26 de octubre de 2018
26.10.2018

L'advocat belga de Puigdemont nega que fos un «covard» i veu «intel·ligent» la decisió de marxar a l'exili

Paul Bekaert confessa que va recomanar a l'expresident no anar a Finlàndia i admet que va témer que la justícia alemanya acceptés l'extradició

26.10.2018 | 10:10
El lletrat Paul Bekaert

L'advocat belga de l'expresident Carles Puigdemont nega que el líder de JxCat fos un "covard" en els dies immediatament posteriors a la declaració d'independència del 27-O per marxar a l'exili. En una entrevista amb l'ACN, Paul Bekaert assegura que va ser una decisió "intel·ligent" anar a Bèlgica i assenyala que alguns dels polítics que es van quedar a Catalunya "no eren conscients del perill de ser a la presó tant de temps". "No crec que els que ara són a la presó sabessin que s'hi estarien tant de temps, potser si ho haguessin sabut també se n'haguessin anat a Bèlgica o a Suïssa", afirma. Bekaert admet que va recomanar a Puigdemont no marxar a Finlàndia, el viatge que va acabar amb la seva detenció a Alemanya. "Vaig advertir-lo que no deixés Bèlgica però no em va escoltar. Ell és un polític i jo sóc el seu advocat, per tant ell ha de prendre les seves decisions", explica.

Bekaert, un reconegut advocat flamenc, seguia la situació a Catalunya i havia vist per la televisió el referèndum i la declaració d'independència. Sabia perfectament qui era Carles Puigdemont. Per això admet que no va dubtar ni un moment a representar-lo quan pocs dies després d'aquella declaració a Barcelona el llavors president de la Generalitat es va presentar al seu despatx, al número 34 de Hoogstraat, a Tielt (Flandes), per demanar-li que fos el seu advocat. "Em va causar molt bona impressió i com a veritable home d'Estat estava molt calmat i racional", recorda Bekaert en una entrevista amb l'ACN un any després que Puigdemont i part del seu govern s'exiliessin a Bèlgica.

Puigdemont acabava d'arribar a Brussel·les, era l'impàs entre finals d'octubre i principis de novembre. Després de concertar una cita per telèfon a través d'un "ajudant", el president es va desplaçar fins aquella petita localitat ubicada a poc més d'una hora de la capital belga.

Fins que Puigdemont no va ser a Bèlgica, assegura Bekaert, no va tenir cap contacte "directe" o "indirecte" amb ell o el seu equip. "No hi estava en contacte abans que vingués, sempre havia estat en contacte amb bascos però no amb catalans [...] Va ser ell qui va venir a buscar-me", afegeix.

Amb tot, admet, sí que seguia la situació a Catalunya. "Era el primer cop que un estat de la UE estava demanant la independència, Escòcia ho havia fet però amb un referèndum legal mentre que el referèndum a Catalunya va ser impugnat per Espanya", argumenta. A més, estava "interessat" en el cas de Puigdemont. "Vaig tenir molt bona impressió, quan coneixes algú per la televisió no et sembla desconegut", diu sobre aquella primera trobada.

Preguntat per si va dubtar acceptar el cas, respon: "Per descomptat que no". "Estava segur que l'euroordre no era correcta i que era un abús de la llei i els tribunals belgues no ho acceptarien", afirma. "Tinc molta experiència en euroordres i per motius polítics, en especial per problemes amb l'estat i la justícia espanyola perquè he treballat en casos d'asil per a bascos", afegeix.

La decisió d'exiliar-se


Bekaert matisa que ell mai va recomanar a Puigdemont venir a Bèlgica, sinó que un cop va ser aquí senzillament va acceptar assessorar-lo i representar-lo. En qualsevol cas, considera, exiliar-se "és una decisió de cadascú" i en aquest sentit no valora la decisió del seu client o els exconsellers, alguns dels quals es troben empresonats a l'Estat.

"No crec que els que són ara a la presó sabessin que s'hi estarien tant de temps, potser si ho haguessin sabut també se n'haguessin anat a Bèlgica o a Suïssa", defensa. "Crec que no eren conscients del perill de ser a la presó tant de temps", justifica.

Amb tot, sí que remarca que no està d'acord amb "aquells que diuen que Puigdemont ha estat un covard". "No pots fer política des de la presó, és impossible, cal ser lliure per seguir-ho fent i ell tenia el seu dret de marxar a Bèlgica", conclou.

Del viatge a Finlàndia a la detenció a Alemanya


Un cop retirada la primera euroordre emesa per la jutgessa Carmen Lamela i aixecades les cautelars a Bèlgica contra Puigdemont, el líder de JxCat va viatjar a Finlàndia en contra de les recomanacions de Bekaert. "Vaig advertir-lo que no deixés Bèlgica però no em va escoltar. Ell és un polític i jo sóc el seu advocat, per tant ell ha de prendre les seves decisions", explica.

El diumenge 25 de març, amb la segona euroordre reactivada per Pablo Llarena, Puigdemont va ser detingut a Alemanya. "No, no va ser massa savi anar a Finlàndia", assegura el lletrat flamenc.

"Era en una reunió amb els meus col·legues aquell diumenge i recordo molt bé que el que pensava, i vaig dir-ho, és que Espanya va esperar fins que va ser a Alemanya abans d'actuar perquè estaven segurs que ni Finlàndia, ni Suècia ni Dinamarca acceptarien l'euroordre i que potser a Alemanya seria més fàcil", rememora.

A més, preguntat per si temia que Schleswig-Holstein acceptés extradir-lo per rebel·lió, Bekaert confessa: "Sí, era la meva por".

Tribunals belgues


Finalment, però, la justícia alemanya va rebutjar extradir Puigdemont per rebel·lió, Espanya va descartar extradir-lo només pel delicte de malversació de fons públics i es va retirar la segona euroordre. A Bèlgica, en canvi, la justícia va rebutjar-la per un defecte de forma i no va arribar a entrar en el fons.

Bekaert diu que "per descomptat" hauria preferit que es valorés el contingut de l'euroordre. "Jo era l'advocat a Bèlgica i tenia molts motius per dir que no hi va haver rebel·lió ni violència i tinc molts arguments per lluitar-ho", remarca. Amb tot, es mostra prudent sobre què hauria decidit Brussel·les. "No ho sé, perquè no hi ha cap tribunal belga que s'hagi pronunciat".

Per altra banda, l'advocat expressa que tot i que està "acostumat" als problemes amb Espanya, la justícia belga treballa "de forma independent". "Això és un bon senyal de la qualitat del sistema judicial belga: són molt independents", insisteix. Sobre la demanda contra Llarena al país, diu, està convençut que els tribunals belgues són "competents" per jutjar el cas.

Futur judicial de Puigdemont


Més enllà de la demanda vigent contra Llarena, Bekaert no descarta tornar als tribunals per una tercera euroordre. "No ho sé, és possible, sí", es limita a dir. Per ara, l'equip de defensa de l'expresident -coordinat amb els advocats a l'Estat- estan estudiant anar a instàncies europees. "Ho estem pensant però no hi ha res decidit", apunta.

Segons ell, estan valorant opcions com ara acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg, o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg. "Si totes les condicions són allà i hi ha una violació de drets que no ha estat corregida pels tribunals espanyols pots anar a Estrasburg però crec que és aviat i és una decisió que ha de ser presa per tots els advocats", matisa.

Un cas "complex" pel context polític


De tots els casos que ha defensat el reconegut advocat, Bekaert assegura que la "campanya mediàtica i política al voltant" del cas de Puigdemont "l'han fet complex" però descarta que ho sigui "a nivell legal".

"Quan consideres la llei no és difícil, la llei de les euroordres és molt clara", sentencia. En el seu client, diu, es reuneixen tres condicions bàsiques per no extradir-lo: l'absència de doble incriminació, el "risc" de violació de drets humans en cas d'extradició i que una euroordre no pot ser utilitzada "per motius polítics".

Per últim, el lletrat respon, una vegada més, a la pregunta de quan creu que tornarà Puigdemont a Catalunya. "No m'ho ha dit. Per ara no podem dir que tornarà cap dia a Espanya, només tornarà, crec, si sap que no serà arrestat", conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook