El president català, Quim Torra, i el seu antecessor, Carles Puigdemont, activaran el 30 d'octubre l'anomenat «Consell per la República», amb l'aval de JxCat i l'ERC però sense la participació, de moment, de la CUP.

El tret de sortida per a aquest ens, previst en l'acord de legislatura que van segellar JxCat i ERC i pensat per contribuir a la «interlacionalizació» de la causa independentista, tindrà lloc dimarts de la setmana que ve al Palau de la Generalitat. Així ho van anunciar des Waterloo Torra, Puigdemont i l'exconseller Antoni Comín, que com l'expresident manté la seva residència belga per esquivar l'acció de la Justícia espanyola per la causa de l'1-O i que serà la cara visible d'ERC a aquest Consell.

Els tres van protagonitzar la reunió celebrada ahir al matí en un hotel de Waterloo, en la qual van participar representants de les forces independentistes -entre ells el portaveu de JxCat, Albert Batet, la vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras, i el president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià-, excepte la CUP, i que va servir per concretar els detalls de la constitució formal d'aquest organisme, les funcions es coneixeran el dia 30. Puigdemont, per a qui es va idear la presidència d'aquest «Consell per la República», va dir que aquest òrgan «ja està a punt». «És un dels instruments imprescindibles per desplegar l'estratègia de les forces polítiques partidàries de la república», va assenyalar per la seva part Comín, que va afegir que «no hi hauria un equilibri si la legislatura caminés només sobre les institucions de la Generalitat, el Parlament i la mobilització civil i social».

Comín va considerar que «cal aquest instrument», en què va treballar «durant els últims mesos» amb Puigdemont a Brussel·les, «intensament» per «interpretar adequadament el que estava escrit negre sobre blanc en l'acord d'investidura».

Marcant distàncies

No obstant això, el cap de files de la CUP al Parlament, Carles Riera, ja va marcar distàncies amb el Consell per la República, amb l'argument que «fa anys que vivim només de símbols i no de fets», cosa que comporta una «gran frustració» a la població.

En la mateixa línia es va expressar la diputada de la CUP al Parlament Natàlia Sànchez, que va assenyalar que si Puigdemont i Torra volien convocar una cimera amb partits i entitats sobiranistes a Waterloo «per compartir estratègies» havien de fer-ho «des de la discreció» i sense «barrejar-la amb la presentació del Consell per la República», del qual la CUP «no sap res» i a més «no participa». No obstant això, Poble Lliure, una de les organitzacions que integren la CUP, va utilitzar un altre to més benèvol des del seu compte a Twitter: «Donem la benvinguda al Consell per la República anunciat pels presidents Torra i Puigdemont».

«Atents al fet que aquesta proposta ens faci avançar cap a la construcció de la república catalana i no es quedi, només, en una qüestió retòrica», va afegir.

Des de Waterloo, Torra va dir que «espera» que d'aquí al 30 d'octubre pugui «convèncer» la CUP perquè participi en aquest nou ens, que formalment no ha de tenir vinculació orgànica amb el Govern encara que el seu acte de presentació tindrà lloc precisament al Palau de la Generalitat.

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va lamentar que «la CUP abandoni el vaixell de la majoria independentista» al Parlament i va indicar que el seu partit treballarà per restablir aquest suport.

Debat Constituent

En paral·lel, avui Torra presentarà el nou consell assessor que impulsarà l'anomenat Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, un espai de debat ciutadà des del qual el Govern pretén elaborar les bases per a una futura Constitució catalana i per al qual, segons va avançar el diari Ara, ha fitxat el cantautor i diputat de Junts pel Sí, Lluís Llach.

D'altra banda, des de Madrid, la portaveu de Cs, Inés Arrimadas, va criticar al president del Govern, Pedro Sánchez, per permetre que sigui el líder de Podem, Pablo Iglesias, que sembla el «secretari i l'emissari de Torra i Puigdemont» , qui portarà la negociació dels pressupostos generals de l'Estat.

El secretari d'Organització del PSC, Salvador Illa, va dir als independentistes que «si no saben o no volen governar Catalunya, que deixin governar al Govern d'Espanya», ja que, al seu parer, «no es poden barrejar» actuacions judicials amb decisions polítiques com la dels pressupostos.