El Tribunal de Comptes va condemnar ahir l'expresident català Artur Mas i altres exalts càrrecs autonòmics a tornar gairebé cinc milions d'euros gastats per la Generalitat de Catalunya a organitzar i celebrar la consulta independentista il·legal del 9 de novembre 2014.
Segons la sentència, van ser condemnats Mas, els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega i sis persones més per les despeses originades per la consulta del 9-N, xifrades en 4.946.788,16 euros.
El Tribunal de Comptes considera responsables comptables directes els citats, així com Luis Bertrán Saura, Josefina Valls, Jaume Domingo Planas, Ignasi Genovès, Jordi Vilajoana i Teresa Prohias.
Se'ls condemna a reintegrar a la Generalitat la suma en què es xifra l'abast de les seves respectives responsabilitats. Així, per exemple, a Mas se'l fa responsable del total dels 4,9 milions d'euros i, a la resta, se'ls van imputant imports en funció del seu paper en el 9-N.
Francesc Homs ha de respondre per una mica més d'1,9 milions per diversos conceptes, entre ells la campanya de publicitat institucional, que va costar 806.000 euros; Irene Rigau, per 2,8 milions destinats a la compra i trasllat dels 7.000 ordinadors fets servir en les meses de votació, i Joana Ortega, per 865.600 euros.
En els casos en els quals concorre la responsabilitat de diversos demandats respecte a un mateix concepte, la responsabilitat de tots ells és solidària en relació amb els danys causats, diu la sentència.
«Màxims responsables»
Per al Tribunal de Comptes, no hi ha dubte que tant Mas com els altres membres del seu Govern demandats no només no eren aliens a les decisions de despesa pública de la Generalitat, sinó que eren els «màxims responsables» d'aquestes decisions.
I subratlla que tant Mas, com a president de la Generalitat, com les exconselleres Ortega i Rigau, eren «conscients» que contravenien allò disposat pel Tribunal Constitucional en no suspendre el procés del 9-N i permetre la realització de les votacions.
Fa el Tribunal de Comptes un repàs molt detallat de les actuacions dels ara condemnats en aquelles dates i dona per provades les acusacions de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat, Societat Civil Catalana i l'entitat Advocats Catalans per la Constitució.
Fonaments jurídics
En els fonaments jurídics, no veu contradicció amb la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que no va apreciar delicte de malversació, ja que el que enjudicia el Tribunal de Comptes és la responsabilitat comptable.
I argumenta que, d'acord amb la jurisprudència existent, «l'abast comptable es produeix no només quan el gestor de fons públics no justifica el destí donat als fonts la gestió té encomanada, sinó també quan el destí que s'hagi donat a aquests és aliè a les finalitats públiques pròpies de l'entitat».
Per al Tribunal, «no existeix controvèrsia» en el fet que la majoria de les despeses es van realitzar per fer possible la celebració del 9-N, un procés participatiu que no constituïa una finalitat pública conforme a l'ordenament jurídic, ja que va ser declarat inconstitucional pel TC, segons recorda la sentència.
«L'única conclusió possible» és, segons l'opinió del Tribunal de Comptes, que les esmentades despeses no van tenir justificació i van donar lloc a «saldo deutor injustificat» en els fons públics de la Generalitat.
Entre els fets provats en la sentència, que condemna els acusats també al pagament de les costes, figura que Rigau va signar, el 24 d'octubre del 2014, la sol·licitud de 7.000 ordinadors al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) que van tenir un preu total de 2,8 milions d'euros.
Conselleria d'Homs
La Conselleria de Presidència, dirigida per Francesc Homs, va aprovar en aquesta mateixa data per via d'urgència la contractació de la campanya institucional en els mitjans per informar el procés de consulta, amb un pressupost màxim de 813.942 euros.
Així les coses, considera establert el tribunal que la finalitat de totes les despeses a les quals es referien les demandes, incloses les relatives al centre de premsa i a la compra d'ordinadors, va ser atendre les necessitats del procés participatiu.
«Els corresponents desemborsaments de fons públics realitzats per atendre aquestes despeses no poden considerar-se justificats, per no tenir connexió amb fins públics l'atenció dels quals correspongui a la Generalitat», al contrari del que van al·legar els acusats, afegeix la sentència.
Així, el Tribunal considera que l'execució d'aquelles despeses no va ser conforme al Dret perquè la seva destinació era «finançar activitats alienes a les competències de l'entitat pública i contràries a l'ordenament jurídic».
L'any passat, aquest Tribunal va ordenar l'embargament preventiu de l'habitatge que Artur Mas va posar per cobrir part de la fiança de 5,2 milions d'euros que li va imposar per la despesa de diners públics en la consulta del 9N.
Després de consignar 2,9 milions d'euros en efectiu, Mas i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau i l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana van dipositar el 23 de novembre de l'any passat diversos immobles com a garantia per cobrir la fiança.
El Tribunal de Comptes va desestimar l'acusació de l'Advocacia de l'Estat en la causa per l'organització de la consulta independentista.
«Lluny de la imparcialitat»
Per als quatre condemnats, que avui compareixeran en roda de premsa, la decisió del Tribunal de Comptes «es troba molt lluny de la imparcialitat» i pretén ser, d'una banda, «un escarment» per a tots aquells que van dur a terme el procés participatiu del 9-N i, per un altre, «un avís a navegants» per a futures ocasions.
«No acceptem en cap cas la sentència i reiterem que de cap manera s'ha produït cap despesa irregular que comporti una responsabilitat comptable que justifiqui la pena imposada», van recalcar, a més de recordar que «durant el judici penal, el mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar el delicte de malversació».
Torra: «No us deixarem sols»
El president de la Generalitat, Quim Torra, va criticar ahir la sentència. «L'esperit de venjança de l'estat és insaciable. Els van condemnar pel 9-N i ara volen treure'ls el patrimoni. Tot el suport al president Mas, a Joana Ortega, a Francesc Homs i a Irene Rigau», va exposar en una anotació a Twitter, i va concloure: «No us deixarem sols».
El president del PDeCAT, David Bonvehí, va afirmar que la condemna del Tribunal de Comptes és «totalment política» i «injusta» i va animar els afectats a recórrer la sentència fins a, si cal, el Tribunal d'Estrasburg. En canvi, la vicesecretària d'Estudis i Programes del PP, Andrea Levy, va destacar que Mas ha ara de pagar perquè «va malversar i va gastar els diners dels catalans en una cosa il·legal».
