El Govern central haurà de prendre les mesures necessàries per reintegrar al sistema gasista els gairebé 18 milions abonats a Enagás el 2014 i 2015 per les tasques de manteniment del magatzem de gas subterrani Castor, situat davant les costes d'Alcanar (Montsià) i Vinaròs (Castelló) i ara hibernat. El Tribunal Suprem ha estimat el recurs interposat per la patronal catalana Cecot contra l'ordre ministerial que establia els peatges d'accés a les instal·lacions gasistes, segons recull una sentència de la sala contenciosa administrativa.

La Cecot al·legava, entre d'altres qüestions, que l'ordre recorreguda es basava en el Reial Decret-llei 13/2014, alguns dels preceptes del qual van ser declarats inconstitucionals el desembre de l'any passat.

Per contra, les parts demandades -l'Administració i Escal UGS, la societat participada per ACS que va construir el magatzem- sostenien que la declaració d'inconstitucionalitat de determinats apartats de la norma no implicava que l'ordre ministerial fos contrària a dret.

En la seva sentència, el Tribunal Suprem reconeix que el Constitucional no va anul·lar la hibernació del magatzem, l'extinció del contracte de concessió a Escal UGS i l'assignació a Enagás de la gestió de les instal·lacions, però sí l'article que concreta la retribució per les tasques de manteniment.

Per això, el Suprem anul·la allò establert en l'ordre i insta l'Administració a «adoptar les mesures procedents» per reintegrar les quantitats abonades a Enagás.

La Cecot també va impugnar les ordres ministerials corresponents als exercicis 2016, 2017 i 2018 i espera que la sentència del Suprem sigui igualment favorable, ha explicat la patronal en un comunicat. En aquest cas, segons la Cecot, el Govern hauria de reintegrar al sistema gasista uns 200 milions d'euros.

«Considerem que el magatzem Castor constitueix una inversió fallida, en la qual va prevaler la construcció de la infraestructura per damunt de la seva viabilitat, i no estem d'acord en el fet que els usuaris del gas hagin d'assumir el cost quan ni tan sols s'ha arribat a posar en marxa», ha recalcat Antoni Abad, president de la Cecot.

Al setembre del 2013, el Govern central va suspendre l'activitat al magatzem de gas després dels sismes registrats a la zona. El desembre del 2017, el Tribunal Constitucional va anul·lar la indemnització de 1.350,7 milions d'euros concedida a Escal UGS per la hibernació del projecte.

Mantenir la vigilància

El president de la CNMC, José María Marín Quemada, va instar ahir a mantenir la vigilància sobre els costos de les inversions en infraestructures d'energia per «no incórrer en errors del passat pròxim», ja que, va afegir: «aquest Castor nostre havia de tenir condició humana».

En un hotel de Madrid, després de la clausura de la vintena Trobada del Sector Gasista organitzat per Expansión, Marín Quemada va preferir no contestar la premsa sobre la sentència del Tribunal Suprem recent divulgada, que assenyala que els consumidors de gas natural no han d'assumir els costos del fallit projecte Castor, però sí que va fer comentaris durant la seva conferència.

En referir-se als costos de les infraestructures, va mantenir que han de ser retribuïts a les empreses mitjançant augments en les tarifes, sempre que no incloguin els sobrecostos, ja que sense un retorn «raonable» els empresaris no invertirien, però amb més «rigor en la vigilància» d'aquests costos per no incórrer en errors «que es podrien haver evitat».

«Quan sento la paraula Castor, ja no em recordo de Càstor i Pòl·lux, em recordo d'una altra cosa (...), i si dels fills de Zeus un tenia condició humana i un altre divina, aquest Castor nostre havia de tenir condició humana», va afegir.