants de l'autopista el cap de setmana passat La Generalitat defensa els Mossos i exigeix a Sánchez que «no es deixi portar» pel PP

12.12.2018 | 06:30
Quim Torra, ahir, en un acte a Lleida.

La Fiscalia Superior de Catalunya va incoar ahir diligències d'investigació per determinar si va poder haver-hi una falta d'actuació dels Mossos d'Esquadra davant els talls de carretera causats pels Comitès de Defensa de la República (CDRs) els passats 8 i 9 de desembre, segons el decret recollit per Europa Press.

El fiscal superior, Francisco Bañeres, relata en el seu escrit que els Mossos van acudir al tall que es va fer a l'autopista AP-7 a l'Ampolla (Tarragona) el passat 8 de desembre, i a l'aixecament de barreres de peatges el darrer 9 de novembre, però el seu comportament presumptament «no es va orientar a dissuadir els concentrats» ni a restablir l'ordre jurídic.

Així, demana un informe al comissari cap dels Mossos, Miquel Esquius, sobre les actuacions dutes a terme aquests dies perquè poden derivar-se'n responsabilitats si es confirma una «absència de comminació per part de les unitats desplegades, o lenitat per exigir el restabliment de l'ordre».

En el seu escrit, datat d'ahir mateix, el fiscal descriu que el 8 de novembre va haver-hi una «invasió per part d'un nombre indeterminat de persones» de l'autopista AP-7 a l'Ampolla, que va quedar inutilitzada entre les 07 i les 22 hores. El grup, convocat pels CDRs, va col·locar a la calçada de l'autopista diversos pneumàtics, branques i altres objectes que van interrompre el pas de vehicles «que utilitzaven la via i que pensaven fer-ho sense sobresalts».

L'endemà, alguns grups de persones van acudir a la tarda a diferents punts de peatge d'autopista a localitats com Martorell, la Roca del Vallès (Barcelona) i Girona, on van aixecar les barreres i van propiciar així «que una multitud de conductors que circulaven per aquestes vies ho fessin de manera gratuïta», cosa que causa perjudicis a la concessionària.


«No van dissuadir els CDR»

El Ministeri Públic relata que en tots dos episodis es té constància que van comparèixer diverses dotacions dels Mossos, si bé les informacions ressalten que «el comportament de les unitats destacades no es va orientar a dissuadir els concentrats». Tampoc no es va emprar, d'haver estat necessària, prossegueix el fiscal, «la força imprescindible i proporcional per restablir l'ordre jurídic davant una actuació il·legal», i van permetre una permanència injustificada dels manifestants.

Amb això, considera que va poder permetre's «la lesió dels drets de la multitud d'usuaris de l'autopista i una multiplicació en les pèrdues de l'empresa concessionària».

El fiscal reclama en el seu decret que Esquius li remeti un informe en el qual es detallin les actuacions practicades, amb indicació dels diferents responsables de les operacions així com les ordres o comunicacions dutes a terme durant els esdeveniments i les ressenyes dels incidents.


El Govern demana «diàleg»

El Govern va sortir ahir en defensa de l'actuació dels Mossos d'Esquadra davant els CDRs després d'acollir amb «sorpresa» les cartes d'advertència del Govern, al qual va demanar que no es «deixi portar» pel PP i que, en lloc de tornar-se a «equivocar» amb el 155, transiti «per la via del diàleg».

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va negar a la seva homòloga espanyola, Carmen Calvo, cap deixadesa de funcions ni incompliment legal del Govern, sobre les accions dels CDRs. El conseller d'Interior, Miquel Buch, va recordar al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que els Mossos d'Esquadra van actuar davant dels CDRs amb els «mateixos protocols» que al març en situacions similars, quan estava aplicat el 155.

El portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, Joan Tardà, va garantir ahir que, malgrat la «bogeria», el «soroll», les «amenaces» i la «demagògia» la seva formació manté «la mà estesa» al Govern de Pedro Sánchez per crear un escenari de diàleg que serveixi per buscar una sortida negociada. «ERC no perdrà els nervis», va assegurar. El PP i Cs van tornar a exigir ahir l'aplicació de l'article 155 a Pedro Sánchez.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook