La Guàrdia Civil implica Puigneró en l'activació dels webs de l'1-O

La Guàrdia Civil reconeix a l'informe que no s'ha pogut determinar la despesa que va ocasionar a l'erari públic el web del referèndum. Això no obstant, insisteix que "ha quedat patent" que, per mantenir-la activa en el temps, la Generalitat, a través de personal al seu servei, va allotjar en altres dominis, un cop clausurada, la pàgina, "desobeint així i de manera reiterat els mandats de l'autoritat judicial".

Arran de la seva investigació, la Guàrdia Civil sosté que un cop tancat el web, el llavors secretari de Telecomunicacions "hauria desobeït reiteradament els mandats de l'autoritat judicial", permetent que s'obrissin altres dominis i "entorpint dolosament l'acció de la justícia".

Puigneró, que és conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat des de juny de l'any passat, va ser citat per la Guàrdia civil com a investigat el 9 d'abril del 2018, dos mesos abans de la seva presa de possessió, en una causa pels delictes de malversació, desobediència i revelació de secrets.

L'ara conseller, que va acudir a la comandància de la Guàrdia Civil acompanyat per una advocada, es va acollir el seu dret a no declarar, segons detalla l'institut armat en la seva documentació remesa al titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que encara no ha decidit si hi ha base per imputar-li, lo que en tot cas correspondria al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), donada la seva condició d'aforat.

En concret, els fets que la Guàrdia Civil imputa a l'ara conseller del Govern de Quim Torra són que com a secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital va posar al servei del referèndum de l'1-O, "sabent la seva il·legalitat", el web Referéndum.cat, l'aplicació Registre de Catalans a l'Exterior, l'aplicació "Connecta't al voluntariat" i "altres possibles a determinar".

Sobre el web "referendum.cat", la Guàrdia Civil detalla que Puigneró "hauria desobeït reiteradament" els mandats de l'autoritat judicial un cop tancat el web, "permetent o no prenent les mesures necessàries per evitar que s'obrissin constantment altres dominis, com ara referendum.eu, referendum.ws..., entorpint dolosament la labor de la justícia a favor de l'acte independentista de l'1 d'octubre".

En el seu informe, la Guàrdia civil indica que no s'ha pogut determinar el "grau de coneixement" de Puigneró respecte al web Referéndum.cat, ni tampoc si va impartir instruccions, prèviament redactades pel seu superiors, a persones sota la seva responsabilitat, com el llavors director del Cesicat Xavier Gatius o el director del Centre de Telecomunicacions (CTTI), Joan Angulo.

Això no obstant, l'institut armat sosté que, com a responsable directe del CTTI i del Cesicat, Puigneró "havia de conèixer les tasques que estaven realitzant, per a la celebració de l'acte independentista" els seus subordinats, investigats en la causa.

Segons la Guàrdia Civil, la "responsabilitat última" del disseny, activació i manteniment en el temps del web del referèndum "és atribuïble als responsables del departament de Presidència de la Generalitat", que llavors estava dirigit per Jordi Turull, actualment en presó preventiva per la causa del Tribunal Suprem per rebel·lió.

A l'informe, els investigadors subratllen que els responsables de Presidència, "en connivència amb dirigents d'altres departaments (Vicepresidència, Governació...), van articular un pla preconcebut, en el qual van participar coordinadament una pluralitat indeterminada de persones, les quals es van repartir les diferents tasques a realitzar, utilitzant per comunicar-se entre ells mitjans de comunicació segur amb la finalitat de no ser detectats per les Forces i cossos de Seguretat de l'Estat". A més, segons l'informe, els implicats van comptar amb la "necessària col·laboració" de persones ubicades a l'estranger, en concret a Londres.