El conseller d'Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, va admetre que sense un suport superior al 50%, l'independentisme no podrà buscar suport internacional, en una entrevista difosa ahir per la BBC.

«Sabem que fins que no superem el 50%, com a mínim, de la societat catalana a favor del nostre projecte, no tindrem dret a reclamar suport internacional», ha declarat Maragall al programa HARDTalk de la cadena pública britànica. Maragall va afirmar que «ampliar el suport» a la independència és la «tasca i el deure» de l'aliança sobiranista a Catalunya, així com «clarificar el missatge», per a la qual cosa es «necessita temps» i un Govern «estable». Les paraules de Maragall arriben un dia després que el president de la Generalitat, Quim Torra, reclamés des de Suïssa una mediació internacional per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Maragall va dir que, «després d'un any negre» de «repressió i injustícia» per part de l'Estat espanyol, els independentistes estan «trobant, construint un nou camí», basat en tres elements: «mantenir el diàleg i la pau, ampliar el suport i ser present en les institucions europees i internacionals».

En aquest sentit, el polític català va condemnar «l'actitud violenta» desplegada per alguns sectors independentistes, que va qualificar de «marginals» i que «no caracteritzen» el moviment en el seu conjunt. Maragall va assegurar que el bloc sobiranista «no té el propòsit d'enderrocar» el Govern espanyol de Pedro Sánchez, encara que no ha exclòs aquesta possibilitat, i va subratllar la seva voluntat de «debatre» qualsevol proposta «real» de l'Executiu central. «Hem posat la independència sobre la taula, però estem oberts a debatre qualsevol altra oferta d'alternativa real que plantegi el Govern socialista», va apuntar Maragall, que va suggerir una consulta en la qual, amb l'opció de la independència, es pogués optar per una autonomia ampliada.

«Eines per intervenir»

Pel que fa a la situació dels polítics i líders independentistes empresonats, Maragall va opinar que el govern de Sánchez té «eines, normes i drets» per intervenir en la situació, que van més enllà de donar «instruccions a un fiscal», cosa que contravindria el principi d'independència judicial.

Maragall va argumentar que la justícia espanyola «hauria de ser independent» però en realitat «és un poder polític», amb la seva «pròpia ideologia», que anteposa «la integritat territorial» a «la voluntat democràtica de la gent».

És important que el moviment independentista «expressi una estratègia comuna unida» com més aviat millor per assegurar que haurà «una resposta política i social responsable» quan arribi el dictamen sobre els presos, ha declarat.

Aquesta estratègia, va afegir, ha de girar sobre els objectius de «llibertat per als presos, democràcia -arribar a un acord sobre com expressar el dret a decidir el nostre futur- i respecte per les institucions» catalanes

Mobilització permanent

Per la seva banda, l'exconseller de Salut Toni Comín va apostar ahir per fer una «mobilització permanent» amb el mateix esperit de la vaga del 3 d'octubre de l'any passat per avançar cap a la independència de Catalunya.

En una entrevista de El Món recollida per Europa Press, va sostenir que després de la declaració d'independència del 27 d'octubre hi havia «un dèficit de preparació» no només del Govern, sinó també de la població per mobilitzar-se de manera massiva i pacífica per intentar prendre el control del territori a Catalunya.

Lloveras se sent «avergonyida»

L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, va assegurar ahir que se sent «profundament avergonyida» de la divisió mostrada per l'independentisme durant les darreres setmanes, decebuda amb les decisions polítiques.