El president de la Generalitat, Quim Torra, va presentar ahir un consell assessor liderat pel cantautor i exdiputat Lluís Llach tindrà com a funció només organitzar un «debat constituent» en el marc de l'anomenat Fòrum Cívic i Social, i no redactar la Constitució d'una eventual «república» catalana.

Si bé el passat 25 de setembre, en la presentació del seu Pla de Govern, Torra va avançar que activaria el grup impulsor d'aquest fòrum amb l'objectiu «d'establir unes bases d'un projecte de Constitució de Catalunya», ahi el president català i el propi Llach van rebaixar les expectatives.

En un acte solemne al sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat, Torra va presentar el consell assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent com a «eina republicana per avançar d'acord amb el dret a l'autodeterminació del poble català i la voluntat de la immensa majoria de la ciutadania per decidir el seu futur». Però, tot seguit, va aclarir que aquest consell assessor no posarà en marxa el «procés constituent» d'una «república catalana», sinó que s'encarregarà simplement d'organitzar els debats al respecte.

Entre 10 i 20 membres

També Llach, l'home escollit per Torra per presidir un consell assessor que tindrà més membres -entre deu i vint-, va puntualitzar que la funció del mateix «no és redactar la Constitució» ni tampoc «iniciar un procés constituent» sinó únicament «fomentar el debat».

Per la seva banda, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior al Govern, va subratllar que projectes com l'elaboració d'una hipotètica Constitució catalana anirien «més enllà en el temps». «Són diferents fases del mateix», va incidir Artadi després de ser preguntada per si el Govern estava diluint l'abast del Fòrum, ja que ni la mateixa consellera, ni Torra, ni Llach s'han fixat terminis concrets per a la culminació dels treballs.

Dos punts «clau»

El Fòrum Cívic, juntament amb el Consell per la República, són, en paraules de Torra, dos «punts claus» d'aquesta legislatura que, però, no tenen el suport de la CUP.

Artadi va treure ferro a les desavinences amb la formació antisistema i confia que, conforme es vagi desenvolupant tant el Fòrum com el Consell per la República, es pugui arribar a «seduir» a la CUP i d'altres espais de la societat catalana. Però la CUP, per boca del seu diputada Natàlia Sànchez, ha insistit avui que no avalarà iniciatives com el Fòrum que tinguin un caràcter «retòric o simbòlic» i no impliquin una ruptura amb l'Estat, a més de subratllar que «la legislatura està tocada de mort».

Avaçar en el procés sobiranista

Una percepció de la qual han discrepat els portaveus parlamentaris de JxCat i ERC, Eduard Pujol i Anna Caula, respectivament, que no consideren morta la legislatura i veuen el nou consell assessor com «un instrument important» per avançar en el procés sobiranista. En aquesta línia, el portaveu adjunt de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, va fer una «crida a la ciutadania a participar» en el Fòrum. Pujol va assegurar que el Fòrum Constituent «és una eina que ens ha de servir per avançar en la defensa del dret a l'autodeterminació de Catalunya». «Una eina que donarà resposta a la voluntat de la majoria de la ciutadania que vol decidir el seu futur», va afegir. Des de l'oposició, el portaveu de Ciutadans al Parlament, Carles Carrizosa, va instar el Govern de Pedro Sánchez a requerir el Tribunal Constitucional l'anul·lació del consell assessor, que ha titllat de nou «xiringuito» de l'independentisme. Per la seva banda, la portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat, va preguntar a Sánchez «què més necessita» per activar l'article 155 de la Constitució a Catalunya després de la creació del consell assessor liderat per Llach.

En canvi, els comuns veuen aquest organisme com «un pas més» en la política «de la gesticulació i el simbolisme» del sobiranisme, en paraules de la presidenta del grup, Jessica Albiach.