08 de novembre de 2018
08.11.2018

L'Audiència de Barcelona qüestiona les càrregues policials de l'1-O

?Reobre la causa per l'actuació de la Guàrdia Civil a Sant Joan de Vilatorrada i critica que l'operatiu no va ser «proporcionat» perquè el referèndum no tenia «conseqüències jurídiques»

09.11.2018 | 06:30
Guàrdies civils a Garrigàs durant l´1 d´octubre.

L'Audiència de Barcelona ha reobert la causa per les càrregues de la Guàrdia Civil a Sant Joan de Vilatorrada l'1-O, en un acte en què critica que l'actuació policial no va ser «proporcionada», atès que anava destinada a impedir un referèndum que no tenia «conseqüències jurídiques».

En el seu acte, la secció cinquena de l'Audiència de Barcelona estima els recursos presentats pels denunciants i revoca la decisió del jutge de Manresa que va rebutjar les diligències d'investigació que aquests sol·licitaven, en considerar que els guàrdies civils quedaven exculpats per l'eximent de compliment del deure donat que tractaven de donar compliment a l'ordre judicial d'impedir l'1-O.

La resolució compta amb el vot particular d'una de les magistrades de la sala, Maria Rosa Fernández, que en el seu escrit manté que els guàrdies civils «van actuar en el marc de les ordres rebudes» i critica que la interlocutòria «dona l'aparença de posicionament sobre la conveniència general de les intervencions policials del dia 1 d'octubre».

El ponent de l'acte de l'Audiència és José María Assalit Vives, un dels magistrats que van signar el 2013 un manifest a favor d'una consulta legal d'independència a Catalunya.


«Excessos policials»

L'Audiència sosté en el seu acte que a la jornada de l'1-O «hi va haver excessos policials en alguns casos concrets», com «ús de porres o defenses colpejant a ciutadans sense intervenir agressió física prèvia i sense finalitat aparent», i no va existir «proporcionalitat entre els interessos a protegir i els que es tracta de salvaguardar amb l'actuació policial».

En aquest sentit, la interlocutòria raona que impedir el referèndum al col·legi de Sant Joan de Vilatorrada «suposava l'afirmació de l'efectivitat de la norma i del compliment de les ordres judicials», però adverteix que, si la votació hagués continuat», el resultat de la mateixa «no hauria tingut les conseqüències jurídiques preteses pels organitzadors». La consulta, afegeix l'acte, era «antijurídica d'acord amb l'ordenament jurídic constitucional espanyol, el que per descomptat era sabut per la força actuant». «Cal notar que en altres llocs de Catalunya no hi va haver actuacions policials, les votacions es van realitzar i es van subministrar resultats, sense conseqüència jurídica», afegeixen els magistrats de l'Audiència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook