L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont intensificarà en els pròxims mesos la seva activitat d'internacionalització de la causa de la «república catalana», amb la posada en marxa del Consell per la República, un any després de fugir a Bèlgica per evitar posar-se en mans de la justícia espanyola.

Avui el Palau de la Generalitat acollirà l'acte de presentació del Consell de la República, un òrgan que ha estat dissenyant en els últims mesos Puigdemont amb l'exconseller Antoni Comín, que també va fugir a Bèlgica després de la declaració unilateral d'independència aprovada pel Parlament.

A l'inici de la legislatura, JxCat i ERC van acordar constituir aquest ens, no vinculat orgànicament a la Generalitat i que té com a missió «fomentar totes aquelles accions que permetin o serveixin per avançar cap a la república», a més de mantenir contactes amb «entitats i autoritats d'àmbit internacional». El que havia de ser una de les potes fonamentals -al costat del restabliment de les institucions d'autogovern i la mobilització ciutadana- per avançar cap a l'objectiu de fer efectiva la «república catalana» es va anar endarrerint, a causa en bona mesura dels alts i baixos judicials que ha viscut Puigdemont.

El divendres 27 d'octubre del 2017, després que el Parlament aprovés una resolució, més simbòlica que efectiva, que declarava que «Catalunya es converteix en un Estat independent en forma de república», el llavors president i els seus consellers es van evaporar, per no exposar-se a una possible detenció a Espanya.

Mentrestant, després que el Senat validés aquell mateix dia l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per intervenir l'autonomia catalana, el llavors president del Govern, Mariano Rajoy, va anunciar la destitució de Puigdemont i el seu Govern i la convocatòria d'eleccions a Catalunya per al 21 de desembre.

Cap a Bèlgica

El dissabte 28 d'octubre, en un clima de secretisme sobre el parador del Govern, Puigdemont va gravar un missatge a TV3, en el qual va cridar els catalans a mostrar la seva «oposició democràtica» al 155, i es va deixar veure pel centre de Girona juntament amb la seva dona, Marcela Topor.

Tanmateix, l'endemà va pujar en un cotxe rumb a Bèlgica, desencadenant una inevitable «internacionalització» del conflicte. L'emissió de l'euroordre per part del jutge Pablo Llarena, els viatges a Escandinàvia, la posterior detenció i empresonament a Alemanya i finalment, la posada en llibertat i la desestimació de la seva entrega a Espanya per part de la justicia germànica han marcat la seva trajectòria i la de la política catalana aquests mesos. Conseqüència directa d'això són els intents infructuosos d'investir-lo president que van acabar amb Quim Torra a la presidència.

La seva tasca d'internacionalització de la causa sobiranista ja l'ha portat, des del seu retorn a Waterloo, a viatjar a Escòcia, Suïssa, Holanda i les Illes Fèroe, unes activitats que, al costat d'Antoni Comín, intensificarà ara amb el Consell per la República.