18 de novembre de 2018
18.11.2018
L'Empordà

Detecten el primer cas de dengue autòcton a Catalunya

Es tracta d'un jove barceloní que no ha viatjat a cap zona endèmica i que s'ha infectat per la picada d'un mosquit tigre portador

18.11.2018 | 06:30
Els mosquit transmissor.

L'Agència de Salut Pública de Catalunya ha confirmat aquest divendres el primer cas de dengue autòcton a Catalunya. Es tracta d'un home jove resident al Barcelonès Nord, que afirma que no havia viatjat a cap zona endèmica d'aquesta malaltia ni a cap altre territori de l'Estat. Va iniciar els símptomes entre el 16 i el 18 d'octubre. Tenia malestar, febre i mal de cap, però ara ja està recuperat. Aquest és el sisè cas a tot l'Estat de dengue autòcton. És una malaltia que es transmet per picades de mosquits. Fins ara tots els casos registrats a Catalunya havien estat importants. En el que portem d'any se n'han confirmat 52.
Els casos de dengue autòcton es produeixen després que una persona que hagi viatjat en una zona endèmica sigui infectada per la picada d'un mosquit i, quan torna i es troba en fase virèmica, un mosquit, en aquest cas tigre, el pica. Llavors l'insecte pot transmetre la malaltia a una altra persona, que no ha viatjat a cap zona endèmica del dengue. Ho ha explicat el secretari de Salut Pública, Joan Guix, en una roda de premsa aquest divendres per informar sobre el primer cas de dengue autòcton a Catalunya.

Guix ha afirmat que "no hi ha cap motiu d'alarma" i ha destacat que tant la Xarxa de Vigilància Epidemiològica com el sistema de vigilància entomològica (control dels insectes) de Catalunya són "molt potents". El risc d'infecció és "molt baix", ha afegit, si bé ha constatat que "existeix, perquè tenim el vector, que és el mosquit, i persones que viatgen en països endèmics, i per tant amb la potencialitat d'infectar-se". El 2004 es va detectar per primera vegada el mosquit tigre a Catalunya i actualment 506 municipis tenen la presència d'aquest insecte.

El secretari de Salut Pública ha destacat que aquest cas és el "resultat" d'un context de globalització i de molta mobilitat, sobretot de persones que viatgen com a turistes a països on el dengue és endèmic, i de canvi climàtic, que ha afavorit que determinades espècies que abans no podien residir en el nostre entorn, ara hi siguin habituals. En aquest sentit, la subdirectora general de Vigilància de Salut Pública, Mireia Jané, ha assenyalat que un cas de dengue autòcton era "possible i esperable" en l'avaluació del risc i després que se'n confirmessin transmissions a l'estat espanyol i en altres països europeus. Els altres cinc casos de dengue autòcton a l'estat espanyol es van detectar a Múrcia i Cadis. Concretament, se'n van notificar tres casos el 4 d'octubre i els altres dos el dia 26.

Evitar l'aigua estancada, una de les principals mesures de prevenció

Una de les principals línies de prevenció són les activitats de vigilància i control del vector (mosquit) a les regions on és present i a l'entorn dels casos detectats. La subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut, Carme Chacón, ha fet una crida a la implicació dels ciutadans per evitar, sobretot, l'aigua estancada en espais petits, que és on el mosquit tigre pon els ous i les larves aquàtiques creixen. Per exemple, plats de les torretes, gerros, galledes, plats d'animals domèstics o altres recipients situats a l'exterior amb uns dits d'aigua. "No eliminarem la dispersió del mosquit si no som capaços de controlar uns aspectes molt senzills, però que s'han de seguir de forma general", ha avisat Chacón, que ha afegit: "No tenim cap més mesura eficient que la prevenció des de l'inici i aquesta ens interpel·la a tots".

Altres actuacions per reduir el risc d'infecció són detectar precoçment els casos importats i autòctons a les àrees on hi ha el mosquit i, en aquest sentit, el paper dels professionals sanitaris és clau a l'hora de diagnosticar, notificar i donar les recomanacions necessàries. També, informar les persones sobre les mesures de protecció davant les picades de mosquit quan viatgen a països endèmics i la necessitat de contactar amb els serveis sanitaris en cas de presentar símptomes en tornar del viatge.

El Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya estableix la vigilància específica dels casos d'infecció i del vector. La vigilància epidemiològica d'aquesta malaltia implica l'obligatorietat de notificar-ne les sospites de manera immediata a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya.

D'acord amb el protocol, davant la sospita de cas d'infecció per virus del Zika, chikungunya o dengue, en temporada de presència de mosquits adults actius, es porten a terme diverses accions per controlar-ne la proliferació i eliminar els possibles focus de cria, així com una vigilància dels virus en els mosquits, amb la finalitat de prevenir l'aparició de nous casos. Aquestes tasques es realitzen amb la participació i coordinació dels diferents organismes implicats: ajuntaments, diputacions, serveis de control de mosquits, Centre de Recerca en Sanitat Animal i la Generalitat.

El dengue

Actualment aquesta malaltia és endèmica a la major part dels països tropicals i subtropicals d'Amèrica Central, el Carib, Amèrica del Sud, sud-est asiàtic, sud del Pacífic i a diversos països d'Àfrica. A Europa, la transmissió local es va notificar per primera vegada a França el 2010.

Hi ha tres formes clíniques de dengue: una d'asimptomàtica, que representa el 80% dels casos; una que consisteix en un procés febril, amb molt mal de cap, dolors musculars, erupcions cutànies, i altres símptomes, i la menys freqüent, l'hemorràgica, que pot arribar a tenir una mortalitat del 20%. El dolor abdominal i les hemorràgies són els signes d'agreujament de la malaltia. També hi ha el síndrome del xoc per dengue, que sobretot es produeix en aquelles persones que han estat infectades en més d'una ocasió. Hi ha quatre serotips del dengue (soques d'un microorganisme amb característiques diferents) i després d'haver estat infectada, una persona és immune a aquell serotip, però no als altres.

El període d'incubació, entre la picada de mosquit i l'aparició dels primers símptomes, pot ser d'entre dos i catorze dies. La fase aguda, quan es produeix la malaltia, dura aproximadament una setmana i la convalescència s'allarga alguns dies més.

El mosquit tigre ('Aedes albopictus'), estès àmpliament a tota l'àrea mediterrània, és un vector competent per transmetre la malaltia. Cada any es notifiquen casos importats de dengue, sobretot de persones que han viatjat en àrees endèmiques, fet que possibilita l'aparició de nous casos autòctons, principalment a l'època de proliferació i màxima activitat dels mosquits, que és la primavera, l'estiu i inicis de la tardor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook