L'Advocacia de l'Estat lliurarà avui al Tribunal Suprem el seu escrit de qualificacions provisionals en el que es desmarca del criteri de la Fiscalia i no veu que els esdeveniments que van culminar amb la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) siguin susceptibles d'un delicte de rebel·lió, sinó de sedició.
La decisió de l'Advocacia de l'Estat, que representa els interessos de l'Estat i que orgànicament depèn del Ministeri de Justícia, suposa que en el judici que previsiblement se celebri al gener defensarà que no es va produir un aixecament violent per declarar la independència d'una part del territori nacional.
L'Advocacia de l'Estat es va presentar més tard en la causa per l'assumpte de la malversació sobre el qual ha pivotat tota la seva actuació i les diligències sol·licitades, i no tenia de fet per què pronunciar-se sobre la rebel·lió o la sedició.
Al llarg de la instrucció, sempre va abonar el criteri de la Fiscalia en relació amb la violència i el delicte de rebel·lió, fins al punt que quan va demanar al Suprem que tanqués la investigació, va sol·licitar que es jutgés als processats pels delictes de rebel·lió, malversació i desobediència.
Per tant, la seva decisió d'acusar de sedició suposa un canvi en l'estratègia que ha mantingut en la causa fins a la data.
Per la seva banda, les Fiscalies del Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional donaran a conèixer avui els seus escrits de qualificació provisional en les causes contra els responsables del procés que es jutjaran pròximament en tots dos òrgans, i que en el cas del que es tramita en l'alt tribunal es barregen agreujades per als líders. En el cas de l'exvicepresident Oriol Junqueras podrien superar els 20 anys de presó pel delicte de rebel·lió, segons fonts fiscals.
Penes diferents
Es preveu demanar penes diferents segons el grau de responsabilitat en els fets i no es descarta que alguns dels processaments pel magistrat Pablo Llarena quedin fora de l'escrit del fiscal.
En la causa contra el Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluis Trapero, la intendent Teresa Laplana i els excaps polítics de la policia autonòmica Pere Soler i César Puig, l'escrit de la Fiscalia de l'Audiència Nacional revelarà si se'ls demana penes pels delictes pels quals van ser processats -sedició i organització criminal- o aquesta petició s'agreuja també fins a la rebel·lió.
Pel que fa a la causa del Suprem, el text que ultimen els fiscals Fidel Cadena, Jaime Moreno, Consolo Madrigal i Javier Zaragoza aposta per qualificar l'ocorregut com a rebel·lió, en entendre que els fets encaixen en aquesta previsió del Codi Penal en existir la violència que exigeix el tipus, han assenyalat fonts del Ministeri Públic.
