18 de octubre de 2018
18.10.2018

El Suprem avala la intervenció dels comptes de la Generalitat sense el «paraigua» del 155

L'alt tribunal incideix que es poden adoptar mesures emparades en el Fons de Liquiditat.Fa públics els seus arguments contra els recursos que va presentar la Generalitat en el seu moment

18.10.2018 | 06:30
El Suprem avala la intervenció dels comptes de la Generalitat sense el «paraigua» del 155

El Tribunal Suprem va fer pública ahir la sentència per la qual el passat 2 d'octubre va desestimar els dos recursos contenciós-administratius presentats per la Generalitat de Catalunya contra la decisió del Govern de Mariano Rajoy d'intervenir els comptes catalans el setembre del 2017.

Incideix que «sense el paraigua de l'article 155 de la Constitució es poden adoptar mesures d'intervenció econòmica «com les aprovades per l'acord i que acudir a l'esmentat article «sembla excessiu».

La sentència explica que el marc legal en el qual s'adopta l'Acord, la seva motivació i la finalitat que persegueix se situen en l'àmbit de l'estabilitat pressupostària, dins dels mecanismes d'estabilitat i en concret del Fons de Finançament a Comunitats Autònomes, que concorden amb el compliment de la «conditio legis» que porta aparellada l'adhesió voluntària a aquest mecanisme de finançament.

En aquest cas el tribunal va acordar per unanimitat (va avançar la decisió i aquest dimecres ha fet pública la sentència) rebutjar les peticions de la Generalitat contra l'acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, del 15 de setembre del 2017, i l'Ordre del Ministeri d'Hisenda, del 20 de setembre del mateix any, pels quals es va acordar la no disponibilitat de crèdits pressupostaris d'aquesta comunitat autònoma.


Fets posteriors al recurs

Diu també el Suprem que els fets posteriors al present recurs permeten diferenciar entre el procediment de l'article 155 de la Constitució i l'adopció de mesures necessàries dirigides a garantir que els fons públics rebuts per la Comunitat Autònoma recurrent es destinen a prestar serveis públics «i no a finalitats declarades inconstitucionals».

Segons el parer del Suprem, l'acord del Govern central adopta mesures concretes per garantir l'interès general i el funcionament dels serveis públics a Catalunya, compromesos per la conducta pública i notòria del Govern català en el marc de l'estabilitat pressupostària que delimita l'autonomia financera i dels principis de responsabilitat i seguretat jurídiques, d'acord amb la doctrina constitucional que recull l'Acord.

L'acord del Govern del PP partia de l'obligació de Catalunya de complir les normes del mecanisme de finançament al que s'ha acollit així com les disposicions i acords que les desenvolupin.

Entre els fets provats es destaquen el d'incompliment de les normes i compromisos d'estabilitat pressupostària, que es valoren per la seva repercussió en la hisenda general i en el mecanisme d'estabilitat amb la Unió Europea del que l'Estat és garant, segons l'article 135 de la Constitució. Com a conseqüència d'estar adherida al Fons de Finançament a Comunitats Autònomes, a través del compartiment FLA, Catalunya assumeix, segons recorda el Suprem, un compromís de complir el que es disposa en qualsevol disposició que desenvolupi aquest mecanisme de finançament, circumstància aquesta que no és nova per a la Comunitat Autònoma que ja es va veure afectada al novembre del 2015 i juliol del 2017. «Sense que això exigeixi seguir un altre procediment que el recorregut per a l'adopció de l'Acord», apunta la sentència.


Querella contra Castellà

L'exfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo va presentar una querella contra el líder de Demòcrates i diputat d'ERC Antoni Castellà davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per afirmar que l'Estat tindria la «temptació d'afusellar els presos independentistes». Segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la querella acusa el diputat d'un delicte d'injúries i calúmnies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook