La Generalitat ha actualitzat el model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya per adaptar-lo i ser sensible a la diversitat lingüística i cultural, i ha advocat per un aprenentatge flexible i integral de les llengües. El document, presentat al Petit Palau de Barcelona, vol actualitzar el model lingüístic per fer front als «canvis sociolingüístics i a una exigència major d'anglès», va explicar el director general d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat de la Generalitat, Josep Vallcorba.

Va assegurar que a Catalunya hi ha un «patrimoni lingüístic» amb el català com a llengua vehicular a l'escola, amb la flexibilitat necessària per ajustar-se a les realitats lingüístiques i tenir una visió intercultural amb les més d'un centenar de llengües que es parlen a les aules.

De fet, el document contempla aquesta flexibilitat de l'aprenentatge de llengües també en el cas que el castellà no aconseguís el mateix nivell al final d'etapa que el català, supòsit en el qual el centre haurà de decidir en el seu projecte lingüístic «incorporar blocs de contingut curriculars en castellà i planificar activitats que potenciïn l'expressió oral dels alumnes».

El document, amb el qual han volgut «donar major seguretat» als centres amb una recopilació d'evidència científica del model, advoca per la introducció de les llengües a cada etapa educativa, i així a Infantil considera prioritari construir els repertoris lingüístics i culturals de l'alumnat, i si s'introdueix una llengua estrangera fer-ho a través del joc.

A Primària, recomana establir vincles entre el català, el castellà i la primera llengua estrangera, per al que es recomana adoptar un enfocament comunicatiu, i a l'ESO, veu necessari consolidar i aprofundir en l'aprenentatge de les llengües -tant català com a castellà i llengua estrangera-.

«Les llengües no s'aprenen fent llengua, sinó utilitzant-les. Pel mateix preu, llengua i continguts, junts», va dir Vallcorba, fet pel qual va advocar per la flexibilitat en l'ús de llengües en assignatures no lingüístiques, i que en el cas de l'anglès haurà d'anar acompanyat de formació docent.

Va remarcar que la competència lingüística inclou també la competència oral, que va definir com un dels reptes, i va advocar per aprofitar els avantatges que proporcionen les noves tecnologies per a l'aprenentatge de llengües.

Pel que fa a les llengües estrangeres, Vallcorba va assenyalar que la voluntat del Govern és anar cap a que els alumnes aconsegueixin un nivell B1 de la llengua estrangera -majoritàriament anglès- en finalitzar l'ESO i que en acabar el Batxillerat sigui B2. No obstant això, va recordar que l'avaluació del marc comú de referència per a les llengües del Consell d'Europa és diferent a la de quart d'ESO, amb altres condicionants.