L'Observatori del Deute en la Globalització, el col·lectiu activista Xnet i l'Institut de Drets Humans de Catalunya, promotors de la querella #CasoCastor, van anunciar que han presentat un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional «per vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva «després de la ratificació de l'arxiu de la seva querella contra el projecte Castor per part de l'Audiència Nacional.
El col·lectiu fa al·lusió a la decisió presa el passat mes de setembre per l'Audiència Nacional, que va desestimar i va confirmar l'arxivament de la demanda penal que acusava diversos exministres i als responsables ESCAL-UGS de diversos delictes, entre ells concert per delinquir, presentada per aquest grup ciutadà el passat 27 de febrer.
El col·lectiu carregava contra els exministres d'Indústria Joan Glos, Miguel Sebastián, José Manuel Soria; de Foment, Magdalena Álvarez; de Medi Ambient, Elena Espinosa; el secretari d'Estat d'Energia, Ignasi Nieto; el conseller valencià Juan Cotino; el president d'ACS accionista de Escal-, Florentino Pérez, i el president d'Escal UGS, Recaredo del Potro.
En el recurs d'empara presentat ara davant del TC, el grup ciutadà afirma que «en aquest cas està en joc la credibilitat del conjunt del sistema polític i econòmic, i també del judicial si no investiga». Així mateix, denuncia l'«existència de corrupció en l'administració pública espanyola a partir de l'anàlisi d'un conjunt d'elements acreditats que demostren, més enllà de la complexitat del projecte, una inaudita facilitat de tramitació del projecte Castor acompanyada d'un singular resultat: una infraestructura que no és operativa però que mitjançant la seva construcció la projectista ha ingressat altíssimes quantitats (sobrecostos afegits) i tot això assumit per la ciutadania en la factura del gas per un valor de 1.350 milions d'euros (2.429 milions més els interessos)».
A més, lamenten que «el marc jurídic internacional de la lluita contra la gran corrupció» quedi «orfe de tutela en el present cas» i fan al·lusió a la «corrupció mediambiental».
