01 de desembre de 2018
01.12.2018
L'Empordà

Marchena rebutja la recusació recordant que el missatge «era d'una altra persona»

El magistrat estableix en les seves al·legacions que «la imparcialitat ha de vincular-se als propis actes o resolucions i no pot fer-se dependre de l'opinió de tercers que expressen el seu personal criteri» Assenyala que mai ha tingut «un interès directe o indirecte en el desenllaç d'una causa»

01.12.2018 | 06:30
Marchena rebutja la recusació recordant que el missatge «era d'una altra persona»

El magistrat Manuel Marchena ha proclamat la seva independència per jutjar el cas del procés català en les seves al·legacions contra la recusació presentada per processats en la causa per apartar-lo del judici i afirma que mai va concebre l'exercici jurisdiccional com a instrument al servei d'una opció política. Marchena, president de la sala penal del Suprem i que presidirà el tribunal que jutjarà els acusats pel procés, va fer arribar a l'alt tribunal un escrit d'al·legacions contra l'esmentada recusació presentada per vuit processats que consideren que té vincles amb el PP.

La recusació haurà de ser resolta per l'anomenada Sala del 61 del Suprem, formada pel president del Suprem i els presidents de cadascuna de les cinc sales de l'alt tribunal, excloent el recusat, i els magistrats més antic i més modern de cadascuna d'elles. La recusació de Marchena va ser plantejada per l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, l'expresident de l'ANC Jordi Sánchez, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, l'expresidenta del Parlament català Carme Forcadell i l'exintegrant de la Mesa del mateix Anna Simó.

La van presentar després de la filtració d'un missatge de whatsapp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en el qual s'apuntava que l'acord de PP i PSOE per proposar Marchena com a president del Consell General del Poder Judicial i del Suprem permetria al PP controlar «des de darrere» el Suprem. Després de la difusió d'aquest missatge, Marchena va anunciar que renunciava a ser candidat a aquest càrrec.

Els esmentats processats denuncien els suposats vincles de Marchena amb el PP, fet pel qual en cas de mantenir-se la composició del tribunal, asseguren que no es pot garantir la imparcialitat, quelcom que vulneraria els seus drets a ser sotmesos a un judici just.

«No puc acceptar la recusació promoguda perquè no tinc cap interès directe o indirecte en la present causa i no tinc ni he tingut mai un interès directe o indirecte en el desenllaç d'una causa penal», assenyala Marchena, tot afegint que «les manifestacions a que s'al·ludeix en el missatge telemàtic sobre el qual pretén construir-se la causa de recusació procedeixen d'una tercera persona».

«La imparcialitat d'un magistrat ha de vincular-se als seus propis actes o resolucions i no pot fer-se dependre de l'opinió de tercers que expressen el seu personal criteri sobre les conseqüències polítiques d'un determinat pacte entre dues forces parlamentàries», afegeix.

També discrepa d'allò al·legat pels processats respecte la suposada pèrdua d'imparcialitat derivada del sistema de nomenament de la cúpula judicial, en concret els vocals del CGPJ, per les Corts.

Marchena assenyala que per a això els processats es recolzen en la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans, quan «la composició dels dos no és aliena a una participació directa del poder polític en el nomenament dels seus magistrats».

Per al magistrat del Tribunal Suprem, la tesi dels processats conduiria a la desqualificació de la justícia belga, portuguesa, francesa o italiana. En aquest sentit sosté que «el sistema constitucional espanyol és tan millorable com qualsevol altre dels models comparats».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook