03 de novembre de 2018
03.11.2018

Les diferències entre els delictes de rebel·lió i sedició

?A Espanya fins ara només s'ha condemnat per rebel·lió els autors del cop d'Estat del 1981

03.11.2018 | 06:30

La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat han presentat els seus escrits d'acusació contra els líders del procés sobiranista català.

El de rebel·lió està inclòs en el títol dels delictes contra la Constitució del Codi Penal (472 i següents) i castiga els que s'alcin violentament i públicament per a, entre altres objectius, declarar la independència d'una part del territori nacional.

També encaixa en el mateix tipus aquells que actuïn amb violència per derogar la Constitució, desposseir de les seves prerrogatives el Rei, dissoldre les Corts o substituir un Govern per un altre.

La clau per acusar i condemnar per aquest delicte està en l'ús de la violència. A Espanya, fins al moment, només s'ha condemnat per rebel·lió els autors de l'intent de cop d'Estat de 1981.

En aquell moment els seus líders, com els militars Antonio Tejero i Jaime Milans del Bosch, van ser condemnats a 30 anys de presó.

Aquesta és la pena màxima prevista en l'ordenament jurídic espanyol per al delicte de rebel·lió.

Amb ella es castiga els líders i només quan s'hagin esgrimit armes, causat estralls o exercit violència greu contra les persones.


Cabals públics

També si s'han sostret cabals públics per al seu propòsit, cosa de la qual els responsables del procés han estat acusats durant la instrucció del cas. D'altra manera, els líders de la rebel·lió seran castigats a penes d'entre 15 i 25 anys de presó; els comandaments subalterns, a entre 10 i 15 i els mers participants de cinc a deu anys. Dins d'aquest capítol de delictes contra la Constitució, existeix l'opció de rebaixar l'acusació a la conspiració per a la rebel·lió. Això implica reduir les penes previstes en un o dos graus. El delicte de sedició està tipificat en el títol dels delictes contra l'ordre públic, a l'article 544 i següents del Codi Penal. Castiga els que, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s'alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis. La sedició està penada amb entre quatre i vuit anys de presó, que pot elevar-se fins als vuit a deu anys per als líders i arribar a entre 10 i 15 per a les autoritats que incorrin en aquest aixecament públic i tumultuari. Aquest és el tipus penal pel qual es va decantar la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela per processar el major dels mossos Josep Lluís Trapero i a la resta de l'antiga cúpula d'Interior de la Generalitat, si bé és possible que la Fiscalia els acusi de rebel·lió.

Els últims anys, s'han obert procediments per sedició contra alguns ajuntaments per promoure i aprovar mocions de suport a la resolució independentista del parlament català o fins i tot contra regidors, com el regidor de la CUP a Vic Joan Coma. Totes van ser arxivades per l'absència de protestes tumultuàries i de crides als ciutadans a sumar-se a aquells actes. Un altre cas sonat va ser el dels controladors que van causar el caos aeri en diversos aeroports el 2010. Els de Palma van ser jutjats per sedició i coaccions, però condemnats únicament per abandonament de servei després d'arribar a un acord amb la Fiscalia i reconèixer els fets.

La qüestió en aquest cas és que la petició de pena pot ser igual d'elevada si s'acusa per rebel·lió que si es fa per sedició. El motiu és que en el primer cas la malversació quedaria absorbida per poder acusar per rebel·lió agreujada (entre 20 i 25 anys), mentre que en el segon no seria així i s'acusaria per sedició i malversació per separat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook