El Tribunal de Comptes ha condemnat l'expresident català Artur Mas i altres exalts càrrecs autonòmics a tornar gairebé cinc milions d'euros gastats per la Generalitat de Catalunya a organitzar i celebrar la consulta independentista il·legal del 9 de novembre 2014.

Segons la sentència, a la qual ha tingut a accés Efe, han estat condemnats Mas, els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega i sis persones més per les despeses originades per la consulta del 9N, xifrades en 4.946.788,16 euros.

El Tribunal de Comptes considera responsables comptables directes als citats, així com a Luis Bertran Saura, Josefina Valls, Jaume Domingo Planas, Ignasi Genovés, Jordi Vilajoana i Teresa Prohias.

Se'ls condemna a reintegrar a la Generalitat la suma en que es xifra l'abast de les seves respectives responsabilitats. Així, per exemple, a Mas se'l fa responsable del total dels 4,9 milions d'euros i, a la resta, se'ls van imputant imports en funció del seu paper en el 9N.

Per exemple, Francesc Homs ha de respondre per gairebé 3,5 milions per diversos conceptes; Irene Rigau, de 2,8 milions per la compra dels 7.000 ordinadors utilitzats en les taules de votació, i Joana Ortega, per una mica més de 1,7 milions d'euros.

En els casos en els quals concorre la responsabilitat de diversos demandats respecte a un mateix concepte, la responsabilitat de tots ells és solidària en relació amb els danys causats, diu la sentència.

Per al Tribunal de Comptes, no hi ha dubte que tant Mas com els altres membres del seu Govern demandats no només no eren aliens a les decisions de despesa pública de la Generalitat, sinó que eren els "màxims responsables" d'aquestes decisions.

L'any passat, aquest Tribunal va ordenar l'embargament preventiu de l'habitatge que Artur Mas va posar per cobrir part de la fiança de 5,2 milions d'euros que li va imposar per la despesa de diners públics en la consulta del 9N.

Després de consignar 2,9 milions d'euros en efectiu, Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau i l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana van dipositar el 23 de novembre de l'any passat diversos immobles com garantia per cobrir la fiança.