La Fiscalia del Tribunal Suprem creu que els acusats de rebel·lió eren "conscients" que hi podria haver violència en el procés d'independència i tot i així van seguir endavant amb els seus propòsits. De fet, els acusa d'un "aixecament generalitzat, esquitxat d'actes de força, agressió i violència", cosa que donaria base jurídica a l'acusació per sedició i fins i tot de rebel·lió. Segons el ministeri públic, la preparació d'aquest delicte es remunta a finals del 2012 i basa la suposada violència en els incidents del 20 de setembre del 2017, els 'escratxes' a hotels i seus de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i per les agressions als agents espanyols que van actuar als col·legis electorals l'1-O. A més, xifra la malversació de fons públics en prop de 3,1 milions d'euros, tot i que admet que algunes factures no es van arribar a pagar.