mb el teló de fons dels gestos de complicitat del Govern al secessionisme per rebaixar la tensió després de l'obertura de judici oral contra la cúpula del «procés», sorgeix un nou interrogant al voltant a les acusacions, el front comú de les quals pot esquerdar-se en cas que alguna opti per acusar per sedició i no per rebel·lió.

La Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox disposen des d'ahir de cinc dies per lliurar els seus escrits d'acusació, si bé tot apunta que esperaran fins al 2 de novembre, cosa que comporta assumir una setmana més de tensions i pressions polítiques i mediàtiques que amenacen de contaminar la decisió que marcarà l'esdevenir de la causa.

O allò que és el mateix, ratificaran el delicte de rebel·lió contra els principals implicats de la causa -aquells que estan en presó preventiva- com així han mantingut al llarg de tota la instrucció? o, en canvi, rebaixaran el to per acusar per sedició? Això obriria la porta a les primeres fissures entre les acusacions que sempre han anat de la mà en la investigació.

Al marge de Vox, que una i una altra vegada insisteix que «el cop d'Estat» es va produir amb violència i, per tant, no és possible un altre escenari que apostar per la rebel·lió, la mirada es dirigeix a la Fiscalia i a l'Advocacia de l'Estat, sempre en un segon pla davant de l'acusació pública fins que als últims dies l'Executiu l'ha recuperat per a la causa.

El delicte de rebel·lió castiga els que s'alcessin violentament i públicament per declarar la independència d'una part del territori nacional mentre que un esglaó per sota hi ha la sedició, que parla d'un aixecament públic i tumultuari.

La forquilla de les penes per rebel·lió, de 15 a 30 anys, és més gran que la sedició, de 10 a 15 anys, però en el primer cas la malversació quedaria absorbida per poder acusar per rebel·lió agreujada (entre 20 i 25 anys), mentre que en el segon no seria així i s'acusaria per sedició i malversació per separat.

Això podria comportar una condemna igual de greu, doncs la malversació superior als 250.000 euros, com és el cas, comporta fins a 12 anys de presó, de manera que sumat a la sedició, la petició de pena seria més o menys equivalent.

La Fiscalia fa pinya

Fonts jurídiques consultades per Efe afirmen que la Fiscalia ha fet el sord a qualsevol recomanació o pressió, de manera que els quatre fiscals del Suprem han fet pinya en la seva aposta clara per la rebel·lió, com han defensat en tots els seus escrits, doncs el contrari seria qüestionar-se a ells mateixos.

A més, la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, no té intenció de modificar el criteri que els seus dos antecessors han mantingut amb totes les armes, si bé les penes variaran en funció de la responsabilitat que atribueixi a cadascun dels nou processats per rebel·lió.

L'exvicepresident Oriol Junqueras suportaria la major pena per ser un dels principals càrrecs del Govern -al costat del fugit Carles Puigdemont- i per això la Fiscalia podria demanar fins a 25 anys sense arribar al màxim de 30 anys per rebel·lió agreujada.

Per a sis exconsellers, la Fiscalia estudia demanar uns 20 anys mentre que per als «Jordis» i l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, la petició baixaria entre 10 i 15 anys.

I si l'acusació de la Fiscalia sembla encarrilada, no passa el mateix amb l'Advocacia de l'Estat, que ha estat objecte de múltiples interpretacions al llarg de la setmana arran de diferents plantejaments realitzats pel president del Govern, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta, Carmen Calvo.

Cop d'Estat?

En concret, Sánchez va qüestionar que el que va passar a Catalunya fos un cop d'Estat. I va recordar que el 1994 el llavors diputat Federico Trillo va fer una proposta de modificació en la qual deia que el delicte de rebel·lió que és inherent a un suposat cop d'Estat l'han de fer militars i o civils armats a l'ordre de militars.

Calvo va aprofundir posteriorment en aquest plantejament i va recalcar que a Espanya i a qualsevol altre lloc «un cop d'Estat requereix instruments de força que en qualsevol legislació estan connectats amb les armes». I que el tipus penal en el qual encaixa el cop d'Estat és el de rebel·lió.

A això s'hi suma que el propi Sánchez ja va proposar reformar el Codi Penal per adequar la redacció del delicte de rebel·lió a la realitat social actual.

D'aquestes paraules se n'ha interpretat que el Govern espanyol no creu que el que ha passat en el procés sobiranista català encaixi en el tipus més greu dels delictes contra la Constitució, sinó en el de sedició.