07 de novembre de 2018
07.11.2018

Mas atribueix a Homs més responsabilitat pel 9-N i reclama l'absolució al Suprem

?L'advocat de l'expresident defensa que la seva intervenció en la consulta de 2014 no va ser igual que la de l'exconseller, que va fer «actes executius» ?La Fiscalia reclama a la Sala que confirmi les condemnes als acusats per «desafiar la legalitat»

08.11.2018 | 06:30
Artur Mas, amb Irene Rigau, Francesc Homs, Joana Ortega i membres del PDeCAT.

L'advocat d'Artur Mas va defensar ahir al Suprem que la intervenció de l'expresident català al 9-N no va ser igual que la de l'exconseller Francesc Homs -ja condemnat per aquesta consulta- i va demanar que l'absolgui per demostrar que actua de manera «equànime», sense que importi qui sigui l'imputat.

L'alt tribunal va celebrar una vista per estudiar els recursos de l'expresident de la Generalitat, de l'exvicepresidenta Joana Ortega i de l'exconsellera Irene Rigau a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que els va condemnar a penes d'inhabilitació de dos anys, any i nou mesos i any i mig, respectivament, per la consulta del 9 de novembre de 2014, declarada inconstitucional.

Davant l'argument de l'advocat de Mas, Xavier Melero, que el Tribunal Constitucional (TC) no els va advertir expressament que estaven incomplint la llei en mantenir la consulta, el fiscal Jaime Moreno va assegurar que els tres sabien «perfectament» que «allò que havien convocat era una actuació inconstitucional».

«El que és formalista és pretendre venir a assenyalar que perquè no es va fer un advertiment no es pot incórrer en una responsabilitat penal», va sostenir el representant del ministeri públic.

Per això, Moreno, un dels fiscals del cas del procés, va demanar a la Sala que confirmi les condemnes atès que, al seu judici, els acusats van fer una sèrie d'actes «actius i necessaris» per mantenir la votació, tot pel fet que el TC havia suspès cautelarment la consulta.

No només no van paralitzar la convocatòria, va dir el fiscal, sinó que «es va decidir mantenir-la i impulsar-la» en un «desafiament a la legalitat», tot i ser conscients de l'«absoluta, constant i uniforme doctrina del Tribunal Constitucional».


«Ostentació a la premsa»

I va apuntar directament a Mas, que, «en una ostentació davant la premsa», va dir: «Si la Fiscalia vol conèixer qui és el responsable, que em mirin a mi, soc jo i el meu govern».

L'advocat de l'expresident català va admetre que el seu defensat va dubtar i no va ser l'únic: «El dubte del senyor Mas aquells dies anava acompanyat dels dubtes de tot un seguit d'operadors de la màxima qualificació jurídica a la comunitat autònoma de Catalunya».

A més va subratllar que el seu cas «no és el mateix que el d'Homs», atès que l'exconseller de Presidència va fer «actes executius» que demostren que es va implicar «de pròpia mà al no acatament de la providència del TC» en què suspenia la consulta.

Conscient que la condemna a Homs pot dificultar una fallada a favor seu, el lletrat de l'expresident va demanar a la Sala que»recuperi la seva jurisprudència tradicional» prèvia a la sentència d'Homs respecte al delicte d'obediència, doncs, segons la seva opinió, la resolució contra l'exconseller va constituir un «illot jurisprudencial».

D'aquesta manera, segons el lletrat, el Suprem demostraria que és «equànime» i oferiria «un servei impagable i més necessari que mai» amb l'absolució de Mas.

Perquè, al seu parer, «si la sentència del TSJC hagués estat diferent -ha opinat-, les coses podrien haver estat molt millors» per als que suporten «pacientment les derivades de l'anomenat Procés».

També ha demanat la seva absolució l'advocat de l'exvicepresidenta Ortega, Rafael Entrena, que va defensar que «en tot moment» la seva actuació «va ser públicament de cercar un encaix legal, de buscar el diàleg i no cridar a la desobediència i confrontació amb els poders públics».

El lletrat va apel·lar al tribunal a no caure en la «tendència bastant generalitzada de ficar en un mateix paquet tots els casos vinculats al nacionalisme català», quan, segons la seva opinió, s'ha de distingir entre «els diferents moments en què es produeixen, l'actitud dels intervinents, les circumstàncies socials i la concreta participació de cadascun d'ells».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook